Restaurant "Amarena"

Poc esperava trobar-me el que em vaig trobar. No havia estat mai a La Palma de Cervelló; de fet, ni l'ubicava al mapa... i van aconseguir que sortís dient un "tornaré" en majúscules.

L'enorme garden que hi ha al costat, fa que un ni se n'adoni de la discreta i moníssima entradeta del restaurant. Un pont de fusta marca el camí.

El jardinet té encant. Taules i cadires de ferro i pedretes al terra. Autèntic. No és massa gran, però té alguns raconets que li donen molta gràcia. Hi ha dues zones cobertes: la primera, és com una porxada amb bigues de fusta i teula vella; la segona, és un reservat per unes 12 persones. Aquesta última zona és perfecte per cel·lebracions més íntimes. És aquí on tornaré.

La part de dins és més aviat clàssica; d'estil molt convencional: cadires de fusta amb coixins de vellut, cortinetes a les finestres i estovalles blanques. Parets mig de pedra mig de guix. Al sostre, bigues i ventiladors de fusta. Res destaca.

El Rafel controla tot el que passa al restaurant i la Paqui domina la sala a la perfecció. Entre tots dos aconsegueixen que tothom estigui molt a gust i súper ben atès.

Tipus: cuina creativa i d'autor. Maxi Severo és el màxim responsable de com vaig sortir jo d'allà. Creatiu i discret alhora. Amb empenta i moltes idees al cap . Té les coses clares i no es deixa influenciar per convencionalismes o tendències. Creu en un plat i el treu, encara que hagi de sacrificar-ne un altre d'exitós. M'agrada.

• Tàrtar de meló - un entrant molt sorprenent. El pa amb tomàquet i pernil, les espinacs i el tomàquet sec en pols i el mini-tast de vi queden completament anul·lats amb el tàrtar. El color blanc del meló no et deixa veure la sal gruixuda que tant contrasta i tant em van enamorar. Tremenda barreja.
• El foie-gras i el chutney de temporada - El foie és casolà. Aquest és un dels plats clàssics de la casa. Impecablement presentat amb nous, poma i pètals de flors tractades culinàriament. Un dels plats estrella.
• La patata, el fong i el formatge tupí: amanida tèbia d'enciams del Prat de Llobregat amb cremós de patata als fongs i deliciosa vinagreta de formatge tupí i mel de muntanya - El cremós és finíssim i la vinagreta és realment deliciosa. Plat el·legant.
• L'arròs, els bolets i l'ànec: arròs caldós amb suculents bolets de temporada, ànec esmicolat i crostons del seu pernil saltejats al romaní - No tinc paraules per parlar d'aquest plat. Impressionantment gustós. Per mi, és el plat estrella, sense dubte, i ningú pot marxar sense provar-ho.
• La trilogia i el bacallà: tres textures de bacallà (confitat, brandada i tàrtar) amb samfaina de verdures, melmelada de tomàquet i lleugera picada d'amaniment del tàrtar - un altre plat clàssic de la casa.
• El lluç, les cloïsses i el camp: suau lluç al vapor amb cremosa salsa de coriandre, fonoll i raspadura de llimona amb cloïsses a l'all i julivert, acompanyat de coca d'alfàbrega.
• La guatlla, la cansalada i la patata violeta: farcellet de delícies de guatlla amb cansalada ibèrica en dues coccions, reducció d'Amaretto i moscatell amb parmentier de patata violeta i pastanaga - plat potent i deliciós alhora.
• Sopa de meló - tercer plat estrella. Un altre plat que penso que ningú pot marxar sense provar.

Maxi... no canvis mai!