Escapada La Fresneda

La Fresneda, Terol (Espanya)

He manifestat en diferents ocasions la meva debilitat per la província de Terol. La conec poc, però cada dia m’agrada més.

Sincerament, no havia ni sentit parlar de La Fresneda. Ni sabia que existia, ni la ubicava al mapa. Hi vaig arribar gràcies a l’hotel “El Convent“. Una vegada allà, va ser la Sandra qui, amb la seva pro-activitat, no va dubtar ni un minut en fer-me la llista del que havia de veure abans de marxar del poble. Em va fer molta gràcia que em digués que La Fresneda s’havia de veure de dia i de nit. Li vaig fer cas en tot, vaig tornar per donar-li la raó i, sobretot, per agrair-li lo bona guia que havia estat.

El recorregut es fa a peu. Vaig sortir de l’hotel “El Convent” en direcció la Capilla del Pilar, que està ubicada a la Plaza Pilar. Construïda a finals del segle XVII. Diuen que està ocupant el lloc de l’antiga església de Sant Bartolomé, tot i que d’aquesta última no hi ha constància documental. És d’estil barroc. El seu interior va patir danys considerables durant la Guerra Civil. No hi vaig poder entrar perquè estava tancada (quina mania que tenen els pobles de tancar les esglésies!). Només la vaig veure per fora.

A partir d’aquí comença la part bonica de la Calle Pilar. Porxades a banda i banda que amaguen petits comerços amb encant. Hi ha un edifici que destaca especialment: “La Casa de la Encomienda“. És un edifici del segle XVI d’estil renaixentista. Tampoc vaig tenir oportunitat de visitar-lo perquè era diumenge i estava tancat (continuo sense entendre-ho!); però em van explicar que a la planta baixa encara es conserven els trulls on es guardaven les collites que es recaptaven com tributs. Durant molt temps va ser la residència del comendador donada la dificultat d’accedir al castell.

De seguida s’arriba a la Calle Mayor; que és la que porta fins la Plaza Mayor, on està l’Ajuntament. Aquesta plaça és de visita obligada. És preciosa i tranquil·la. Hi ha un parell de terrasses per fer el vermut; però, tot i així, la gent respecte el silenci i la pau del lloc. L’Ajuntament és del segle XVI, d’estil gòtic-renaixentista. És el protagonista de la Plaza Mayor i mereix ser-ho. Com a curiositat dir que hi ha una reproducció al Poble Espanyol de Barcelona. En el mateix edifici de l’Ajuntament, en un dels laterals, hi ha una porta de fusta i unes reixes de ferro amb dos cartells “Arresto” y “Mazmorras”. A la Oficina de Turisme (també la vaig trobar tancada) es pot contractar la ruta guiada. Sincerament, m’hagués encantat fer-la.



Enfilo els carrers empinats direcció al turó que hi ha a dalt del poble. Aquí hi ha les quatre últimes visites que s’han de fer abans de marxar de La Fresneda i des d’on es gaudeix d’unes vistes espectaculars de la Vall del Silenci:

  • Església “Santa María la Mayor”. Data del segle XVII. És enorme i majestuosa. Imposa molt. La façana és d’estil barroc. Com a curiositat, a un dels laterals es poden veure dues portes bessones. Antigament va ser l’església principal del poble; però ara només s’utilitza per esdeveniments especials. De fet, només es pot accedir a l’església contractant la visita guiada a la oficina de turisme.
  • Castell Calatravo. Ruïna del que va ser el castell de l’ordre de Calatrava. Només queda la façana d’entrada. Hi ha una escala de metall que porta a la part superior a on hi ha les millors vistes de tot l’entorn.
  • Cementiri Medieval. És, sense dubte, una de les zones que més em va agradar de La Fresneda. És un espai especial; que no deixa indiferent. Té forma rectangular i està ben delimitat. Dins hi creixen les herbes salvatges i a fora regne el silenci. Em va semblar molt curiosa la ubicació de les làpides que, enlloc d’estar a l’interior, estan ubicades als murs.
  • Ermita Santa Barbara. Del Cementiri Medieval surt un caminet que hi porta. Intenteu no perdre’us ni un detall. Les petites coves, els arbres prims i alts i les creus del Via Crucis li donen un caire bastant peculiar al camí. L’ermita es va construir al segle XVII. Malgrat la seva funcionalitat religiosa, per la seva ubicació estratègica, durant les guerres Carlines va ser utilitzada com a baluard defensiu i va quedar pràcticament destruïda. Tot i el seu evident estat decadent, té molt encant.

El conjunt històric de La Fresneda vas ser declarat Bé d’Interès Cultural al 1983.

La visita val molt la pena.

Duració
Un dia és suficient per visitar-la.
Nens
Sense problemes.
Animals
Sense problemes.

Comentaris

  • (no serà publicat)