Escapada Lake Powell

Lake Powell, Arizona/Utah (Estats Units)

Els que em coneixeu sempre m’heu sentit dir que mai torno a un lloc que ja he visitat.

Deixant a banda les ciutats europees (que n’he repetit algunes); quan parlo d’un destí llunyà i costós, per molt que m’encanti, sempre dic que no hi tornaré. Hi ha masses coses boniques al món i la llista de pendents és massa gran com per permetre’m el luxe de repetir-ne un.

Lake Powell és una de les escapades amb les que no compliré la meva paraula. Amb ell faré una excepció.

Estava de roadtrip pels Estats Units. Vaig fer tots els càlculs possibles, tant de quilometratge com del temps que invertiria als Parcs Naturals; però està clar que ho vaig fer fatal. Per un europeu és molt difícil arribar a imaginar-se les dimensions dels parcs d’Amèrica. El fet és que vaig veure Horseshoe Bend i Lower Antelope Canyon el mateix dia i, per proximitat, vaig voler aprofitar per veure Lake Powell. Pensava que seria com un llac de Catalunya i que en poc més d’una hora el tindria vist. Què equivocada estava!

Aquesta escapada té una curiositat que em va fer gràcia. El llac és tan gran que, tot i que la major part del mateix està ubicat a Utah, l’entrada del sud i la presa estan a Arizona.

El primer que em vaig trobar és la Glen Canyon Dam Overlook. És el mirador de la presa; de fet, és des d’on es pot gaudir de les millors vistes a la mateixa. El canó i el riu em van impressionar molt. Una alçada de vertigen, uns colors impactants i una similitud massa bèstia amb Horseshoe Bend… em va encisar a primer cop d’ull. La construcció de la presa als anys 60 va generar molta polèmica entre els defensors del medi ambient i els arqueòlegs. Tot i així, es va tirar endavant amb la construcció, no només de la presa, sinó del llac sencer. És un llac artificial de 658 Km2 i més de 3.000 Km de ribes, fent que sigui el segon llac més gran de US.



La següent aturada és la Wahweap Swimming Spot. És una platja al mateix Lake Powell amb unes vistes meravelloses. S’accedeix fàcilment amb cotxe i fent una caminada de pocs minuts. Té pàrquing propi.  M’atreveixo a dir que el seu plat fort és justament les vistes. La platja no és massa espectacular, però les vistes ho valen tot. El paisatge que hi ha just davant és molt feréstec i americà alhora. Hi ha unes roques que recorden a Oljato Monument Valley; però amb la diferència que aquí hi ha un llac al davant. Les aigües estan molt calmades i s’hi respira molta tranquil·litat.

Continuar per la carretera fins a la Stateline Marina Boat Docks. És una marina d’on surten vaixells que fan excursions pel llac. Als voltants de la mateixa hi ha uns entrants a les roques a on es pot gaudir d’un bany molt agradable. L’aigua és neta i les roques son molt planes, cosa que permeten tenir un accés fàcil.

Al principi de la publicació he fet menció a que amb Lake Powell faré una excepció. És un dels pocs llocs del món que se que hi tornaré. I sabeu per què? Doncs perquè em va quedar pendent veure el Reflection Canyon. Desconec la distància que hi ha per arribar-hi. De fet, no sé ni tan sols si s’hi arriba en cotxe o en vaixell, tampoc sé des d’on surten els vaixells que hi porten. Però el que sí sé és que jo l’he de veure.

Em vaig endur una sorpresa molt agradable amb Lake Powell.

Duració
Recomano passar-hi un parell de dies.
Nens
Sense problemes.

Comentaris

  • (no serà publicat)