Escapada Temple de Zeus Olímpic

Suposo que el més normal és començar a parlar d'Atenes amb el seu destí estrella: l'Acròpolis. Jo no ho faré. No perquè no m'hagi impressionat; sinó perquè aquest petit i solitari temple em va captivar d'una forma diferent.

Aquí no hi ha cues per entrar, ni cartells explicatius. Tampoc hi ha grues o bastides per intentar aguantar les columnes històriques. Aquestes absències juntament amb el silenci que s'hi viu em va fer tenir un d'aquells moments tan especials: el temple i jo, jo i el temple.

Està ubicat a una esplanada ben limitada i té unes vistes privilegiades a l'Acròpolis i a l'Arc d'Adriano.

És un antic santuari exterior dedicat a Zeus. Encara que la seva construcció va començar al segle VI a.c. no es va finalitzar fins el segle II a.c. A l'època romana va ser el temple més gran de Grècia. Diuen que l'edifici es va destruir, com molts altres edificis grans, en un terrorífic terratrèmol que va viure Grècia a l'Edat Mitjana i que les seves runes es van utilitzar per construir la nova ciutat; però no se sap del cert. Només son hipòtesis.

De les 104 columnes de marbre, avui dia només sobreviuen 16. Al costat oest, n'hi ha 3: 1 al terra tombada just on va caure al 1852 i les altres 2 es mantenen fermes i molt soles. A la banda est, hi ha les altres 13.

Per mi, és un raconet amb una màgia especial. Mereix visita.

La visita pot ser lo llarg que un vulgui.
Aprofiteu alguna ombra per buscar la informació de la història del temple a internet i llegiu-la mentre l'observeu.

Sense problemes.

Sense problemes.