Hotel “Les Capçades”

Partida de Capçades, s/n, Horta de Sant Joan, Tarragona (Espanya)

Aquest hotel és especial.

Vaig arribar tard després d’un dia de feina una mica mogut. Anava nerviosa com si tingués pressa, quan, en realitat, no en tenia. La Claudia va ser la primera que em va fer sentir que alguna cosa extraordinària hi havia dins d’aquelles parets. No sé com ho va fer, però em va baixar les revolucions de cop i em va traspassar la seva passió pel lloc en pocs minuts.

Amb una tranquil·litat admirable em va ensenyar l’hotel. Va començar la ruta a l’habitació: ample i amb totes les comoditats possibles (aire condicionat, T.V., jacuzzi, assecador…). Una de les coses que més em va agradar va ser la terrasseta amb vistes al jardí. Veure aquelles oliveres (fan el seu propi oli) tan ben cuidades i el bosc de pins del darrera em va transmetre una tranquil·litat sensacional.

A la mateixa planta de la recepció hi ha el restaurant, que és on serveixen els sopars i els esmorzars. Dels primers en parlo al post dedicat al restaurant i dels últims només puc dir que són d’escàndol amb embotits de la zona i melmelades i oli fets al mateix hotel. També hi ha una saleta d’estar que em va semblar molt acollidora i des de la qual es poden observar les oliveres! He de dir, però, que el plat fort és, sens dubte, la piscina. Fascinant! És climatitzada i està a una espècie de porxada a on una paret és roca i les altres dues son vidres. Té unes vistes fantàstiques cap a l’exterior.

Donem la volta a l’impecable jardí mentre esperem a l’Anna. M’explica el profund respecte, admiració i agraïment que ella té pel pare de l’Anna, el Sr. Salvador Miralles, de qui només diu coses bones.

La història del Sr. Miralles em va impressionar. Amb només 13 anys es va quedar sol al mas (a la muntanya) amb les gallines i les ovelles mentre la seva família tornava a Horta de Sant Joan perquè la germana podés estudiar. Dos anys més tard, el pare del Sr. Miralles decideix vendre els animals; fet que provoca que ell (tot enfadat) decidís marxar del poble per formar-se al món de la restauració a la costa catalana. Tretze anys més tard, obre, amb la seva dona, la “Fonda Miralles” a Horta de Sant Joan (fonda-restaurant ubicada al mig del poble de la que també faré un post en breu) i uns quants anys més tard, inaugura l’hotel “Les Capçades” (d’estil molt diferent a l’anterior). Ell és conegut a la comarca i més enllà. Tot un personatge. Tot un senyor.

Arriba l’Anna, la gerent de l’hotel. Després d’una llarga estona xerrant amb ella, m’acaba confessant: “el meu pare és el meu ídol”. No sap ni sabrà mai el que em va fer sentir en aquell moment.

No us oblideu de fer la visita a la “Campanera”. És la vaca que sentireu sovint des de qualsevol punt de l’hotel. No és una vaca qualsevol. Feu una prova: anomeneu a la Campanera al Sr. Miralles i observeu l’efecte que causa: ulls vidriosos, somriure enorme i moltes anècdotes.

Em quedo amb allò que vaig llegir només entrar: “Descansar, Respirar, Sentir”. No canvieu mai, si us plau.

Categoria
3

Comentaris

  • (no serà publicat)