Escapada Ho Chi Minh (Saigón)

Ho Chi Minh / Saigon (Vietnam)

Sé que és lleig comparar; però també sé que, a vegades, és difícil no fer-ho. En aquest cas, és inevitable comparar Ho Chi Minh amb Hanoi. Son les dues grans ciutats de Vietnam. Una està ubicada al sud i l’altre al nord. La primera té el reclam turístic del Delta de Mekong i la segona té la impressionant Bahia de Halong ben a prop.

Tots tenim les vacances limitades i això ens obliga a estar constantment escollint i/o renunciant a destins. Després de veure Vietnam de dalt a baix, no em costa gens posicionar-me clarament en favor del nord. És a dir, si hi ha temps per veure-ho tot, endavant! Però si heu de retallar visites per pressupost o per temps, no dubteu en quedar-vos amb la parella de Hanoi i la Bahia de Halong. A més, sempre us quedarà més a prop la fascinant Sapa.



Ho Chi Minh es veu ràpid. Hi ha tres coses que no us podeu saltar: el barri de Cholon amb el seu mercat Binh Tay, la pagoda Thien Hau i el museu de la mítica guerra de Vietnam (la que van patir contra USA).

El barri de Cholon (en vietnamita vol dir “Gran Mercat”) és el barri xinès més gran de Vietnam. Ocupa el districte 5 i data de 1778; de fet, és un lloc de molta importància històrica. Aquí es van amagar les minories xineses de la dinastia Tay Son. Els que van aconseguir sobreviure, es van restablir comercialitzant productes xinesos. Durant la guerra, els soldats i desertors de les forces armades de USA van establir-hi el mercat negre. També va ser en aquest barri on el fotoperiodista Eddie Adams va fer la fotografia que va resultar guanyadora del Premi Pulitzer al 1969 mostrant una execució. Un dels llocs amb més vida del barri és el mercat Binh Tay. Entreu sense por i camineu sense pressa. Intenteu estar ben atents a tot el que passa aquí dins. Jo, en un parell d’hores, vaig veure algues seques, productes que no vaig ser capaç d’identificar, cucs en venta, pa d’arròs de mil formes, nens al càrrec de les botigues i, el que més em va sorprendre, un 40% dels comerciants dormint a sobre dels productes que tenen a la venta. Fascinant. Aprofiteu la visita per donar la volta al mercat per fora. El bullici és impressionant.

La pagoda Thien Hau és un clar exemple de la influència xinesa en la construcció; i, de fet, no és l’únic edifici d’aquestes característiques. N’hi ha molts. Està dedicada a la deessa xinesa del mar i protectora dels navegants. És molt concorreguda pels fidels. Les barretes d’encens estan sempre enceses i l’olor pot arribar a ser forta. No em vaig trobar a ni un sol turista, cosa que la fa encara més autèntica. Aquí, a l’igual que en los templos de Hoian, també ofereixen menjar als deus. Diuen que és la pagoda més bonica de Ho Chi Minh. Encara que te dos guardians a cada costat de l’entrada, es diu que les verdaderes vigilants son dues tortugues que viuen dins del recinte.

El museu de la guerra de Vietnam (War Remnants Museum) és cosa apart. És el museu més visitat pels turistes occidentals. Em va impressionar bastant i penso que no vaig ser la única que vaig estar en xoc durant la visita. El silenci que hi ha dins fa molt respecte. A mi, em van “enganxar” les fotos que hi havia exposades. Està clar que les dures imatges no poden transmetre el que es va viure allà, però us asseguro que fan sentir bastant. A fora hi ha exposats els vehicles blindats i les avionetes que, en menys mesura, però també impressionen.

És una ciutat que està en constant moviment. L’alt volum de motos en circulació atabalen quasi igual que a Hanoi. S’ha d’anar molt amb compte quan s’hi passeja; ells no s’aturen, només es limiten a tocar el clàxon. Hi ha infinitat de petits comerços i gent que es desplaça a un ritme trepidant; però sempre hi ha algun raconet de tranquil·litat amagat. Jo els vaig trobar.

Duració
Un dia és suficient per veure els tres imprescindibles de la ciutat.
Nens
Sense problemes.

Comentaris

  • (no serà publicat)