Escapada Sapa

Sapa (Vietnam)

Sapa, per mi, és especial.

Sempre dic que és una de les experiències més boniques que he viscut mai. De fet, un dels motius pels que sempre recomano anar a Vietnam és justament per Sapa.

Després de passar 9 hores (més el patiment de 3 hores esperant per una avaria) en un tren brut i fastigós on vaig tenir la necessitat de posar-me un pantaló llarg per no tocar els llençols tacats, vaig arribar a Lao Cai sense haver aclucat un ull en tota la nit. Em sentia molt cansada, però il·lusionada alhora. Baixo del tren i se m’escapa un somriure quan veig que no hi ha passos elevats ni cap tipus de seguretat per creuar les vies. Vaig agafar la maleta i vaig seguir a uns turistes que semblava que hi estaven més acostumats.

A l’altre banda m’esperava un guia, que em va recomanar esmorzar de valent abans d’agafar el cotxe. El trajecte és llarg per una carretera en mal estat. Ens vàrem aturar una estona a “Le Bordeaux”, un restaurant que està just davant de l’estació per agafar forces amb un bon esmorzar.

Sapa està ubicada al nord del país, a 1600 metres d’alçada i tocant la frontera amb Xina. Des de qualsevol raconet es pot gaudir d’espectaculars vistes a les muntanyes farcides de camps d’arròs. La zona està habitada per unes minories ètniques de les que t’enamores en pocs minuts. Son molt amables.

Després d’una hora i mitja aproximadament vàrem arribar al mercat setmanal de Coc Ly. Només el fan els dimarts. És totalment recomanable anar-hi perquè aquí es poden veure totes les ètnies juntes. Cada grup té el seu estil i color per vestir. I cadascú intenta vendre el que pot. Els homes, majoritàriament, venen animals i les dones teixits que tenyeixen a mà elles mateixes. Però hi ha de tot. Es pot veure des de “curanderos” fins a perruquers passant per carnisseries o paradetes de verdures. Els colors de l’escenari son bestials. Vaig estar una mica més d’una hora donant voltes i fent fotos. Una meravella.

La carretera fins a Sapa regala unes vistes meravelloses als camps d’arròs i a les plantacions de té. Vaig aprofitar per aturar-me, a la mateixa carretera, en un parell d’ocasions per gaudir del paisatge com mereixia. Vaig trigar unes 2 hores i 40 minuts aproximadament. Després de fer el check in al “Victoria Sapa Resort & Spa” i de donar-me un bon homenatge amb el millor Pho que he provat mai, decideixo sortir a donar una volta per Sapa. Aviat està vist. El poble és petitó. S’ha de veure la plaça principal, el mercat (obert cada dia) i el carrer Cau May. Res més.



Una vegada vist el mercat i el petit poble de Sapa, recomano passar un parell de dies fent trekking a les muntanyes.  El paisatge és tan bonic que aquest és el principal motiu turístic de la zona. Al poble hi ha molts guies i els hotels estan preparadíssims per facilitar el material necessari per posar-ho fàcil al turista despistat. El meu guia em va muntar dues rutes (una per cada dia) i l’hotel em va llogar les botes d’aigua. Ja us podeu imaginar com d’humit i ple de fang és el terreny que donen botes d’aigua i no de muntanya!

El primer dia vaig començar la ruta a Y Linh Ho que és un poble molt petit habitat per H’mongs negres (una de les dues ètnies predominants de Sapa). Només té una dotzena de cases i vaig tenir el privilegi de visitar-ne una. Em van presentar tots els membres de la família i em van explicar el seu dia a dia. Després vàrem estar caminant una mica més de mitja hora per camps d’arròs amb unes vistes meravelloses fins arribar al següent poble anomenat Ta Van. M’atreveixo a dir que aquest em va agradar més que el primer. És més gran i les cases estan en més bon estat, però té un caire rústic i tranquil que em va inspirar pau. És com si s’hagués aturat el temps: un nen passant la tarda amb un got, una senyora rentant enciams al riu, les nenes anat a buscar llet a no sé on, un nen amb una roda corrent carrer amunt i avall, poquets nens al col·legi jugant… però tots (tots) sortien al carrer per mirar-nos! Arribats a aquest punt, ens vàrem aturar per dinar ràpid i vàrem anar cap a Cat Cat (H’mongs negres). Suposadament visitàvem aquest poble per poder veure la manera tradicional de viure del vietnamites. Sincerament, per mi, la visita va valdre la pena per les cascades que hi ha al final del poble. La resta em va semblar un pel massa enfocat al turisme.

El segon dia vaig fer un recorregut més curt. Vaig anar a la zona de Ma Tra on conviuen les dues ètnies majoritàries: els H’mongs negres i els Red Zao. Em va fer molta pena descobrir aquests últims el meu darrer dia a Sapa. Tenen un sentit de l’humor brutal i vàrem encaixar des del primer moment. Em van encantar. De fet, em van proposar quedar-me a viure amb ells! Això no m’havia passat mai a cap altre país! Vaig marxar amb el cor trencat. Es reconeixen molt fàcilment pels seus enormes tocats vermells. Vaig acabar la visita a la Hao Tao Primary School on vaig coincidir amb un espectacle de fi de curs.

Caminar amb algun H’mong o Red Zao per les muntanyes emboirades veient la seva vida quotidiana tant llunyana de la civilització occidental, sense gaires coses i veient-los a tots feliços, no té preu. És una de les lliçons que m’ha donat la vida.

El paisatge i la gent fan que sigui un indret únic.

Duració
No es pot marcar una duració determinada, doncs els trekkings son infinits.
Jo vaig tenir la oportunitat de ser-hi 3 dies i 2 nits; però si hagués pogut, ho hauria allargat.
Nens
Sense problemes, sempre i quan no es faci un trekking massa llarg.
Animals
Sense problemes.

Comentaris

  • (no serà publicat)