Restaurant "4 Gats"

M'agraden els llocs que tenen una història al darrera. Això ja ho sabeu. Però quan la història s'escriu en majúscules, arribo a un punt de fascinació que em converteixo en una mini-historiadora (amb tots els meus respectes cap als professionals del sector). Intento documentar-me al màxim i quasi sempre aconsegueixo fer més gran aquesta fascinació.

Em va impressionar moltíssim saber que la història del "4 Gats" va començar a París a finals del s.XIX. Pere Romeu treballava com animador al cabaret "Le Chat Noire" i, seduït per aquell ambient, va decidir crear a Barcelona un restaurant similar. Gràcies a l'ajuda econòmica de Ramon Casas i Santiago Rusiñol el va poder inaugurar al 1897 a un edifici de Puig i Catafalch. Dos anys més tard, quan era insígnia de la bohèmia modernista, va ser freqüentat per Pablo Picasso qui hi va fer la seva primera exposició individual. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista.

El "4 Gats" és el típic lloc que tots els barcelonins coneixem. Hi hem anat més o menys vegades, però hi hem anat. Ens hem quedat a la part de l'entrada per prendre alguna cosa a mitja tarda o hem entrat fins el menjador per gaudir d'un àpat. Sigui com sigui, tots, en algun moment de les nostres vides, l'hem viscut. He de dir, però, que aquesta visita és a la que més he gaudit.

Estèticament res ha canviat. Tot està com sempre. A l'entrada, continuen les mateixes taules de marbre amb les cadires de fusta... o, al menys, així és com ho recordava jo. A les parets hi ha els mateixos quadres i les mateixes rajoles que tan encant li donen! Sempre m'ha cridat l'atenció la barra del fons: mil ampolles al voltant de rajoles de colors que sembla que composin una auca.

El menjador de dins és molt ampli i té un caire més seriós que la part de l'entrada. Hi ha un doble nivell amb molta gràcia; doncs la part de dalt és com una balconera estreta amb taules per dues persones. Hi ha un piano i està amenitzat amb música en directe.

Tipus: cuina catalana i mediterrània amb punts d'innovació.

• Salmorejo amb mató - petit entrant d'aperitiu. Em va semblar molt original la barreja de productes catalano-anadalusa. Sorpresa positiva només començar la nit!
• La seva versió de la Gilda d'anxoves del cantàbric, oliva Gordal i tomàquet semisec - he de ser sincera i dir que no m'esperava una Gilda al "4 Gats"... sigui com sigui, sempre és bo que em sorprenguin.
• Base de salmorejo amb mató i sal de pernil - salmorejo molt espès i boníssim suavitzat i refrescat amb el mató. Els mini trossets de pernil li donen un gustet especial. Molt bo.
• Amanida de crudités amb dos textures d'espàrrecs i salmó fumat regat amb suc oriental - deliciós. Un dels plats estrella. En aquest plat es pot apreciar la qualitat del producte; però l'èxit és, sense dubte, la salsa... una espècie de maonesa de salmó amb llimona i gingebre. Brutal.
• Escarxofes amb calamar i salsa de rostit - un mar-muntanya ben especial. Les escarxofes amb el calamar és una barreja imaginable; però posar-hi salsa de rostit... ja no! Chapeau! Un altre dels plats estrella.
• Bao amb cansalada confitada, cogombre i poma - ara que estan tan de moda els baos... he de dir que aquest és un dels millors que he provat. Tornaré per repetir-lo.
• Bacallà amb mel, pinyons i samfaina - excel·lent presentació. Els pinyons li donen força al plat.
• Xai a baixa cocció amb festucs i parmentier de patata trufada - es desfà a la boca. Super tendre i molt canyero amb els festucs.
• Semifred de remolatxa amb formatge - ssshhhh... un secret: no m'agrada la remolatxa i me'l vaig menjar! No cal dir res més.
• Gingebre i anís - presentació excel·lent.

No vull oblidar-me de mencionar a la Vanessa i a la Fàtima. Súper agradables, pendents de tot i sense aclaparar gens. Genials!

Tots els que tingueu la oportunitat, aneu a gaudir de bona cuina envoltats de parets amb història. Val la pena.