Hotel “Les Capçades”

Aquest hotel és especial.

Vaig arribar tard després d'un dia de feina molt mogut. Anava nerviosa com si tingués pressa, quan, en realitat, no en tenia. La Claudia va ser la primera que em va fer sentir que alguna cosa extraordinària hi havia dins d'aquelles parets. No sé com ho va fer, però em va baixar les revolucions de cop i em va traspassar la seva passió pel lloc en pocs minuts.

Amb una tranquil·litat admirable em va ensenyar l'hotel. Va començar la ruta a l'habitació. Em va donar l'anomenada Ginebre. És de categoria superior, molt ample i té totes les comoditats possibles (aire condicionat, TV, jacuzzi, assecador...). Una de les coses que més em va agradar va ser la terrasseta amb vistes al jardí. Veure aquelles oliveres tan ben cuidades i el bosc de pins al darrera em va transmetre una pau sensacional. El nom correspon a la ubicació de l'habitació, doncs està just davant d'una antiga font d'aigua medicinal, la Font de Ginebre.

A la mateixa planta de la recepció hi ha el restaurant, que és on serveixen els sopars i els esmorzars. Dels primers en parlo al post dedicat al restaurant i dels últims només puc dir que són d'escàndol amb embotits de la zona i melmelades i oli fets al mateix hotel amb les olives de les oliveres que es veuen des de les habitacions. També hi ha una saleta d'estar que em va semblar molt acollidora i des de la qual es poden observar les oliveres!

Tot és moníssim; però he de dir que la piscina em va deixar sense paraules. És climatitzada i està a una porxada a on una paret és roca autèntica i les altres dues son finestrals que es poden obrir i tancar. D'aquesta manera aconsegueixen integrar-la al jardí a l'estiu i aprofitar-la durant l'hivern. Té unes vistes fantàstiques cap a l'exterior.

Donem la volta a l'impecable jardí mentre esperem a l'Anna. La Claudia m'explica el profund respecte, admiració i agraïment que té pel pare de l'Anna, el Sr. Salvador Miralles, de qui només diu coses bones.

La història del Sr. Miralles em va impressionar. Amb només 13 anys es va quedar sol al mas (a la muntanya) amb les gallines i les ovelles mentre la seva família tornava a Horta de Sant Joan (Terra Alta) perquè la germana podés estudiar. Dos anys més tard, el pare del Sr. Miralles decideix vendre els animals; fet que provoca que ell (tot enfadat) decidís marxar del poble per formar-se al món de la restauració a la costa catalana. Tretze anys més tard, va obrir amb la seva dona, la "Fonda Miralles", fonda-restaurant ubicada al mig d'Horta de Sant Joan i uns quants anys més tard, va inaugurar l'hotel "Les Capçades". Aquest és d'estil molt diferent a l'anterior. Ell és conegut a la comarca i més enllà. Té un carisma especial. És un senyor de cap a peus.

Arriba l'Anna, la gerent de l'hotel. Després d'una llarga estona xerrant amb ella, m'acaba confessant: "el meu pare és el meu ídol". No sap ni sabrà mai el que em va fer sentir en aquell moment.

Amb molta tristor, us he de dir que ja no podreu conèixer a la Campanera. Era la vaca que s'escoltava sovint des de qualsevol punt de l'hotel. No era una vaca qualsevol. Quan algú anomenava a la Campanera al Sr. Miralles, els ulls se li posaven vidriosos, apareixia un somriure enorme a la seva boca i, sense fre, ell explicava moltes anècdotes d'ella.

Vaig aprofitar per fer l'excursió del Convent de Sant Salvador que em van recomanar ells mateixos. És una ruta a peu fàcil, està molt a prop i regala unes vistes meravelloses.

Em va encisar el silenci del lloc (un dels més tranquils de la província de Tarragona), la seva llum quan baixa el sol, el gronxador i l'equip. Em quedo amb allò que vaig llegir només entrar: "Descansar, Respirar, Sentir" i els hi demano que no canviïn mai, si us plau.