Restaurant “La Blanca”

Francesc de Blanes, 4, Llafranc, Girona (Espanya)

Sempre diré que l’hotel “Llevant” em va deixar fora de joc. No és fàcil arriscar-se a oferir un espai extremadament modern al mig del passeig de Llafranc. El que més em va enamorar és el contrast entre aquesta modernitat (més típica de la fredor d’una gran ciutat) i l’amabilitat del personal (tan propers que van aconseguir transportar-me a aquell tracte de com si em coneguessin de tota la vida). Brutal!

A la planta baixa de l’hotel i tocant al passeig de mar, tenen dos restaurants: “El Llevant” i “La Blanca”. El primer és una mica més informal, és on serveixen els esmorzars de l’hotel i on es pot gaudir d’un àpat a qualsevol hora; el segon és un espai exclusiu on el protagonista és el producte. Jo us parlaré d’aquest últim.

“La Blanca” és petit i moníssim alhora. Hi ha dues zones ben diferenciades. La part exterior, la que està a tocar del passeig de mar, està envoltada de finestres que permeten gaudir d’unes vistes immillorables de la platja de Llafranc. La part interior està més recollida. Les dues tenen la mateixa estètica i estil… cosa que dona una continuïtat que m’agrada molt. Sostre irregular, cadires transparents i els colors de les estovalles alineats amb les parets i el terra. Tot molt pensat i tot molt encertat.



Tipus: cuina d’autor. La incorporació del xef basc Eneko Agote ha estat un encert enorme. Mostra la influència de la cuina mediterrània i sud-americana a cada plat; però sempre donant protagonisme al producte de temporada.

  • Anxoves tribut a Francesc de Blanes – Quan la Blanca va obrir el restaurant a l’any 1935, el passeig s’anomenava “Francesc de Blanes” en honor a un dels primers habitants de la cala. Venia de Blanes i va muntar un salí amb un aperitiu d’anxoves. A “La Blanca” actual han volgut fer-li un homenatge i amb aquest plat comença el festival.
  • Anguila del Ter fumada i caramel·litzada amb compota de poma vermella i recuit casolà – És, sense dubte, un dels plats estrella. No soc gens fan de les anguiles; però tal i com l’han treballat i barrejat amb la compota i el recuit, vaig gaudir de valent. Se’m va fer curt.
  • Espàrrecs blans de Navarra fets a la brasa de carbó amb salsa holandesa i oli de trufa – Un altre dels plats estrella. El gust del carbó amb l’oli de trufa em va semblar fascinant.
  • Carxofes de Palau Sator confitades amb “mollejas” de vedella i reducció de la mateixa vedella – Plat molt gustós i fort alhora.
  • Pèsols de llàgrima amb tripa de bacallà i botifarra negra – No vaig plorar per educació. Plat brutal. Els pèsols exploten a la boca. Està tot barrejat aconseguint una textura llefiscosa. La barreja del bacallà amb la botifarra negra és un encert total. Tornaria per repetir-lo!
  • Caneló d’ají de gallina – Plat d’origen clarament peruà. El caneló és només de gallina amb salsa de formatge fresc, nata liquida i ají. Deliciós. Plat fi i elegant.
  • Tonyina vermella Balfego – Ventresca amb poma de Girona. La poma s’ofereix en tres textures: compota, poma fresca i poma a la brasa. Art al plat i boníssim alhora. Sense dubte, un altre dels plats estrella. Les tres textures de poma complementen genial a la tonyina sense treure-li protagonisme.
  • Cocotxes del Cantàbric al pil-pil – Plat fort. L’all té força, però és molt gustós.
  • Garrinet a baixa temperatura amb prunes – Plat molt treballat. El garrinet es desfà a la boca; no cal ni ganivet per tallar-lo. La presentació de les diferents tipus de prunes em va semblar molt original, a l’hora que li dona un punt refrescant.
  • Culata d’Angus amb fonoll – Un altre dels plats estrella. La culata està tractada de forma impecable i l’escuma de fonoll li dóna una frescor brutal.
  • Mojito de la Blanca – Granissat de menta, escuma llima i daus de rom. He de reconèixer que vaig arribar molt tipa al postres. D’entrada no em veia capaç ni de provar-lo; però els hi vaig fer cas i em va sentar sensacional! Molt digestiu.
  • Carrot cake – Heu vist molts carrots cakes, però cap com aquest. Us ho asseguro. Creativitat portada a l’extrem.
  • Xocolata amb pa amb tomàquet i oli amb crumble d’oli d’oliva i melmelada de tomàquet – Una nova versió del clàssic pa amb tomàquet.

La visita val molt la pena. L’entorn és brutal, el restaurant moníssim, ells son un encant i el menjar… només heu de rellegir quants plats estrella he nombrat a la publicació!

Preu
Alt. Des de 40€.

Comentaris

  • (no serà publicat)