Escapada Cayo Playuela y Playuelita

Parque Nacional Morrocoy, Falcón (Veneçuela)

He dit en moltes ocasions que Morrocoy va ser un descobriment per mi.

Hi ha destins de Veneçuela, com Los Roques, que tenen fama mundial. Tothom ho coneix encara que sigui d’oïdes; però qui coneix Morrocoy? Ja ho vaig escriure a la publicació de Playa Mero: penso que els mateixos veneçolans no en parlen massa perquè no es descobreixi aquest secret que tenen tan ben amagat.

Em vaig allotjar a “El Paraíso Azul“, posada encantadora des d’on es pot gaudir d’una de les millors vistes del Parc Nacional de Morrocoy. És el lloc ideal per gaudir de la posta de sol i d’un vespre tranquil; però durant el dia no us hi quedeu. Aprofiteu cada segon per veure els “cayos”. N’hi ha moltíssims i tots son autèntics paradisos. És molt difícil escollir-los. Deixeu-vos portar per les recomanacions dels de la posada. Jo els hi vaig fer cas i, de fet, vaig contractar totes les excursions amb ells.

Cayo Playuela i Playuelita és un destí quasi perfecte per passar-hi un dia de platja fascinant.



Vaig sortir de la “Marina Costa Azul“. És com un club nàutic o port esportiu i està ubicat a pocs metres de la posada. Em van portar des de la posada fins la marina en un 4×4 que estava carregat amb una nevera plena de gel, el pícnic per passar el dia i les tovalloles.

Una vegada tot carregat al “peñero” (així és com anomenen allà a les barques amb els seus conductors), només vàrem necessitar 10 minuts de navegació per arribar a un canal fet per manglars. Era la primera vegada que veia els manglars tan a prop! I just quan estava al·lucinant més, de sobte, m’adono que aquest caminet ens porta a la part de darrera de la platja. Meravellós! L’arribada ja em va captivar.

La “paradeta” me la van preparar a Playuelita, que és la platja que hi ha, mirant cap al mar, a l’esquerra. Allà els mateixos tripulants del “peñero” s’encarreguen de llogar el para-sol i les hamaques. Ho organitzen tot i et deixen amb el menjar i les begudes. Playuelita és una platja de sorra fina molt blanca i aigua turquesa. És un autèntic paradís. Els veneçolans (espero que no se m’emprenyin si llegeixen això) tenen la mala costum de posar-se tots junts. Això, per un europeu, que sempre busca la intimitat i allunyar-se de les aglomeracions, és fantàstic. Em vaig ubicar el més a l’extrem possible i vaig gaudir d’un tros de platja només per mi. La calor és molt forta (vaig arribar a buscar l’ombra) i l’aigua és força calenta.

Cayo Playuela és una altre història. Està ubicat just a l’altre banda de la platja; és a dir, mirant al mar, a la dreta. És un altre paradís, però menys còmode. És més verge. No és un lloc per gaudir d’un dia de platja perquè hi ha roques i l’accés a l’aigua no és fàcil. Aquí sí que no hi ha absolutament ningú. És preciós per fer fotos i per seure a gaudir d’un paisatge meravellós. Res més.

El pla perfecte és passar el dia a Playuelita i després caminar fins Cayo Playuela per gaudir de més tranquil·litat encara.

Hi vaig passar un dia inoblidable.

Duració
Un dia sencer és suficient per veure les dues platges.
És millor aprofitar la resta de dies per veure les altres platges/illes de la zona. És un paradís.
Nens
Sense problemes.
Animals
Sense problemes.

Comentaris

  • (no serà publicat)