Restaurant “La niña de mis ojos”

Carrer Laforja, 83, Barcelona, Barcelona (Espanya)

Un dia vaig rebre una trucada d’una amiga del col·legi. Volia que jo coneixes un restaurant relativament nou. Jo no n’havia sentit parlar; però estava segura que la recomanació no em fallaria… més que res perquè ella no havia fet això mai abans! Alguna cosa especial havia de tenir el lloc! ;-)

De seguida li vaig preguntar el nom per esbrinar una miqueta. Només escoltar-lo ja em va captivar. Què xulo que algú hagi posat un nom amb tant sentiment a un restaurant, oi?

També és veritat que la oferta gastronòmica en general i, sobretot la de Barcelona, és tan variada i completa que cada cop costa més que ens sorprenguin; però va ser compartir dues paraules amb la Dàcil i el Javier i vaig entendre que estava a un lloc diferent.

Son una parella que posen cos i ànima en el projecte que han creat junts. Ella s’encarrega de la barra cap enfora; ell de la barra cap endins. Cadascú té el seu terreny. Em va fer gràcia el paral·lelisme dels dos rols. Ella mima tots els detalls dels menjadors amb una passió envejable. I ell fa el mateix quan parla dels productes amb els que juga a la cuina. Son detallistes. M’agrada.



El restaurant està dividit en tres plantes.

La planta que està al nivell de carrer és la més gran. Passada la barra de la cuina hi ha una sala diàfana moníssima amb sofàs de vellut vermellosos, llums que simulen bombetes i moltes fotos en blanc i negre de gronxadors. Al primer pis hi ha dos ambients; i, si heu de fer algun esdeveniment privat, no oblideu preguntar pel reservat que tenen a la planta -1 on podreu gaudir de la màxima intimitat.

No em vull oblidar de mencionar a la Jocelyn. Està pendent de tot sense aclaparar gens. Domina la sala.

Tipus: cuina de mercat. Platets elaborats per compartir.

  • Mos cruixent de patata, tòfona i ou – un dels plats estrella. Brutal començar l’àpat amb aquest plat. El Javier ha pillat el punt just de tòfona per donar-li força al plat sense anular la resta de gustos. S’ha de menjar tot d’una.
  • Braves “La niña de mis ojos” – patates laminades amb allioli. Plat molt treballat amb una presentació diferent. Tenen un punt picant.
  • Ensaladilla de cranca i gambes – hi ha ensaladilles i ensaladilles i després està aquesta. Molt gustosa i lleugera. No carrega gens.
  • Bombons de gamba vermella, farcits de sèpia, verdures i bolets – un altre dels plats estrella. Plat elegant. Bon producte on la gamba té un protagonisme indiscutible.
  • Tomàquet farcit de bacallà esqueixat i sopa d’oliva Gordal – genial posta en escena. He menjat bacallà amb tomàquet moltes vegades, però mai l’havia vist presentat així. Fa pena trencar-lo i encara fa més pena que s’acabi la sopa d’oliva! Aplaudeixo la creativitat d’aquest plat.
  • Pop a la brasa amb parmentier de patata i “mojo picon” amb xip de iuca – se’m va fer curt. El pop estava al punt perfecte i el parmentier deliciós. Em va encantar la barreja de gustos amb la iuca.
  • Musclos a la brasa “Kamado” en salsa curri coco – contrast arriscat de productes que aprovo amb nota.
  • Presa ibèrica 100% amb humus i tomàquets – un altre dels plats estrella. Es desfà a la boca. Bestial.
  • Caneló d’osobuco, moll de l’ós, tòfona negra i bolets enoki – l’únic problema d’aquest plat és que el van portar l’últim. No vaig poder gaudir-lo com es mereix.
  • Torrija de pa brioix amb cafè i gelat de mascarpone i pinyons – puc afirmar que és una de les millors torrijas que he provat mai.
  • Pinya rostida amb escuma de coco i sèsam – em va sorprendre en positiu.

Sensibilitat dins i fora de la cuina. M’encanta!

Preu
Alt. Des de 40€

Comentaris

  • (no serà publicat)