Restaurant “Casamar”

Carrer del Nero, 3, Llafranc, Girona (Espanya)

Sovint mesurem un restaurant pel producte que treu. És cert que és important, molt important; però no ho és tot. Com més gran em faig, més importància li dono a l’equip humà que hi ha al darrera.

“Casamar” és un restaurant de merescudíssima estrella Michelin ubicat a un emplaçament, senzillament, ideal; però el que li posa el punt d’excel·lència son ells. Maria i Quim. Quim i Maria. Dos germans. Un a la cuina i l’altre a la sala. L’ànima de tot plegat.

El restaurant està a la part de baix de l’hotel (que té el mateix nom) i a una certa alçada respecte el mar; cosa que permet tenir unes vistes fantàstiques de la platja de Llafranc. Tot i que l’interior és moníssim, recomano aprofitar la primavera-estiu per gaudir de la part de fóra. I, a ser possible, demaneu les taules del fons de tot!



Tipus: cuina creativa d’autor. Quan el Quim Casellas va decidir que volia ser xef, la formació la va adquirir participant en diferents stages amb altres xefs de renom per tot Catalunya com Jean Luc Figueres (DEP), Carles Gaig, Fermí Puig… El resultat de tot plegat és una cuina amb molt respecte pel producte, tractant-lo amb la màxima elegància.

  • Aperitiu
    • Pasta amb bacallà i salsa tàrtara – no podíem començar millor! Una manera fina de menjar bacallà. Elegant.
    • Pipes garapinyades – havia vist altres fruits secs garapinyats… però pipes mai. Sorpresa enorme.
    • Flor de parmesà – la mida justa i amb una presentació autèntica!
  • Fuet de tonyina – jugant amb l’engany visual… Sembla un petit fuet, però és tonyina!
  • Trufa de foie gras mi-cuit amb crumble de civada i espelta (simulant una roca cruixent per fora i cremosa pel centre, amb notes fines de cereals) – un dels plats estrella. Impecable barreja de gustos i textures amb una fantàstica posta en escena. Sensacional.
  • Laminat de vedella semi-curat amb notes picants i especiades (recordant un carpaccio curat i macerat) – macerat al punt perfecte de les espècies. No anul·la el gust de la vedella.
  • Amanida de bacallà sobre galeta d’oliva verda, anxoves i xató (recordant una xatonada típica de casa nostra) – fantàstic veure com es pot interpretar d’aquesta manera un plat tan típic…
  • Bunyols d’espinacs i carbassó amb crema de formatge (boles d’espinacs a la crema banyades amb pasta de fregir enoyaki, flor de carbassó i pell de pollastre cruixent amb una crema fina de carbassó ecològic) – destacaria el fenomenal disseny del plat i la barreja de productes. Sorprenent.
  • Caneló tebi de porro amb escamarlans i parmesà (un clàssic de casa) – un altre plat estrella, sense dubte. Em va fascinar la finura i lo gustós que és el plat. L’escamarlà al punt exacte de cocció. Ni més, ni menys. Se’m va fer curt. Fantàstic.
  • Arròs melós de “cocotxa” de lluç (lligat amb el seu pil pil, melós i gustós) – tal i com diuen ells mateixos: melós i gustós.
  • Maduixes amb nata – el tercer plat estrella. És una interpretació molt diferent de les clàssiques maduixes amb nata. Diferents textures per diferents colors. Genial!

Bones vistes, tremenda cuina i un parell de germans que ho viuen amb una il·lusió envejable!

Un imprescindible de la Costa Brava.

Preu
Alt. Des de 40€

Comentaris

  • (no serà publicat)