• Menu
  • Menu

Escapada Antigua


Escapada Antigua

Accès
S’accedeix per carretera des de Ciudad de Guatemala. La carretera té corbes, però està en bon estat. El trajecte no arriba a una hora.

Antigua (Guatemala)

A Guatemala li tenia unes ganes especials. La meva mare i els meus avis sempre me n'havien parlat molt bé. Ells son els meus referents en temes de viatges. Tenim gustos similars i que em recomanessin aquest país amb tant èmfasi, em despertava una curiositat important.

Vaig tenir la sort de visitar-lo de la mà d'una família guatemalenca que em van acollir i cuidar de forma espectacular. Vaig viure a casa seva durant dues setmanes. Vaig fer la vida diària amb ells a Ciudad de Guatemala i també em van portar a Antigua, Tikal, Yatxa, Flores, Atitlan i Chichicastenango. Va ser un viatge meravellós i estic encantada d'encetar les publicacions d'aquest país amb Antigua.

El primer que vam fer només arribar a Antigua va ser anar a l'hotel "Casa Santo Domingo" a fer el check in i a deixar les maletes. No és econòmic; però és tan especial! És un antic convent completament reformat. Al segle XVII el Convent de Santo Domingo era un dels més grans d'Amèrica; però al 1773 el terratrèmol de Santa Marta el va destrossar pràcticament tot. Vaig al·lucinar quan em van explicar que la recuperació del Convent i del Temple no es va portar a terme fins el 1989... fa relativament poc! L'hotel em va encantar en general, però si he d'escollir alguna cosa, em quedo amb els exteriors. Els jardins son exuberants. Les porxades de fusta i pedra tenen un encant que encisa. Allà on miris, tot està molt  cuidat. La part més impressionant és la del Temple; mig restaurada, mig destrossada. Brutal!

Antigua és petit. Recomano caminar-la. La ciutat està viva. A cada cantonada passa alguna cosa i lo xulo és no perdre's res. Caminant hi ha temps per viure i veure.  Les casetes son totes d'una sola planta i la majoria estan pintades de colors. Tothom, d'una manera o altre, intenta vendre alguna cosa. Hi ha qui ho fa en petites botigues i hi ha qui improvisa la paradeta al mig de la acera; la qüestió és vendre.

Caminant va ser com vam descobrir el "Bistrot Cinq". És un restaurant acollidor i tranquil. Ells son molt amables i hi vaig menjar força bé: burrata amb tomàquets variats i un llenguado amb espinacs i salsa de llimona deliciós. Va ser un bon lloc per recuperar forces per continuar caminant.

Molt a prop hi ha la confiteria "Doña Maria Gordillo". Té més de 100 anys d'història i el més típic és comprar-hi "canillitas". Només per veure la botiga, ja val la pena la visita. Allà dins vaig tenir la sensació de que s'havia aturat el temps.

De visita obligada és el Parque Central (Plaza Mayor). És el centre neuràlgic de la ciutat. Aquí és on es cou tot i on està ubicat l'Ajuntament, l'antiga Catedral, el Palacio de los Capitanes Generales i unes quantes cafeteries farcides de gent. Excepte un parell de turistes que estaven descansant a un banc al mig de la plaça, la resta és gent local que transporta productes amunt i avall.

Des de la mateixa plaça, s'ha d'agafar la 5ª Avenida Norte per arribar al tan conegut Arco de Santa Catalina. Data de 1600 i m'atreveixo a dir que és un dels llocs més fotografiats de Guatemala. La veritat és que el carrer de llambordes amb les cases petites de colors i l'arc groc impecablement pintat, li dóna un caire que enamora. Una de les coses que més em va sorprendre és que tothom es desplaça (ningú està quiet), però no hi vaig respirar estres. Els moviments son lents.

De Guatemala m'emporto un record que no oblidaré mai. Aquí vaig veure el meu primer (i de moment, únic) volcà actiu. El Volcán de Fuego em va regalar un dia d'imatges fantàstiques (la resta de dies es va tornar a dormir). Era la quarta erupció de l'any (prèviament va deixar centenars de morts) i nomes va provocar una enorme columna de cendra. Sort que estava a la distància, perquè impressiona bastant. Estic contenta perquè ho vaig poder veure; però alhora em van cancel·lar un trekking que tenia planificat al mateix volcà... hi hauré de tornar! ;-)

El Convento de las Capuchinas, originalment anomenada "Convento e Iglesia de Nuestra Señora del Pilar de Zaragoza" data del segle XVIII i té un encant especial. És petit i està a una cantonada, però es fa mirar.  Val la pena entrar i fer la visita complerta. És preciós. Està cuidat, però no impecable. Té un punt rústic que li dóna un encant especial. El millor és el claustre, que cal visitar-lo des de baix i des de dalt.

La següent aturada és una de les que més em va agradar: El Carmen. És una església catòlica que es va derruir pràcticament tota al terratrèmol de Santa Marta; però la façana va quedar en bon estat i des d'aleshores que sempre ha estat admirada. Al costat mateix, els diumenges obren el Mercado de Artesanias El Carmen. Per mi, va ser una perdició. Hi vaig comprar un suèter, unes bambes i un pessebre. Tot fet a mà.

Ningú es pot perdre els pastissos i batuts del "Café Condesa" de la Plaza Mayor. Jo em vaig beure un batut gegant de maduixa acabat de fer que era per plorar de lo bo que estava.

No la tenia ubicada al mapa i ni tan sols sabia que existia; però gràcies als meus amics vaig conèixer l'església de La Merced. Imposa. És gran i està impecablement cuidada. La façana principal és preciosa. Està pintada de groc i blanc; cosa que li dóna un caire colonial molt autèntic. No vaig poder entrar perquè (em passa tot sovint) la vaig trobar tancada. Data de 1767, és d'estil ultrabarroc guatemalenc i té dos campanars.

No podia marxar d'Antigua sense visitar la "Posada del Angel". Era l'hotel on es van allotjar els meus avis i la meva mare al 1998. És un hotel boutique de 7 habitacions. Petit i moníssim alhora. Molt rústic i impecable. Vaig entrar a fer el tafaner i els hi va fer il·lusió quan es van assabentar de la història.

L'última visita va ser al "Convento de Santa Clara". Va començar amb 5 religioses i una novícia; però, poc a poc, van anar augmentant. Va ser aquí on van estar les Clarisas instal·lades durant anys. El terratrèmol de San Miguel de 1717 va enderrocar el sostre del convent. Les religioses van haver de marxar durant els 26 anys que va ser el temps que van trigar les reparacions. Al 1734 s'inaugura el nou convent; però amb els terratrèmols posteriors (1773 i 1874) el convent va quedar completament en runes i així continua a dia d'avui. La història em va impactar.

Al 1979 la UNESCO va declarar a la ciutat colonial d'Antigua, Patrimoni  Cultural de la Humanitat i no m'estranya. És preciosa i té un encant que atrapa.

Una bona guia: Guatemala 7 (Guías de País Lonely Planet)



Booking.com

Duració:

Un cap de setmana és suficient per veure la ciutat.
Si es vol fer trekking a algun volcà, recomano agafar un dia més.


Nens

Sense problemes.


Animals

Sense problemes.


Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies