Hotel “La Luna”

Arribar de nit a l'hotel "La Luna" va ser el meu primer contacte amb el Carib.

Plovia. Un avió d'hèlices, despintat i en evident estat de decadència ens esperava a Trinidad i Tobago. Veníem de New York, on l'escenari era completament diferent. Dins l'avió estàvem unes 12 persones com a molt, de les quals 6 érem nosaltres. Arribats a Grenada, ens van fer baixar al mig de la pista i anar caminant fins les instal·lacions de l'aeroport pràcticament a les fosques.

L'aeroport i voltants em van sorprendre molt. Les imatges que havia vist del Carib eren platges llargues de sorra blanca i aigua de color blau turquesa. Tot molt idíl·lic. Imagino que tenia al cap la publicitat dels grans hotels turístics que estan a peu de platja i anava amb una imatge preconcebuda que no tenia res a veure amb el que em vaig trobar. També he de dir que era el meu primer viatge fora d'Europa. En aquell moment, havia vist molt poc món.

En menys d'una hora, entre el control d'immigració i el recorregut per carretera, vam arribar a "La Luna". El primer que em va venir al cap és que estava a un oasi preciós; però, en definitiva, un oasi. Està ubicat a un turó privilegiat, a una platja molt aïllada (Portici beach) i només a 5 minuts de la zona de Grand Anse amb restaurants, altres hotels i platges.

L'hotel és rústic, elegant i tan romàntic que és ideal per parelles. És perfecte pel que busca el Carib tranquil i lluny de les massificacions dels hotels de polsereta. El bar és sensacional. Està al costat de la piscina i té barreja d'estils. En certs moments, vaig pensar que podia estar al sud-est asiàtic. Mobles de fusta, palla al sostre i llums molt càlides. Vaig imaginar que davant teníem el mar pel soroll de les onades i per la foscor, però no es veia res.

Com era tard, ens van preparar unes amanides amb uns còctels al bar de la piscina. Tot estava deliciós i s'estava molt a gust, però no vam trigar en pujar a les habitacions. Son cabanes que estan repartides, sense cap ordre, per la muntanya. Només n'hi ha 16 i son de colors. Molt amples i còmodes; però el que més em va encisar va ser la piscina privada que hi ha a cada una de les terrasses o porxades. Tenen privacitat absoluta. Actualment, també hi ha villes modernes que es van construir temps després de la meva visita.

L'endemà ens vem despertar aviat amb la llum del sol i la sorpresa va ser enorme a l'obrir la porta! Teníem el mar Carib als peus! L'aigua blau turquesa i la sorra blanca eren l'escenari perfecte. La distribució de les cabanes per la muntanya tenia com objectiu aconseguir bones vistes i cap d'elles ho impedia a la resta. Em va semblar un moment màgic. El silenci i els colors em van enamorar.

Vam gaudir de la Portici beach, la platja de davant de l'hotel, amb la il·lusió pròpia de nens petits. L'aigua estava calenta i les petxines gegants decoraven la sorra de forma inèdita per mi. Va ser meravellós compartir aquelles estones amb la gent local. Tot i ser una platja solitària, sempre hi passen coses. En una ocasió es va apropar un home per fer barrets de palla al moment; òbviament, aquell barret el vaig tenir a Barcelona durant anys. Un altre dia va venir un grup d'adolescents a passar la tarda. Però el millor de tot és quan arriba la barca, de colors estridents, per ensenyar el peix que han pescat aquell mateix matí. La "cerimònia" és autèntica. El cuiner de l'hotel escull el que vol i s'ho endú cap al restaurant. Allò és el que ofereixen pel dinar. És meravellós.

L'hotel fa la vida al voltant del mar. La piscina, el pavelló de ioga, l'spa asiàtic, el gimnàs i el restaurant italià estan encarats al mar. El servei de bar arriba fins les hamaques de fusta que hi ha a la sorra. Una de les activitats més xules és agafar el catamaran que tenen allà mateix per anar fins la platja del costat.

Tot i que l'hotel és meravellós, el valor afegit l'aporta l'equip humà que hi ha al darrera. Son molt amables i fan l'estada encara millor del previst.

No us deixeu absorvir per l'hotel i sortiu a fer excursions per conèixer la illa. Manté l'autenticitat del Carib real allunyat del turisme. Doneu una volta per la capital (Saint Georges), visiteu el mercat i busqueu a la Camile del quiosc "The White House", banyeu-vos a la Annandale Waterfall, aneu a l'interior de la Reserva Grand Etang i camineu pel poble de pescadors Gouyave.

Tot plegat, meravellós.