Feia molts anys que no visitava Granada. En guardava un molt bon record i estava il·lusionada amb tornar-hi. És una ciutat petita, preciosa, amb història i molta vida al darrere. En aquesta última visita, en vaig sortir encara més enamorada d’aquesta meravellosa ciutat.
Vaig arribar un divendres a la tarda i la primera parada va ser l'Hotel Palacio de Santa Paula. Ubicat al centre històric de Granada, prop de la Catedral i d'Albaicín, aquest antic convent reconvertit en hotel destaca pel seu valor històric. Prendre una copa o sopar al claustre és una experiència única.
Un cop viscuda aquesta experiència, no hi ha res com passejar pel centre històric: la Catedral, la Capella Reial, la plaça de Bib Rambla i la Calle Príncipe. El trajecte és breu, però la satisfacció que proporciona és enorme.
Sopar al jardí de Villa Oniria va ser una gran elecció. L'Onírico Restaurante destaca pel seu ambient màgic, personal amable i plats excel·lents com el tiradito de salmó, foie i peus de porc amb cigales.
El dissabte la ruta comença a la botiga de fruits secs "Oliver", la més antiga de Granada. S'hi pot trobar des de fruits secs exòtics a vins gourmet o conserves delicatessen. És molt curiosa de veure. Es troba a la tranquil·la Plaza de la Trinidad, que em va agradar molt.
Vam arribar a l'Alcaiceria passant per la Plaza de las Pasiegas i la Catedral, que em van agradar tant de dia com de nit pel seu contrast. L'Alcaiceria és un bazar d'articles diversos en carrerons estrets, i em va sorprendre. Al costat hi ha el Corral del Carbón, un espai especial, cuidat però decadent, amb un encant singular.
El carrer Zacatín et porta fins a la Plaza de Bib Rambla, on trobaràs el famós bar de tapes "Los Diamantes". La terrassa és agradable per gaudir de l’ambient. Recomano les postres d'"Ysla", just davant; tot era deliciós.
Amb la panxa plena i la satisfacció d'un matí encantador a la ciutat, vaig continuar la meva ruta. La Plaza Nueva em va regalar tranquil·litat; tot seguit, vaig arribar a la Plaza de Santa Ana, on destaca la seva església impressionant. Just davant, en un palau renaixentista del segle XVI, el Patio de los Perfumes convida a una veritable experiència olfactiva envoltada de bellesa arquitectònica.
Un dels passejos més emblemàtics de Granada és la Carrera del Darro, que va al costat del riu i ofereix vistes excel·lents de l'Alhambra. No sé si acaba al Paseo de los Tristes o només canvia de nom, però és un recorregut molt agradable, tot i que cal evitar-lo en temporada alta perquè sempre hi passa tothom que va a l'Alhambra des del centre. Les distàncies són curtes i aviat trobes la Cuesta del Rey Chico o de los Chinos, el camí per pujar fins a l'Alhambra.
Res del que expliqui sobre l'Alhambra y Generalife farà justícia. També em va faltar temps per gaudir-ho com calia.
L'Alhambra és un complex monumental que inclou una ciutat palatina d'origen andalusí. El recinte està format per jardins històrics, palaus i fortaleses, dissenyat en un inici per allotjar l'emir i la cort del regne Nazarí, i posteriorment utilitzat com a residència dels monarques de Castella. Els interiors dels palaus nassarís es distingeixen per la seva excepcional valor artístic. El conjunt arquitectònic s'integra plenament amb l'entorn natural. També acull un museu d'art andalusí, la principal pinacoteca de la ciutat, i un antic convent reconvertit en parador nacional.
Tot i que tot és espectacular, els meus favorits són els Palaus Nassarís i el Palau de Carlos V. Vaig anar a Granada a finals de juny i vaig gaudir d'un concert al vespre al Palau de Carlos V, una experiència inoblidable.
El diumenge vaig visitar el barri d'Albaicín, reconegut com el més antic i un dels més emblemàtics de la ciutat, considerat l'origen de l'actual Granada. Vaig optar per dedicar-hi el temps necessari per apreciar-ne la rellevància històrica i cultural.
Albaicín va ser originalment un barri musulmà, amb nombroses mesquites, inclosa la Mezquita Mayor. Després de la conquesta dels Reis Catòlics, les esglésies van substituir les mesquites i els musulmans van marxar. Actualment, el barri destaca per la seva arquitectura que combina influències islàmiques i cristianes.
Durant el domini musulmà es van construir cases luxoses anomenades "cármenes", amb jardins i horts; avui moltes són museus o restaurants.
Vaig recórrer el Carril de San Agustín i vaig dinar a la terrassa del restaurant Carmen El Agua, on vaig poder contemplar excel·lents vistes a l'Alhambra. A més, vaig gaudir tant de les panoràmiques com de l’estil del Mirador de San Nicolas, la Plaza Larga, el Arco de las Pesas, el Callejón San Cecilio amb la seva ermita, i la Puerta de Elvira. Finalment, la jornada va concloure amb un té a la Teteria Dar Ziryab.
Albaicín és realment un lloc especial. Situat al turó de San Cristóbal i adjacent al barri de Sacromonte, destaca com una zona turística i popular que val molt la pena conèixer. L'any 1994, la Unesco el va declarar Patrimoni de la Humanitat com a ampliació del conjunt de l'Alhambra.
Les coves de Sacromonte són imprescindibles per gaudir del flamenc autèntic, especialment les "zambras", festes gitanes amb ball i cant fins a la matinada. La cova més coneguda és la de "Maria La Canastera", visitada per personalitats com Ingrid Bergman i Anthony Quinn. El barri es troba entre la muralla i l'abadia.
En una visita a aquesta ciutat, vaig allotjar-me a l'hotel Hospes Palacio de los Patos, un hotel boutique situat en un palau.
Granada és i sempre serà un raconet bestial.
Gràcies, Cris, per ser la millor guia!
Si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada, no dubteu en enviar-me un mail!
Duració:Un cap de setmana, ben aprofitat, és suficient.
Nens
Sense problemes.
Animals
Sense problemes.
Deixa una resposta