Escapada St. Georges

Aquesta ciutat va ser el meu primer contacte amb el Carib. Estic parlant del Carib autèntic; del que no surt a les guies i del que pràcticament ningú en parla.

St. Georges, la capital de Grenada, és misteriosa. Té un punt decadent que em va fascinar. Els edificis, en silenci, mostren que van tenir el seu moment de glòria i també mostren que ara no el tenen. Independentment de la seva davallada econòmica, l'huracà "Ivan" va fer de les seves durant el 2004 deixant la illa en un evident estat de destrucció que encara s'aprecia ara. Penso que mai es recuperaran d'aquell impacte.

El seu estil colonial fa que sigui considerada una de les ciutats caribenyes més boniques. Una de les curiositats que més em va sorprendre és que està envoltada per un costat del cràter d'un antic volcà.

Tothom us recomanarà la platja "Grand Anse". No hi aneu. És on hi ha la concentració més gran d'hotels. Turisteo al màxim.

Camineu. És la millor manera de conèixer la ciutat. Passegeu pel port, deixeu-vos perdre pels estrets carrers i no desistiu fins que trobeu el quiosc "The White House". La Camile, admiradora de Fidel Castro i de Che Guevara, estarà encantada de vendre-us el que necessiteu. És un personatge insòlit.

Una altre visita obligada és el mercat de productes frescs i de les herbes que tanta fama li han donat a la illa. Fruites i verdures acabades de collir es posen en venta a una plaça que és i ha estat el centre neuràlgic de la ciutat. Aquí és on es portaven a terme les execucions públiques i on es comercialitzava amb els esclaus.

Penso que la seva història els ha marcat... tots tenen un punt trist a la mirada.

Fascinant.

En un matí es pot veure tota la ciutat.

Sense problemes.

Sense problemes.