Escapada Les Tines de la Vall del Flequer

Pàrquing de Ca n'Oristrell, El Pont de Vilomara, Barcelona (Espanya)

No em perdono no haver conegut abans ni la història de la zona, ni el projecte de “Bages Terra de Vins“. Ho escric amb el cap baix i amb molt sentiment de culpa. Sovint m’interesso per coses que estan lluny quan les que tenim a casa son impressionants.

La meva relació amb ells ha passat per tres fases:

  • La primera, la del descobriment, va ser per les xarxes socials. Una cosa freda, des de casa, i sense intercanviar diàleg amb ningú.
  • La segona, la de la curiositat i “enganxe“, la vaig viure navegant per la seva web. Estava davant d’un projecte que tenia molt en comú amb Raconets. Ambdós volen promoure el turisme alternatiu i local evitant les masses socials.
  • La tercera, la de la experiència, viscuda en primera persona amb el Ricard. Ell viu la zona amb un respecte admirable i parla de la història amb passió. Vol donar a conèixer la seva terra, sense deixar que es vengui a qualsevol preu. Bestial!

És justament per aquest darrer punt que recomano fer la sortida guiada amb “Bages Terra de Vins”. Les explicacions “in situ” ajuden a entendre i conèixer bé la zona i la història que hi ha al darrera d’aquell preciós escenari natural.

El punt de trobada amb ells és al pàrquing de Ca n’Oristrell. Allà comença la ruta circular, a peu, pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obach. Son quasi 6 km de recorregut amb una altitud màxima de 400 metres. A part d’una pujada, la resta és assequible i fàcil de fer. El caminet està perfectament senyalitzat.

És un patrimoni únic a Catalunya. Son tines de pedra seca (construccions fetes amb morter de calç) que estan ubicades allà on hi havia vinyes i oliveres antigament. Es va fer així per poder tenir més temps per collir el raïm i evitar perdre el jornal amb el transport. A les tines s’hi tirava el raïm i es trinxava trepitjant-lo amb els homes lligats amb cordes. Després es deixava fermentar allà mateix. Al costat de les tines sempre hi ha una barraca per protegir la boixa, que és el forat per on sortia el vi.

La primera aturada és a les Tines del Bleda. Es triga uns quinze minuts en arribar-hi. Potser són les menys espectaculars; però, pel fet de ser les primeres, ja capten tota l’atenció! En poc més de set minuts s’arriba a les Tines del Tosques… aquestes són una altre història! Es tracta de quatre tines juntes que imposen. Són com gegants silenciosos i elegants que cuiden el Parc Natural. Aquestes em van impressionar. Vint minuts és el que es triga en arribar a les Tines de l’Escudelleta. Físicament no son tan espectaculars com les anteriors; però aquí es viu un moment màgic. Per fi vaig sortir de dubtes amb la curiositat que em rondava pel cap durant tota la caminada: per què el Ricard portava una motxilla tan gran per fer una ruta que la fa amb els ulls tancats?

Sense dir-nos res, obre la motxilla i treu les estovalles catalanes. Les posa sobre el mur de pedra i ho comença a omplir amb un pot de vidre amb olives arbequines, un cistellet petitó amb figues tot just collides, formatge deliciós i dues ampolles de vi de la zona (blanc i negre servits en copes de vidre!). No us podeu imaginar com vaig gaudir aquell moment. Moment de reflexió en el que només puc dir que som uns privilegiats.

Vaig continuar la caminadeta, ara amb vistes ja més panoràmiques, amb un somriure de orella a orella.

Gràcies “Bages Terra de Vins” per fer les coses bé.

Duració
Al ser una ruta guiada, amb les explicacions del guia i les preguntes dels visitants, el recorregut s'allarga a quasi tres hores.
Nens
Sense problemes.
Animals
Sense problemes.

Comentaris

  • (no serà publicat)