Hotel “Lotus Priorat”

Carrer de Baix, 33, Falset, Tarragona (Espanya)

Descobrir el Priorat i que t’enamori de cop no és només responsabilitat de la fantàstica natura de la comarca… “Lotus Priorat” també té la seva part de “culpa”.

És un petit hotel amb molt d’encant ubicat al mig de Falset. La finca data de 1799; però ha estat reformada completament aconseguint oferir totes les comoditats a qui s’hi allotja.

L’entrada és discreta i petitona. Té una combinació de decoració antiga amb materials moderns que t’atrapa només veure-la. Un cop dins, una tauleta de fusta antiga, col·locada en una cantonadeta i envoltada de parets de pedra, dóna la benvinguda. Sembla que digui “asseu-te i relaxa’t. Aquí no tenim pressa”.

Un passadís condueix a la zona del bar-restaurant. Taules i bancs de fusta, quadres a les parets i ampolles de vi a les finestres. Té caliu. Aquí és on serveixen esmorzars el cap de setmana, dinars i sopars (cada dia excepte els dilluns), vermuts i combinats als vespres. De tot una mica! La orquestració de tot la porten des de la barra. Una barra que batega constantment!

Però… no em vull oblidar de la terrassa. Tranquil·litat i silenci. Una petita joia que mereix ser viscuda com cal: sense pressa.

L’hotel ha estat pensat per adaptar-se a les necessitats de tothom. Tenen habitacions, apartaments, estudis i l’àtic. 9 habitacions que tenen elements originals de la casa combinats, amb molta gràcia, amb objectes moderns. Totes elles disposen de totes les comoditats: televisió, climatització, assecador, wifi…



Vaig tenir la oportunitat d’allotjar-me a un “Apartament verd”. Té aquell punt aquell modern que tant m’agrada a mi. Fantàstic! Una paret verda separa el dormitori de la resta. Televisió led a pocs metres d’una caixa de fruita de les de tota la vida: contrastos que m’encanten. Llar de foc pels que hi aneu a l’hivern amb ganes de cap de setmana romàntic i terrassa, amb vistes a la serra de Llevaria i la Mola de Colldejou, pels que hi aneu a l’estiu. Tot pensat per satisfer qualsevol necessitat!

Em sembla que no havia dormit mai amb una porta antiga de capçal i amb dos troncs de tauletes de nit… No sé si va ser l’emoció del nou escenari, els llençols de cotó o la tranquil·litat de tot plegat… però el llit em va xuclar!

A l’altre banda de la paret verda hi ha un sofà llit per dues persones més i, ben a prop, la petita cuina dona servei a la taula de 4.

I… ells… ells son un encant. La il·lusió d’uns quants amics per tirar endavant aquest projecte és transmet amb la delicadesa amb la que ho fan tot.

M’emporto un molt bon record!

 

 

Comentaris

  • (no serà publicat)