Escapada Hoi An

És una petita ciutat que va sortir indemne de la devastació de la guerra del Vietnam. No sé si aquest és el motiu, però passejant pels seus carrers vaig tenir la sensació que els habitants eren molt conscients de la importància de mantenir qualsevol raconet ben cuidat. Per això van decidir cobrar entrada als edificis històrics i destinar tots els diners al seu manteniment. Em va semblar una idea brillant. Avui dia han aconseguit que la ciutat estigui gairebé impecable.

Fa temps era un poble tranquil, però a mitjans dels noranta va reviure convertint-se en una ciutat turística. Més endavant, el 1999, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Avui dia és un centre actiu d’oficis tradicionals i artesania.

Sens dubte, el punt fort de Hoi An és l’arquitectura del seu casc antic, que s’ha mantingut intacta amb el pas del temps. Els carrers estrets, reservats només per a vianants, desprenen un encant especial. Les botigues acolorides, les paradetes dels venedors ambulants i els temples, que daten dels segles XVI i XVII, en són els tres grans protagonistes.

La gran quantitat de botigues de roba em va cridar l’atenció. Va ser llavors quan vaig descobrir que Hoi An té una llarga tradició en el treball de les teles i que molts turistes aprofiten per fer-se vestits a mida durant la seva estada. Visitar un taller va ser una experiència única.

Vaig tenir la sensació d’haver viatjat segles enrere, com si el temps s’hagués aturat. Allà tot transcorre amb calma. Recomano no marxar de Hoi An sense fer una visita guiada a una de les històriques cases de fusta del centre, molt ben conservades. També val la pena veure, tant de dia com de nit, el pont japonès que connectava el barri xinès amb el japonès. La seva fisonomia canvia molt segons l’hora del dia. És de fusta i pedra, està cobert i al seu interior hi ha un petit altar. Una entrada està custodiada per estàtues de gossos i l’altra per estàtues de monos.

No us oblideu de visitar la Chuc Thanh Pagoda, la pagoda budista més antiga de Hoi An, on encara es poden veure campanes i gongs de pedra i fusta en ús. És molt interessant presenciar l’oferiment de menjar als déus. L’edifici combina arquitectura vietnamita i xinesa tradicional, cosa que li dona un encant especial. Tot i les moltes renovacions, la seva estructura original s’ha mantingut intacta.

Em va encantar passejar per la ciutat sense pressa ni un destí fix. Simplement observant i compartint moments amb la gent del lloc.

A l’octubre i al novembre és temporada de pluges, i és força habitual veure la ciutat inundada. El nivell de l’aigua puja, però no afecta la vida quotidiana dels ciutadans, que ja hi estan acostumats.

Al centre de Hoi An hi ha una gran concentració de rickshaws (bicicletes conduïdes per homes), tots uniformats amb camisa blau cel i pantalons blau fosc. En vaig agafar un per anar fins a la "Tra Que Vegetable Farm", on es cultiva una àmplia varietat de verdures i herbes. Està situada al nord-oest de Hoi An, vora el riu De Vong. Els agricultors no utilitzen cap adob ni fertilitzant, només una alga especial que creix a la llacuna Tra Que, i el resultat és espectacular! La visita a la granja és molt completa: mostren tot el procés de cultiu i collita, ofereixen una degustació de "Tam Huu" (plat típic amb gambes, porc i herbes aromàtiques) i acaben amb un massatge als peus després de dinar. Allà vaig conèixer una veterana de la guerra del Vietnam.

A Hoi An hi ha els millors hotels del Vietnam central. Allotjar-se en un d'ells i poder viure una ciutat Patrimoni de la Humanitat i la vida rural al mateix temps és un autèntic privilegi. Recomano allotjar-se al "Four Seasons (The Nam Hai)".

Tradició i cultura. Un parèntesi a Vietnam.

Si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada, no dubteu en enviar-me un mail.

Un dia sencer és suficient per veure-ho tot.

Sense problemes.

Sense problemes.