Escapada Hoian

Hoian (Vietnam)

És una petita ciutat que va sortir intacta de la devastació de la guerra de Vietnam. Desconec si aquest és el motiu, però caminant pels carrers vaig tenir la percepció que els vilatans eren molt conscients de la importància de mantenir-la cuidada. Justament per això, van decidir que cobrarien per entrar als edificis històrics i que tots els diners anirien destinats al manteniment dels mateixos. La idea em va semblar brillant. A dia d’avui, han aconseguit tenir la ciutat quasi impecable.

Temps enrere va ser un poble adormit; però a mitjans dels noranta va ressorgir i ho va fer com ciutat turística. Anys més tard, al 1999, la van declarar Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Ara és un centre pròsper d’oficis tradicionals i artesans.

Sense dubte, el plat fort de Hoian és l’arquitectura del seu casc antic que s’ha mantingut intacte amb el pas del temps. Els estrets carrers són d’ús exclusiu per vianants i tenen un encant especial. Les acolorides botigues, les paradetes dels venedors ambulants i els temples (que daten dels segles XVI i XVII) son els tres protagonistes.

L’alt volum de botigues de roba em va despertar la curiositat. Va ser aleshores que em vaig assabentar que Hoian té molta tradició en el tractament de teles i que molts turistes aprofiten la visita per fer-se vestits a mida. La visita a un taller va ser una experiència diferent.

Vaig tenir la sensació d’estar segles enrere… com si s’hagués aturat el temps. Allà tot passa poc a poc. Recomano no marxar de Hoian sense fer una visita guiada a una de les històriques cases de fusta del centre. Estan molt ben conservades. També s’ha de veure, de dia i de nit, el pont japonès que unia el barri xinés amb el japonès. La seva fisonomia canvia moltíssim depenent de l’hora del dia. És de fusta i pedra. Està cobert i al seu interior hi ha un petit altar. Una de les entrades està custodiada per estàtues de gossos i l’altre per estàtues de monos.



No marxeu sense visitar també la Chuc Thanh Pagoda. És la pagoda budista més antiga de Hoian i s’hi pot veure com encara utilitzen algunes campanes, gongs de pedra i de fusta. És molt curiós veure l’oferiment de menjar als deus. Té una barreja d’arquitectura vietnamita i xinesa tradicional que la fa molt interessant. Ha viscut moltes renovacions, però la seva estructura original es manté intacta.

Em va encantar caminar per la ciutat sense pressa, sense destí fixe. Només observant i compartint moments amb la gent local.

A l’octubre i al novembre és època de pluges i és bastant freqüent veure la ciutat inundada. El nivell de l’aigua puja: però, en cap cas, repercuteix a la vida quotidiana dels ciutadans que ja hi estan acostumats.

Al centre mateix de Hoian hi ha una concentració de rickshaws (bicicletes portades per homes). Tots van uniformats amb camisa blau cel i pantaló blau fosc. En vaig agafar un per arribar fins “Tra Que Vegetable Farm” on cultiven una gran varietat de verdures i herbes. Està al nord-oest de Hoian i al costat del riu De Vong. Els agricultors no utilitzen cap abono ni fertilitzant, només una alga específica que es troba a la llacuna Tra Que i el resultat és brutal! La visita a la granja és molt completa: ensenyen tot el procés de cultiu i recollida de les verdures, ofereixen una degustació de “Tam Huu” (plat típic amb gambes, porc i les herbes aromàtiques) i acaben la visita amb un massatge als peus després de dinar. Aquí vaig conèixer a una veterana de la guerra de Vietnam.

Tornar a Hoian amb el mateix rickshaw. De debò que el caminet és fantàstic i penso que ells han trobat la velocitat perfecte, amb el rickshaw, per viure’l amb la calma que es mereix.

A Hoian hi ha els millors hotels del Vietnam central. Allotjar-se en un d’ells i poder viure una ciutat Patrimoni de la Humanitat i la vida rural al mateix temps és un autèntic privilegi.

Tradició i cultura. Un parèntesi a Vietnam.

Duració
Un dia sencer és suficient per veure-ho tot.
Nens
Sense problemes.
Animals
Sense problemes.

Comentaris

  • (no serà publicat)