Escapada Sao Tomé

Buscava un Raconet autèntic de debò. Tenia ganes d'anar a un lloc d'aquells que no ubiques ni al mapa i un metge norueg, amb el que vam coincidir a Namibia, em va donar aquest nom! No havia escoltat mai Sao Tomé, no sabia ni que era un país d'Àfrica, ni tan sols una illa i això em va atreure molt.

Buscant informació vaig descobrir que al nord hi ha una altre illa igual de fascinant. Es diu Príncipe i en parlaré en una altre publicació dedicada. Per les dimensions de les dues illes, vaig tenir debat amb altres persones que venien al viatge. Jo volia dedicar més temps a Sao Tomé; però no em van fer gaire cas i ara els hi estic agraïda perquè Príncipe té una vida més intensa i maca que s'ha de viure amb calma.

Ambdues illes van romandre deshabitades fins al 1470 quan els portuguesos hi van arribar, les van explorar i van decidir que eren un bon lloc per comerciar amb el continent africà. Primer van colonitzar Sao Tomé i, uns anys més tard, de manera similar, van fer el mateix amb Príncipe. Van començar cultivant sucre, però amb el temps van introduir el cacau i el cafè. El terreny volcànic va ser de gran ajuda i aviat  van sortir plantacions enormes (roças) que cal visitar! L'any 1908, Sao Tomé es va convertir en el major productor mundial de cacau.

Vaig anar-hi a finals d'Abril. No és època ni de tortugues (d'Octubre a Febrer) ni de balenes (principis de Setembre). Així és que em vaig centrar en les persones; que, en definitiva, és el que més m'agrada.

L'aeroport "Nuno Xavier", l'aeroport internacional de Sao Tomé, ja val la pena visitar-lo per si sol. Vam arribar a les 18h i ja era de nit. Ens vam dirigir directament a l'Omali Lodge per descansar, sopar i dormir. És un allotjament del grup Principe Collection, conegut per tenir els millors hotels de les dues illes.

És imprescindible visitar el centre de Sao Tomé. S'ha de viure un dia qualsevol i compartir moments amb la gent local. Passejar pel centre va ser una experiència meravellosa.

El primer que vaig veure va ser la Fisherman’s Chapel. És una església en evident estat decadent davant del mar i amb un encant indescriptible. Quan em vaig aturar per fer una foto, vaig sentir cants que venien d'una nau de l'altre banda del carrer. L'estaven utilitzant com església i hi estaven celebrant una missa. Vaig tenir pell de gallina amb el que vaig viure allà dins (molt semblant al funeral que vaig presenciar a Harlem). Molt a prop, hi ha la bomba de benzina de Oque del Rei i em direu: i què té d'interessant una benzinera? Doncs molt. Hi ha gent xerrant, nens jugant, dones venent menjar. Hi passen moltes coses.

Ja sabeu que sempre que viatjo procuro visitar alguna escola. Sao Tomé no va ser una excepció. L'Escola Primària Dona María de Jesús ens va rebre amb una amabilitat increïble. És molt gran, té jardins amplis i les aules estan ben equipades. Els alumnes porten bata i són molt disciplinats. Poder estar a les aules i compartir moments amb els nens, ja em va valdre la pena el viatge sencer. Com sempre, m'hagués quedat allà un mes sencer!

Una altre visita imprescindible a qualsevol destí del món i sempre amb l'objectiu de conèixer costums i formes de viure és visitar el mercat. Caminant i seguint les indicacions de Google Maps, vam trobar el Mercat Municipal abandonat. Va ser molt curiós i va valdre la pena, però no vam veure cap tipus d'activitat ni producte doncs no vam arribar a veure el mercat en actiu.

Sé Catedral de Nossa Senhora da Graça de São Tomé està al costat del Palau Presidencial, molt cèntrica. Per fora, em va encantar, senzilla i plena de color. Transmet pau. Malauradament, com sovint em passa a Catalunya, la vaig trobar tancada. És una llàstima, perquè ens van comentar que l'interior és molt bonic. No entenc aquesta mania de no tenir-les obertes durant el dia!

