Restaurant “Xemei”

És un local petit que, d'entrada, atabala. A les parets hi ha de tot: quadres clàssics, dibuixos de peixos i grafits que no sé si son fets pels clients de manera improvisada o si son part del disseny de l'establiment. Les llums modernes que pengen del sostre contrasten de forma escandalosa amb les taules rústiques de fusta. Realment, és un local prou curiós que no vaig ser capaç de categoritzar-lo en un estil concret.

Hi ha dos espais: dins i fóra. Ambdós són força petits i tenen un caire més aviat informal. En el primer, una barra separa el menjador de la cuina. És curiós com són capaços d'aconseguir que el ritme frenètic de la cuina no salti cap a l'altre banda de la barra. El segon, és una terrasseta.

Tipus: cuina "venexiana". Per mi, és un dels millors italians de la ciutat de Barcelona.

• Bacalao mantecado - plat fi on es serveix bacallà amb una textura original. Encertadíssim l'acompanyament de la galeta.
• Sardina en saor - aquest és un plat típic venecià. Data del segle XII i era elaborat per mariners i gent humil. Son sardines en escabetx però amb un punt dolç que li dona un caire oriental. Servit en fred. Plat sorprenent.
• Carpaccio  de ceps amb magrana i galeres - amb aquest plat no puc ser objectiva. Els tres productes m'encanten i junts em van semblar fascinants! Un dels plats estrella.
• Pop a la brasa amb albergínies - contrast de gustos no esperats que em va acabar enganxant.
• Spaghetti al nero di sepia - un altre dels plats estrella de la casa. Res a afegir.
• Pasta fresca a l'ou i ànec - súper gustos.
• Peix a la planxa amb escarxofes - la senzillesa del plat ajuda a apreciar la qualitat del producte que ofereixen.
• Tiramisú - se'm va fer curt!
• Pastís d'ametlles i figues.

Vins escollits:

• Terror al límit 2011. Vi de vila de Torroja que s'elabora amb garnatxa i carinyena i ens aporta la cara més fràgil i cruixent del Priorat. Cirera àcida per maridar amb carns i pastes.
• Sidra Eric Bordelet Brut tendre.  Sidra de normandia del millor productor de sidra, que en els últims 15 anys l'ha elevat a la categoria de culte. Molt bo pel migdia perquè només té 3,5 graus d'alcohol. Aguanta perfectament entrants i pastes.

Les dimensions del local, la qualitat del producte i la concurrència fan que sigui necessària la reserva.

Restaurant de bon producte i bona cuina. Sense estridències.