Escapada “Parque Nacional El Ávila”

Estación Mariperez de la Av. Boyacá, Caracas, Miranda (Veneçuela)

Autèntica devoció és el que senten els veneçolans per “El Ávila”.

És una muntanya diferent. Immensa, d’un color verd que només he vist a Veneçuela i amb una textura visual gustosa: sembla una catifa. Seriosa i imponent. Domina Caracas des del nord; com si la volgués vigilar o protegir. De fet, és una paret natural entre el mar i la ciutat.

El Parc Nacional ocupa uns 90Km de “El Ávila” i, des del meu punt de vista, és de merescuda visita. Té diferents ecosistemes que fan que hi hagi una gran diversitat de flora i fauna. També disposa de molts caminets per tots aquells que sigueu amants del senderisme. La cara sud, que és la que domina Caracas, està pràcticament verge. La cara nord, des de la que hi ha unes vistes fantàstiques al mar (si no trobeu boira) té “granjas” que son restaurants molt i molt autèntics.



Vaig pujar amb el telefèric. La pujada en sí ja és fantàstica. Si agafes seient mirant cap al nord, “El Ávila” se’t va apropant poquet a poquet. Si agafes seient mirant al sud, Caracas se’t va allunyant també poquet a poquet.

El telefèric puja fins dalt de tot (2.175m) des d’on es tenen unes vistes realment meravelloses. Es té triple vista: la ciutat de Caracas sencera, el vall de Tuy al fons i el litoral amb el Caribe de fons. Agafar ràpidament el caminet que surt de l’estació del telefèric i que porta cap a l’Hotel Humboldt per evitar la zona més turística i gaudir de la natura tal i com es mereix. El caminet és pla i tranquil. Gens complicat i no gaire llarg. Hi ha petits miradors, sobretot a la banda de vistes al mar, per poder fer paradetes i gaudir de les vistes.

Recomano pujar-hi al matí, doncs per la tarda sovint puja boira i refresca bastant l’ambient.

És una visita obligada per tots aquells que passeu uns dies a Caracas.

Duració
En un matí es pot veure tot.
Nens
Sense problemes
Animals
Sense problemes

1 comentari to “Escapada “Parque Nacional El Ávila””

  1. Isaura

    Mi alfombrita verde único… Cuando vas subiendo el sonido del viento te envuelve, te secuestra, el relax es total. En cuestión de minutos, el bullicio da paso a una calma que compartida se traduce en bonita magia. Gracias infinitas por este post, Tonia. Para los caraqueños, El Ávila es nuestro punto de referencia, nuestro centro, allí donde estemos, va con nosotros. Paisajes del alma.

Comentaris

  • (no serà publicat)