Ruta gastronòmica per la província de Girona (1/3)

Ruta Gastro Girona

He decidit començar la temàtica de “Rutes Gastronòmiques” amb la província de Girona perquè, senzillament, és la que tinc més completa. Prioritzant Girona no pretenc, en cap cas, dir que les altres províncies o que els restaurants de la mateixa Girona que no anomeno, estan per darrera. Ni molt menys. I… no dubteu pas que aquesta llista anirà creixent. Encara em queda molt per veure i ho continuaré explicant!

De moment, catorze xinxetes per ubicar al mapa els catorze restaurants. Ja sabeu que m’agrada marcar els mapes… això m’ajuda molt per organitzar-me. Inicialment, faré la ruta circular començant pels que estan a l’interior i vorejant la costa fins arribar de nou a Barcelona. Els agruparé de 5 en 5, aniré fent entregues a mesura que vagi tancant els grups i aniré afegint els descobriments nous poc a poc.

Començo a Arbúcies! L'”Hostal Nou” és el típic raconet que només hi entres si hi vas recomanat. Se’n parla molt poc i des de fóra, res crida l’atenció. Dins, el local és més aviat senzill, sense gaires pretensions. L’Elvira i el Salva prioritzen la qualitat del menjar vers el disseny o l’estètica del local i això (probablement) sigui el motiu pel qual es parla massa poc (injustament) de l'”Hostal Nou”. Ofereixen cuina tradicional amb tocs innovadors. Cuina del xup-xup amb productes immillorables. Ells son honestos i ho fan tot amb la màxima estima. A mi, em van robar el cor. No marxeu sense provar el risotto amb làmina de foie i la cassoleta de fesols del ganxet i carns confitades km.0.

Hostal Nou Hostal Nou

La següent aturada la faig al “Font Moixina” d’Olot. Clàssic de clàssics. Lloc que vaig descobrir per l’avi, selecte gastrònom i aventurer al màxim. Està situat dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, just en el paratge de la “Font Moixina”, que a l’any 1955 va ser declarat d’interès nacional. Disculpeu que no mostri fotos dels plats. Per una banda, recomano moltíssim anar-hi en època de bolets i, per l’altre, és imprescindible provar la brandada de bacallà que té una textura única.

Font Moixina

Els que em coneixeu ja sabeu l’estima especial que tinc a l’emblemàtic “El Pont Vell” de Besalú. Ho té tot: bona gent, bona cuina i ubicació fantàstica. Menjar a una casa del S.XVIII amb vistes al pont de Besalú i al riu Fluvià és quasi un somni. La Núria i l’Anna, mare i filla, s’hi dediquen en cos i ànima. Cuina catalana dedicada a on destaco les vieires amb rostit i trinxat i conill agredolç (recepta medieval).

Pont Vell Pont Vell

Salto cap a Espinavessa; a on, a part del restaurant “La Rectoria“, poca cosa hi ha més. Reconec que el Jordi Rollán em va deixar fora de joc. No m’esperava tanta innovació i creativitat en aquell poblet tan petitó i a on sembla que s’hi hagi aturat el temps. És un espai gastronòmic ubicat a una casa del segle XVII. L’entrada és súper discreta. Han respectat en tot moment l’harmonia de l’entorn mantenint la seva arquitectura original. Zero estridències. Cuina d’autor molt mimada. És quasi una obligació menjar la galta de tonyina amb pinyons i pi i demanar els postres làctics. Brutal!

La Rectoria La Rectoria

Ben a prop tenim la localitat d’Orfes. Jo no n’havia sentit ni parlar, però allà hi ha l’Albert amb la seva “Barretina“. Únic i autèntic. Local rústic amb cuina casolana. L’entrada em va fer gràcia: un rebedor i escales que acaben en una porta tancada. Piques i obre ell amb un somriure d’orella a orella. A partir d’aquí, deixeu-vos portar per ell; això sí, no marxeu sense provar el pastís de ceba amb confitura de ceba (especialitat de la casa) i el flam de bolets amb vinagreta de verdures.

La Barretina La Barretina

No oblideu que aquesta és la llista 1/3. Manquen la 2 i la 3 que s’aniran publicant poc a poc.
Gaudiu de la bona cuina i de la gent fantàstica que hi ha al darrera!





Comentaris

  • (no serà publicat)