Hotel “Okako”

No puc parar de cantar "Gracias a la vida que me ha dado tanto" de Mercedes Sosa. I em direu: per què? Perquè sí, perquè li estic molt agraïda (a la vida) i perquè la Coro (sòcia i directora de l'hotel) la va posar durant la meva estada allà. Aquesta cançó sempre més m'arrancarà un somriure recordant els bonics moments viscuts a Okako.

L'hotel és una petita galeria d'art, on cada racó té una creació única i diferent. Moltes d'elles son del Miguel (fill de la Coro), tot i que també s'hi pot trobar alguna peça de l'artista Juan Gorriti. Entre totes elles, es disposa l'hotel.

És petitó, però amb molt d'encant. L'entradeta està dissenyada amb un gust exquisit. Em va fascinar l'estructura metàl·lica, de diferents nivells, on hi ha la biga de fusta que fa de font, la piscineta amb pedres blanques immaculades i les plantes distribuïdes per tot arreu. Em va semblar una benvinguda molt relaxant.

La zona comú és una sala no massa gran amb una tauleta i diferents tipus de sofàs i/o cadires; un espai molt còmode que està presidit per una llum que mereix menció a part. És un disseny de la mateixa Coro (ara ja entenc de qui ha heretat el Miguel l'esperit artístic!) que es treu mèrits quan em veu fer-li mil fotos. Hi ha servei permanent d'aigua, cafè, té, pastes i fruita; cosa que, personalment, vaig agrair moltíssim.

Dotze habitacions, 8 a la planta superior i 4 a la inferior, 9 dobles i 3 individuals; totes elles amb les comoditats necessàries (AACC, TV, Wifi) per relaxar-se després d'un dia intens per Donosti.

Ja sabeu que m'encanten els establiments més aviat petitons i amb un encant especial; si, a sobre, està ben ubicat (a 5 minuts a peu del centre) i té un servei fantàstic... és un exemple clar de raconet!