Restaurant “Casa Leopoldo”

Carrer de Sant Rafael, 24, Barcelona, Barcelona (Espanya)

El 2017 va ser un any d’inflexió per “Casa Leopoldo”. Sincerament, penso que el meu admirat Romain Fornell (del que tantes vegades us n’he parlat a “La Plassohla“, “Caelis“, “Café Turó“, “La Taverna del Mar” o al “Café Emma“) i l’Oscar Manresa (al que vaig tenir l’enorme plaer de conèixer no fa massa) van ser molt valents de posar-se al front d’aquest mític restaurant.

El precedent de la “Casa Leopoldo” va obrir portes al 1929 com a bodega al carrer Aurora. No va ser fins al 1936 (dues setmanes abans del inici de la Guerra Civil Espanyola) que es van instal·lar al carrer Sant Rafael, al mig del Raval, on encara hi son ara. Poc a poc va anar agafant reconeixement fins convertir-se en un clàssic de Barcelona. De fet, va romandre amb aquesta bona reputació fins el 2015; any en que la coneguda Rosa Gil, neta del fundador, va decidir no continuar amb el negoci.

A part de ser un bon restaurant, va ser i és un lloc freqüentat per artistes i persones influents com Pablo Picasso, Salvador Dalí, Manuel Vázquez Montalbán, Manel Serrat, Maruja Torres i Lola Flores entre molts altres.

Era un lloc històric, amb molta reputació, un públic fidel i amb un caràcter que arrasava. Per això dic i diré sempre que en Romain i l’Oscar han estat valents. S’han enfrontat a molts reptes. Quan van arrancar el nou projecte, el restaurant portava un any i mig tancat. El addictes a la gastronomia de la ciutat (entre elles, jo) es miraven de reüll i amb certa por aquesta nova aventura. Era una por barrejada amb curiositat de veure com acabaria tot plegat.

Vaig anar-hi i només puc dir que em va encantar!

Admiro a la gent creativa i amb empenta, la gent que tira endavant projectes innovadors respectant el passat. Què important és no trinxar la història dels llocs! Ells ho han fet. D’una forma increïble, han estat capaços de mantenir l’estètica del local i respectar l’ànima dels plats. Chapeau pels dos!

Darrera de les històriques portes del carrer, hi ha tres menjadors. A tots hi destaco les rajoles de les parets, els quadres clàssics i els cartells taurins. Decoració autèntica.

Tipus: cuina catalana. M’atreviria a dir que han convertit la cuina tradicional catalana en cuina catalana delicada.

  • Croqueta de pernil ibèric – és d’infart. Deliciosa.
  • Bunyols de bacallà – hi ha bunyols i bunyols i després existeix aquest. Utilitzen bon producte que dona força al plat.
  • Crema de carbassa amb pipes, mascarpone i ratlladura de cítrics – aquest plat és cosa apart. És veritat que tots els productes que utilitzen son una debilitat per mi i no puc ser massa objectiva; però em van deixar fóra de joc amb la ratlladura de cítrics. Sensacional barreja! Un dels plats estrella de la casa.
  • Remenat de bacallà amb patata i oliva aragonesa – servit en una cassoleta vermella que et captiva només veure’l. Aquest plat el serveixen en la mesura perfecte. El contrast de la oliva aragonesa i la ceba tendre li dona el tret diferencial.
  • “Cap i pota” amb cigrons – com no s’ha conservat les receptes originals, han decidit fer-lo a la seva manera… i quina manera! Se’m va fer curt i recordo sucar-hi pa per allargar-ho! És, sense dubte, un altre dels plats estrella. És d’aquells que em fa oblidar que sóc al món… quan el tinc davant, només existim el plat i jo. Compartir-lo seria pecat.
  • Cua de bou “Leopoldo” al vi del priorat i puré de patata – plat bandera de la casa. Es desfà a la boca. Deliciós, però van cometre l’error de portar-me’l desprès del “cap i pota”. Va quedar eclipsat.
  • Flam casolà – boníssim.

Tenen cuina oberta cada dia de 13h a 23h.

Romain i Oscar, no puc fer més que aplaudir-vos una i altre vegada. Gràcies.

Preu
Alt. Des de 40€

Comentaris

  • (no serà publicat)