A l'hotel em vaig enamorar del sucrer i quan vaig preguntar on el podia comprar, em van dirigir a l'Associação "Pica-Pau". És una associació de petits artesans. La botiga és molt senzilla, però té encant. Em va agradar anar-hi i em vaig endur el meu sucrer!

Imprescindible visitar "Claudio Corallo". És una experiència fascinant amb el mateix Claudio, que t'endinsa en el món del cacau amb explicacions captivadores i una degustació brutal. Està a Àfrica des de 1974. Va començar a Zaire; però quan la situació es va començar a complicar allà (cap al 1990), es va desplaçar cap a Sao Tomé y Príncipe. Ha aconseguit produir una de les xocolates més pures del món i no és amarga. Té dues plantacions, una a cada illa. Em va agradar conèixer el projecte i la seva passió!

A només mitja hora del centre en cotxe, hi ha Monte Café, una de les plantacions més antigues de l'illa, fundada al 1858. La història de Sao Tomé sempre ha estat lligada a l'explotació de cafè i cacau; de fet, durant anys van liderar l'exportació mundial. Aquest indret, envoltat de muntanyes i valls espectaculars, alberga la plantació de cafè Aràbiga més gran del país. També vam visitar el Museu del Cafè, una mostra de com aquestes plantacions es van transformar en petites ciutats autosuficients. Tot i que avui dia es troben en decadència, són un testimoni del seu passat esplendorós. Molt a prop hi ha la Casa Museu Almada Negreiros, un espai que combina restaurant, exposicions d'artesania local i un homenatge a José Almada Negreiros. Vam menjar molt bé i la gent és encantadora. Al costat hi ha la Cascata de Sao Nicolau de 60 metres d'alçada.

Tot el que he explicat fins ara és molt maco; però res es compara amb recórrer la carretera EN nº2 de Sao Tomé a Praia Inhame, la carretera de la costa est. Cal tenir en compte que, durant bona part del trajecte, la carretera deixa de ser carretera: no està asfaltada ni és plana. Són tres hores per trajecte, gens còmodes, però val molt la pena. És un recorregut imprescindible.

Els rius sempre estan plens de dones rentant roba i vaixella. Em va al·lucinar la quantitat de roba distribuïda pel terra, tant a les vores dels rius com als voral de les carreteres, assecant-se al sol. Quan troben un espai pla, no dubten a col·locar-hi alguna peça de roba. També em va sorprendre molt veure dones amb cubells al cap transportant la vaixella neta. Son molt nets.

Sao Tomé és una illa increïblement verda amb una vegetació exuberant que es pot apreciar fins i tot des de la carretera. Les plantes i els arbres son immensos i tenen un verd intens que captiva. Al llarg del trajecte, van ser nombroses les vegades que em vaig aturar per fer fotos i a gaudir d'aquella meravella de la natura.

Bastant al sud, trobem la Praia Pesqueira i la Cascata de Praia Pesqueira, un raconet que no deixa indiferent. És la desembocadura d'un riu que forma una cascada abans d'arribar a la platja. És espectacular. No és una d'aquelles platges perfectes de sorra blanca i aigua turquesa, però té palmeres immenses i llengües de sorra entre el riu i el mar, creant un paisatge idíl·lic. Com no podia ser d'altre manera, hi ha dones rentant i roba estesa per tot arreu. També hi ha el Complexo Mioba que és un bar/restaurant amb vistes meravelloses.

Seguint per la carretera direcció sud, arribem al punt que més ganes tenia de veure de tot el viatge: Pico Cão Grande. Aquest pic d'origen volcànic té una forma estreta i vertical, i es pot veure des de diversos punts de l'illa. S'eleva fins als 650 metres. Atureu-vos al mig de la carretera, no tingueu por. Hi ha molts pocs cotxes i val realment la pena. La primera vista d'aquest emblemàtic pic de Sao Tomé és espectacular des de la mateixa carretera. Uns metres més endavant, hi ha un mirador on es pot aparcar el cotxe per contemplar aquest extraordinari pic. No havia vist mai res similar. Quan vaig arribar, estava cobert de boira; però, amb paciència, s'aclareix i es torna a tapar sovint. Vaig aprofitar per comprar una màscara a l'única botigueta que hi ha allà. És un artesà que crea coses meravelloses.

