Escapada Saint George

Aquesta ciutat va ser el meu primer contacte real amb el Carib fora de l’hotel “La Luna”. Parlo del Carib autèntic, aquell que no apareix a les guies i del qual gairebé ningú parla.

Saint George, la capital de Grenada, té un aire misteriós i un toc decadent que em va captivar. Els edificis, muts, revelen que van viure un temps de glòria i que ara ja no el tenen. Més enllà de la seva crisi econòmica, l’huracà “Ivan” el 2004 va deixar l’illa en un estat de destrucció evident que encara es pot percebre avui. Crec que mai es refaran d’aquell cop.

El seu estil colonial, amb les cases de colors que s’enfilen pels vessants i els seus carrers estrets i costeruts, fa que Saint George sigui considerada una de les ciutats més boniques del Carib. La ciutat s’obre al mar al voltant d’un port natural en forma de ferradura, envoltat de turons verds que li donen una silueta molt característica.

Però una de les curiositats que més em va sorprendre és el seu origen volcànic. Saint George està situada a la vora del cràter d’un antic volcà, avui ocupat en part per l’aigua del mar. Aquesta combinació de volcà, turons tropicals i aigües turqueses fa que, vista des de la distància, la ciutat sembli gairebé un amfiteatre natural davant del Carib.

Passejar-hi és descobrir una ciutat petita però plena de caràcter, on les façanes colonials, les esglésies, les fortaleses i les vistes al port recorden el passat de l’illa, mentre que la vegetació exuberant i el blau intens del mar et recorden que ets al cor del Carib.

Tothom us recomanarà la platja de Grand Anse. És probablement la més famosa de Grenada i, sí, és espectacular: tres quilòmetres de sorra blanca, aigües turqueses i palmeres. Però precisament per això és també la zona amb més concentració d’hotels, resorts i serveis turístics de tota l’illa.

Si busqueu el Carib de postal però també una mica d’autenticitat, jo no hi aniria. O, com a mínim, no la convertiria en una de les parades imprescindibles del viatge. Hi trobareu més turisme, més gent, més restaurants pensats per al visitant i aquella sensació de “zona turística” que fa que, en alguns moments, puguis oblidar que ets en una illa caribenya.

Grenada té platges molt més petites i amagades, on el paisatge continua sent espectacular però l’ambient és molt més tranquil. I per mi, aquí és on està la gràcia de l’illa: allunyar-se dels grans resorts, trobar una petita cala i sentir que has descobert un lloc que encara conserva l’essència del Carib.

Camineu per la ciutat, és la millor manera de descobrir-la. Passegeu pel port, perdeu-vos pels carrers estrets i no pareu fins a trobar el raconet "The White House". És el quiosc de la Camile, gran admiradora de Fidel Castro i Che Guevara, estarà encantada de vendre-us el que busqueu. És un personatge ben singular.

Una altra visita obligada és el mercat de productes frescos i herbes, un dels llocs que millor permet entendre l’essència de Grenada. L’illa és coneguda com la “Spice Island”, la illa de les espècies, i al mercat en trobareu una bona mostra: fruites tropicals, verdures acabades de collir, herbes aromàtiques, espècies i productes locals que arriben directament dels camps de l’interior de l’illa.

El mercat ocupa una plaça que, durant segles, ha estat un dels principals centres de vida de Saint George. Avui és un lloc ple de colors, olors i moviment, però costa imaginar que aquest mateix espai té també una història molt més fosca. Durant l’època colonial, la plaça va ser escenari d’execucions públiques i també un dels espais on es comerciava amb persones esclavitzades.

És precisament aquest contrast el que fa que la visita sigui especialment interessant. Avui hi trobem parades plenes de fruites, verdures i espècies, gent que va i ve i comerciants que ofereixen els productes de l’illa. Però sota aquesta aparença quotidiana hi ha una part de la història de Grenada que no es pot oblidar.

Passejar pel mercat és, per tant, molt més que anar a comprar. És recórrer un espai que concentra bona part de la història de Saint George: des del passat colonial i l’esclavitud fins a la vida quotidiana de la Grenada actual.

Penso que la seva història els ha marcat. Tots tenen un punt trist a la mirada.

Si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada, no dubteu en enviar-me un mail!

En un matí es pot veure tota la ciutat.

Sense problemes.

Sense problemes.