Resum del 2018

Portava 5 mesos al que jo anomeno “campament base”; és a dir, a casa.

Estàvem a principis de Maig del 2018 quan vaig tenir necessitat de marxar. Volia agafar oxigen. Tenia present que a finals d’any ja havia lligat dos viatges grans; ara només havia de trobar alguna sortida econòmica de dos/tres dies sense que m’afectes a la butxaca.

Remenant per “Voyage Privé” (aplicació on es poden trobar bones ofertes) vaig trobar una sortida que s’ajustava al que buscava: dues nits a un hotel 4 estrelles al centre de Roma i l’anada i tornada des de Barcelona amb companyia de baix cost a un preu més que raonable.

Dit i fet. Vaig comprar la oferta. Per poder exprimir al màxim els dos dies i mig (a finals de Maig) vaig marcar el recorregut al Google Maps optimitzant tot el que vaig poder el temps dels desplaçaments. Vaig dividir la ciutat en quatre grups: Parc Villa Borghese i voltants, el centre pròpiament, el Vaticà i el Trastevere. Roma és gran, però es pot fer quasi tota a peu i jo la vaig fer seguint l’ordre especificat prèviament.



No parlaré del recorregut detallat perquè ja ho faré al post dedicat a la ciutat eterna, però si que vull mencionar el que més em va sorprendre: la Terraza del Pincio amb unes vistes meravelloses a la Piazza del Popolo, la Chiesa di Santa Maria della Vittoria on em vaig quedar muda, el Coliseu per impressionant, la sala prèvia de la Capilla Sixtina, les vistes a la Plaça Sant Pere des de dalt i el Trastevere on m’hi quedaria a viure. Vaig tornar esgotada i feliç. Amb les piles carregades i el cap oxigenat.

S’apropava l’estiu i ja necessitava la meva dosi anual de Menorca. El juny és molt bona època per anar-hi. Ja fa bon temps i encara hi ha poca gent. Vaig lligar una escapada de tres dies a mitjans de Juny. Vàren ser molt intensos i vaig gaudir al màxim de tot el que ofereix la illa. Vaig  estar a la zona de Sant Lluís per fer el recorregut sencer des de Binibeca a Cales Coves passant per Binisafua, Les Olles i Biniparratx. El mar estava tranquil, pla com una bassa d’oli i amb poc trànsit de barques. Un paradís. El meu petit paradís. També vaig gaudir de la bona gastronomia que ofereix la illa a un dels meus raconets preferits: el “Trebol” de Villacarlos.

Com al Juliol la majoria de la gent té tendència a anar cap a la costa i jo sempre vaig a contracorrent, vaig pensar que era un bon moment per anar a Portugal. Vaig anar en cotxe creuant Espanya d’est a oest. Soc una enamorada de Portugal; però aquesta vegada el viatge em va regalar moltes sorpreses. 6 dies (a mitjans de Juliol) per veure moltes coses; però el Cròmlech dos Almendres, la Costa de Arrabida, la Quinta da Regaleida, Monasterio de Batalha i Ovidos s’emporten el podi!

De Juliol a Octubre es va fer molt llarg. No vaig fer ni una escapada, ni una sortida. M’havia de “portar bé” fins que arribés el dia de la marxa cap a Filipines. Dues setmanes donen molt de si, però les havia d’aprofitar al màxim. Havia marcat impecablement la ruta i estava molt il·lusionada. Vaig volar de Barcelona a Shangai (via Doha) i em vaig quedar un parell de dies en aquesta ciutat tan fascinant. M’esperava modernitat i fredor i em vaig trobar modernitat i vida! Va ser una sorpresa brutal. Molt bona gastronomia i molta seguretat al carrer. Si no fos pels problemes de comunicació amb les aplicacions americanes i per la pol·lució, seria un bon lloc per viure-hi!

De Shanghai vaig volar cap a Manila i a partir d’aquí ja va començar la meva aventura per aquest fascinant país. Hi ha tantes illes que es fa difícil escollir. Jo en vaig visitar tres:

  • Bohol. Va ser la primera de la llista per la seva natura. Les famoses “Colinas de Chocolate“, la tirolina que no s’acaba mai i l’excursió del riu van aconseguir que m’emportés un record brutal d’aquesta illa.

Filipines

  • Siargao. Vaig anar perquè m’ho van recomanar dues persones que hi havien estat. Illa freqüentada per gent que practica el surf. És molt verge i autèntica. Em va encantar la Sugba Lagoon i Kawhagan Island.

  • Coron. És la part més “pija” del viatge. El Kayangan Lake, la Twin Lagoon i l’hotel em van regalar el millor final de festa que hauria pogut tenir.

Encara no havia ni paït l’espectacular viatge a Filipines i ja estava fent maletes per anar a Guatemala. A “Guate” li tenia unes ganes especials. La meva mare i els meus avis me n’havien parlat meravelles feia molts anys i, la veritat, és que no em va fallar gens ni mica. És més: em va fascinar! 18 dies (a principis de Desembre) per conèixer un país ple d’història i cultura. Vaig tenir el privilegi de ser guiada per gent d’allà. Tot és brutal; però he de dir que veure un volcà un erupció em va deixar fora de joc. Antigua, Yaxhá, Flores, Atitlan i Chichicastenango son visites obligades.

Personalment, el 2018 va ser un any molt dur; però, en viatges, costarà molt superar-lo.

Comentaris

  • (no serà publicat)