Escapada Ercolano

Corso Resina, 6, Ercolano, Nàpols (Itàlia)

Segons el meu parer, Ercolano ha estat injustament eclipsada per Pompeia. Soc conscient que aquesta última és una de les runes més importants del món; però Ercolano mereix ser una mica més coneguda del que és actualment.

La seva mida, la seva ubicació, la seva dura història i algunes imatges que no m’esborraré mai del cap, van fer que aquesta petita ciutat m’arribes molt endins.

Els estudis diuen que la ciutat ocupava, originalment, unes 20 hectàrees. A dia d’avui només se n’han descobert 4,5 i no totes es poden visitar. Hi ha alguns edificis públics o residencials importants als que no s’hi pot accedir.

La ciutat va ser construïda als peus del Vesuvi, en un turó d’origen volcànic que queia cap al mar. Per l’est i per l’oest estava delimitada per dos torrents. Dues cales d’origen fluvial van permetre que els seus ciutadans tinguessin embarcadors naturals i segurs. De fet, durant la època romana, la ciutat era un dels llocs d’estiueig preferits de les famílies més riques de Roma.

Tot i que la ciutat va patir un terratrèmol al 62 d.C, la història d’Ercolano no es pot explicar sense mencionar al Vesuvi.

L’erupció del Vesuvi a l’any 79 d.C. és una de les erupcions volcàniques més importants i catastròfiques de tots els temps. Va afectar  a tota l’àrea romana que està al golf de Nàpols on ciutats com Pompeia, Herculà, Oplontis o Estàbia varen ser destruïdes. El Vesuvi va escampar un núvol mortal de roques, cendres i fum a una alçada de més de 30 km, va emetre una proporció immensa de lava i va alliberar molta més energia tèrmica que la del bombardeig de Hiroshima.

Aquest fet tan bèstia de la natura va esborrar Ercolano del mapa. La va sepultar uns 16 metres cosa que ha permès un fenomen de conservació que no es va donar a Pompeia, per exemple. La va fossilitzar. Això va fer que es descobríssin mobles i roba en un estat quasi perfecte.

A diferència dels ciutadans de Pompeia que van morir sepultats per les cendres; els de Ercolano ho van fer pel núvol de gasos tòxics. Intentaven fugir amb vaixells, però el volcà anava més ràpid que ells i es van haver de protegir als embarcadors. D’aquesta manera van evitar la lava, però no van aconseguir evitar els gasos. Aquesta és la imatge que no em trauré mai del cap: tots aquells esquelets terroritzats… gent desesperada que va morir agafats els uns als altres. La imatge és duríssima.

És imprescindible contractar un audioguia i demanar un planell a l’entrada. És la única manera de conèixer realment la història i poder entendre la visita. Vaig visitar el parc en una mica més de 3 hores i en vaig tenir suficient.

Una de les primeres aturades és a un mirador des d’on s’aprecia gran part de les runes, la ciutat actual en segon terme i el volcà al fons. Em va semblar interessant. De seguida vaig baixar cap a la “Casa dello Scheletro“. Sabia que això era el que marca la diferència amb Pompeia i volia veure-ho abans que res. Em va impressionar molt. Amb la imatge esgarrifosa dels esquelets davant, vaig passar per varies fases: silenci, pell de gallina, observació, comentar-ho i, quan ets conscient de la magnitud de tot plegat, fer mil fotos. No vaig voler marxar sense tenir el record immortalitzat. Sincerament, penso que només per això ja val la pena la visita a Ercolano; perquè de runes se’n poden veure en més quantitat a Pompeia.

També em va agradar molt el “Ara di Marco Nonio Balbo“, la “Casa del Rilievo di Telefo“, la “Casa dil Gran Portale” i el “Vestibolo della Palestra“.

Visita que no deixa indiferent.



Booking.com

Duració
L'estada a les runes pot durar el temps que un vulgui. Tot depèn del que es vulgui aprofundir sobre la història del lloc o del temps que un disposi per la visita.
Jo hi vaig estar 3 hores.
Nens
És una bona lliçó d'història per tots. Pels nens també. Però la part dels esquelets potser és massa dura per ells.

Comentaris

  • (no serà publicat)