Antirestaurant “La Isabela”

Caracas, Miranda (Veneçuela)

“Relájate y disfruta”.  Així em va rebre el xef-propietari Eduardo Moreno, parlant en veu baixa, a la porxada de la seva hacienda que enamora només veure-la. Elegant, impecablement restaurada i molt tranquil·la… És com un oasi dins la sorollosa i moguda Caracas.

No és un restaurant com qualsevol altre. De fet, ell mateix el defineix com un antirestaurant (no té carta, ni begudes, ni cafès) i la paraula “clandestinitat” -com a sinònim de llibertat- surt força sovint a la conversa. Jo ho definiria com a experiència gastronòmica. Experiència que, entre la casa i el menjar, fa que surtis del tot captivada.

Cada dilluns dissenya un menú tancat que envia per sms i mail, el preu del qual varia en funció dels productes que utilitza. El secret és arribar a un grup mínim de 12 persones contactades via mòbil; és només aleshores quan ell mateix facilita l’adreça i es dona per confirmat el sopar.

Cadascú s’ha de portar la seva pròpia ampolla de vi, whisky (molts veneçolans sovint sopen amb whisky) o qualsevol beguda que es desitgi. A diferència d’altres restaurants de Venezuela, aquí no es cobra per obrir les ampolles.

Els pasapalos, que és el que nosaltres anomenem “aperitiu”, son servits al jardí i a la deliciosa porxada. El menú, en canvi, es servit dins de la casa en taules impecablement preparades. L’Eduardo s’acosta per explicar cadascun dels plats. Ho fa amb tanta delicadesa i passió que costa esperar a que marxi per provar-los! També disposa de salons privats per grups grans. Només es pot contactar amb ells a través del formulari de la seva web.



El menú és temàtic. Cada setmana el dedica a un país diferent. A mi em va apropar el Perú al paladar.

Pasapalos:

  • Ceviche de vieires i cebes en escabetx – de pecat! Per mi, és un dels plats estrella. L’escabetx li dona el punt diferencial.
  • Ceviche clàssic – hi ha ceviches i ceviches i després està aquest.
  • Tiradito nikkei de tonyina i cogombres – tremendo! Aquí no puc ser massa objectiva: tots els productes que utilitza per aquest plat m’encanten!
  • Tiradito de reig amb quadrets de celery i codony – contrast interessant de dolç-salat.
  • Tiradito de salmó amb llet de coco i sal de tòfones – barreja sorprenent que hauria repetit…
  • Tostones amb salsa de cacauet i rocoto – una altre mostra de que l’Eduardo fa els plats diferents. Mai havia provat els tostones amb salsa de cacauet. Elegant.
  • Moniato a la taronja.
  • Papas a la huancaína.
  • Yuquita fregida amb salsa d’ají groc, crema agra i estragó – la iuca és una de les meves debilitats…
  • Pop a l’olivera – un altre plat de pecat! Deliciós.
  • Sanguche de botifarra: pa farcit amb pernil del país amb ají, cogombre i salsa criolla.

Plats:

  • Llardons de calamars amb crema d’ají groc i ous de peix volador – un altre dels plats estrella. Fregit impecable i gustosíssim.
  • Causa de llagostins, pebrots, alvocat i pesto d’olives peruanes i coriandre – per plorar de gust! Tremenda barreja. El pesto, finíssim, li dona punt ideal al plat.
  • Crema de blat de moro i anticucho de foie gras – un altre dels plats estrella. Sorprenent contrast… hauríeu barrejat el blat de moro amb el foie? Jo mai i, en canvi, aquest plat em va enganxar.
  • Llom de vedella macerat amb espècies al buit, daus de tomàquet, ceba morada i pebrot vermell saltat amb soja i vinagre de gerds, i papitas – plat gustosíssim. La vedella molt tendre i les patates cruixents encaixen impecablement amb la resta d’acompanyament.

Postres:

  • Sorbet sorpresa – com pica!
  • Arròs amb llet cremós amb toping d’arequipe.

L’Eduardo és atrevit. Juga amb els contrasts de gustos i de textures. Barreja dolç amb salat. Arrisca però sempre amb elegància.

No ha estat una nit qualsevol. La Isabela és un must per tots aquells que estigueu a Caracas uns dies. El millor restaurant de Venezuela.

Preu
Alt. A partir de 40€

2 comentaris to “Antirestaurant “La Isabela””

  1. Isaura

    Un regalo de principio a fin. Gracias…

Comentaris

  • (no serà publicat)