Restaurant “Antigua”

Calle Madrid, Las Mercedes, Caracas, Miranda (Veneçuela)

Local curiosíssim que no deixa indiferent. Si hagués de definir-lo amb una sola paraula… diria rococó, sense dubte.

Només obrir la porta, tres immenses palmeres donen la benvinguda. De forma majestuosa s’obren pas per la claraboia com si volguessin travessar el vidre i arribar al cel. Sembla que estiguin allà fa anys i et miren, de reüll, desafiant-te.

La part de la boutique, on venen productes delicatessen molt temptadors, està decorada amb una barreja de coses molt sorprenents: una bàscula antiga amagada entre les plantes, desenes de platets penjats a la paret i una cuina blanca de quan les nostres àvies eren solteres…

El bar, amb bigues súper modernes que xoquen visualment amb les mobles d’estil barroc i amb els múltiples objectes religiosos que hi ha per tot arreu, està ubicat al mig del local… com si fos el centre neuràlgic i el que ho controla tot. Aquí és on s’espera mentre preparen la taula.

El restaurant té diferents sales. Totes amb certa independència però comunicades alhora.

M’agrada l’ambient que es respira a la part de baix. Gent cuidada però relaxada que ve a gaudir del dinar sense estar massa pendents de les taules del costat. Aquí tothom va al seu rollo.



A la part de dalt, hi ha una terrasseta força agradable decorada amb moltes plantes. Tot i que sóc fan de les terrasses, he de dir que em va agradar molt més la part del restaurant.

No vull oblidar-me del xef i alma matter de tot plegat… el Paul Launois. La seva amabilitat, cordialitat i educació son extremes. Coneix la seva professió i s’hi dedica en cos i ànima. Molta part del producte que ofereix és de collita pròpia.

Tipus: cuina d’autor.

  • Focaccia de bolets i mascarpone – bona barreja de productes en una massa de focaccia boníssima.
  • Crema d’api i pera – genial posta en escena! Presentació impecable per una crema que sorprèn quan la proves.
  • Amanida de tomàquets rostits i tomàquets verds – plat molt refrescant. Pels que som amants del tomàquet, és perfecte. Contrast interessant.
  • Asado negro embolicat en cacao – l’asado és un plat típic veneçolà que ja l¡havia provat en altres ocasions i he de dir que és un plat fort. El que aconsegueix el Paul amb el punt de cacao és diversificar els gustos. Plat molt ben trobat.
  • Cheesecake – deliciós.
  • Tartaleta de plàtan i xocolata blanca – me l’emportaria a casa. Brutal!

Dissabtes, diumenges i festius fan “Le petit dejeuner” que son esmorzars a la carta.

Restaurant informal però cuidat amb cuina correctíssima. Del tot recomanable. És un clàssic de Caracas.

Preu
Baix. Fins a 25€

Comentaris

  • (no serà publicat)