Posada “Casa Mori”

Calle Submarinistas, Sector La Avenida, Puerto Colombia, Aragua (Veneçuela)

Al mig del nostàlgic i abandonat, alhora que viu, poble de Puerto Colombia, en un carrer en el que no hi aniries mai està la fantàstica posada “Casa Mori”.

Una discreta porta de color blanc s’alça al mig d’una vorera inexistent i d’un carrer empolsinat. Cap cartell. Només hi ha un petit timbre. Pel mig de la porta, es pot entreveure una esplanada de gespa i un edifici blanc amagat darrera de les exuberants plantes. Això és el pàrquing dels cotxes.

L’hotel està format per dos edificis.

El primer és on hi ha la recepció. És petita i senzilla amb una taula i dues cadires. Res més. També és on hi ha el bar i el restaurant. Ambdós estan ubicats a una porxada d’estil colonial que té un encant especial. És un espai molt tranquil a on es gaudeix del cocktail de benvinguda (té un punt dolç que arriba a ser traïdor) i dels sopars; a on la llum a base d’espelmes i el soroll del ventilador donant voltes a poc a poc et fan viure nits molt agradables.

El segon edifici és on hi ha les habitacions. Blanques, senzilles, sense cap estridència; però, en canvi, amb tots els serveis (AACC, caixa forta, wi-fi, tv, espelmes). El millor de tot, amb diferència, són els banys. Moderns i rústics alhora. Contrastos fantàstics. El mirall penja del sostre amb dues cordes per pendolar sobre un ciment perfectament polit que fa de pica. La dutxa és una autèntica meravella: una canya gruixuda fa brollar l’aigua a mode de dutxa sobre un plat rodó impecablement polit. I tot això… a l’aire lliure!



Entre els dos edificis, és on hi ha el jardí i la piscina. El primer és exuberant i frondós alhora que tranquil i relaxat. Grans plantes i arbres s’alcen amb força competint entre ells per guanyar més espai. Les pedres planes i rodones marquen el caminet cap a la piscina.

El servei és fantàstic; però no oblidem que el ritme caribeny és tranquil. L’Antonio és qui serveix els sopars i berenars (aquests últims els fan a la piscina) i també és qui coordina les escapades a les platges amb els “peñeros” i l’Ana és l’eficiència en persona. No vaig tenir l’oportunitat de conèixer la cuinera però si que vull ressenyar que el sopar (sopa de tomàquet, broqueta de pollastre i peixet) estava de pecat i l’esmorzar (plat molt treballat a base d’ous) estava boníssim. Bon producte tractat amb senzillesa.

IMPORTANT: recomano posar benzina a Maracay. La benzinera de Choroní obre esporàdicament. I… porteu diners en metàl·lic perquè només hi ha un caixer i quasi sempre està col·lapsat.

RECOMANACIÓ: tot i que Playa Grande, que és la que està més a prop, és maquíssima, recomano contractar un “peñero” de confiança de la posada perquè us porti a altres platges del voltant, com per exemple, Chuao.

Comentaris

  • (no serà publicat)