Vaig acabar el recorregut a Praia Inhame on hi ha el lodge on s'agafa la barca per anar a la Ilha Rolas (l'explicaré en una altre publicació).

Com a resum, Sao Tomé té una natura desbordant, plantacions de cafè i cacau, platges verges i pobles autèntics. Vull tornar per fer senderisme pel centre de l'illa on no hi ha carreteres i hi ha selva.

La segona visita la vaig fer l'any següent a principis d'Abril. El fantàstic Alemao (guia que vaig repetir) ens va donar a conèixer llocs nous que encara em van enamorar més de la illa.

Primer vam anar a una plantació de cafè a la població de Bela Vista. La plantació és brutal; però el millor de tot és que no hi havia ni un turista. És una plantació molt local allunyada del turisme a un poble que no té visites perquè no té cap gràcia. A la part del darrera vaig tenir la sort de trobar-me amb unes nenes que estaven saltant a la corda... vaig viure un d'aquells moments màgics que tant m'agraden.

Al nord-oest, hi ha la Platja Tamarindos i la Lagoa Azul. La primera és per estar-hi un matí sencer. És un paradís indescriptible. Sorra blanca i aigua blau turquesa. Hi havia, com a molt, cinc parelles a tota la platja. La segona és per veure-la des del mirador. No és una platja còmoda per estar-hi.

D'aquí vam anar al centre de la illa. Vam repetir Monte Café; però aquesta vegada, enlloc d'anar al Museu del Cafè, vam anar al poble. Vam tenir l'oportunitat de veure la vida quotidiana de famílies senceres, les botigues, la vida al carrer... tot! Va ser un altre moment màgic perquè estaven de vacances de Setmana Santa i els nens estaven al carrer. Ja us podeu imaginar com vaig gaudir! Aquí s'aprecia el que Sao Tomé va arribar a ser al passat i el que és ara. Els edificis, en evident estat de decadència, mostren la solera del passat.

Com no podia ser d'altre manera, vam repetir dinar a Casa Museu Almada Negreiros i em reafirmo en que és un lloc màgic. Vistes espectaculars, menjar boníssim i equip meravellós. Per proximitat, vam tornar a la Cascata de Sao Nicolau i em vaig comprar una màscara brutal!

Ja he dit que un imprescindible de la illa és recórrer la carretera EN nº2 de Sao Tomé a Praia Inhame, doncs aquesta vegada, gràcies a l'Alemao hi vam tornar i vam veure raconets locals autèntics amb gent rentant la roba al riu, nens jugant amb l'aigua o inclús algú fent surf. En canvi, un lloc que em va decebre una mica és la Boca do Inferno. És maco, però no espectacular. Suposo que ha de ser xulo quan hi ha mala mar amb les onades picant a les roques i enlairant-se; però jo no li vaig trobar gaire la gràcia.

Baixant cap al sud, a la Cascata de Praia Pesqueira, aquesta segona vegada, vaig tenir la sort que hi havia un grup de nens jugant a l'aigua. Vaig baixar pel caminet que hi ha a l'esquerra del bar i vaig passar una bona estona amb ells. Un altre dels moments màgics de Sao Tomé.

I, per tancar la meva segona visita a Sao Tomé, vaig gaudir d'un dinar meravellós a la Roça Sao Joao de Angolares. És una experiència gastronòmica, en una casa colonial preciosa, que ningú es pot perdre.

Si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada, no dubteu en enviar-me un mail!

Hi estic un parell de dies cada vegada que hi vaig.
Ara, si torno, ha de ser per fer senderisme al centre de la illa que és la part encara més verge i això em portarà més temps.

És un viatge una mica intens per nens.

Difícil viatjar amb animals domèstics a Sao Tomé.