• Menu
  • Menu

Escapada Badia de Halong


Escapada Badia de Halong

Accès

S’accedeix amb cotxe (aprox 2 hores) des de Hanoi fins a Dao Tuan Chau. D’aquí surten els vaixells.



Badia de Halong (Vietnam)
Telf: (+84) 203 384 2368
E-mail: info@paradisecruise.com
Web: https://www.paradisecruise.com/

Impressionant. És un dels paisatge més macos que he vist mai.

És el típic destí conegut per tothom i, perquè no dir-ho, una mica massificat. Però us asseguro que la visita val la pena.

La badia de Halong és un entrant del Golf de Tonquín situat a 170Km a l'est de Hanoi. Està ubicat al nord-est de Vietnam i molt a prop de la frontera amb Xina. Hi ha 1.969 illes monolítiques repartides en 1.500 km². Va ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco al 1994. Em va semblar poc reconeixement. És meravellós!

Les opcions per explorar la badia son diverses. Com sempre, tot depèn del pressupost. Agafeu l'empresa que més us convenci (n'hi ha moltes), però el que és innegociable és dormir al vaixell. Despertar enmig d'aquell paisatge tan majestuós és indescriptible.

Vaig escollir "Paradise". Es fa el check in a les instal·lacions ubicades a Dao Tuan Chau. Son fantàstiques. Vaig poder gaudir d'un deliciós suc de fruites natural mentre contemplava el vaixell, còmodament, des d'un sofà. Som tres persones i hem llogat un "Paradise Privilege" en exclusivitat.

Només pujar al vaixell, ens van fer un tour ràpid obsequiant-nos, alhora, amb un altre suc de fruites. La tripulació és molt amable. Les habitacions son amples, estan noves i molt netes. Totes son genials, però n'hi ha una que destaca respecte les altres. És molt més luxosa. El menjador interior ja té la taula a punt pel dinar amb estovalles de fil i copes de vidre fines i allargades.

En pocs minuts, el vaixell es va començar bellugar. Mentre ens anàvem allunyant del port, la tripulació acabava de preparar el dinar. Portaven safates de marisc de la cuina a la taula i botelles de vi per un regiment. És un moment de doble emoció. Per una banda, el menjar té una pinta exquisida; per l'altre, les vistes a fora son d'infart.

El paisatge és fantàstic. Molt poc a poc ens apropàvem cap a les imponents roques altíssimes fins acabar completament envoltats per elles. Son enormes; però una de les coses que més em va impressionar és la frondositat de la vegetació que neix i creix a la mateixa roca. El silenci que hi ha encara li dona més encant a l'escenari.

Hi ha molt trànsit de barques i, en canvi, la sensació de tranquil·litat és immensa. Sincerament, hagués eliminat tots els vaixells grans plens de turistes i hagués deixat només les minúscules barquetes de la gent local que van trampejant les gegants illes. Algunes busquen precisament als vaixells grans per vendre-hi peix fresc o alguna xocolatina; d'altres, en canvi, estan pescant el dinar o la venta del dia.

En pocs minuts, el vaixell s'atura al mig de la badia i  s'apropa una barqueta petitona que ens recull per fer la visita al poble de pescadors flotant més gran de la zona. S'anomena "Cua Van", té unes 180 cases flotants i una població de més de 700 persones. Son tan conscients de la importància d'evitar la pol·lució de l'aigua que cada dia fan un recorregut amb les seves barques per netejar les escombraries que troben flotant. Em va semblar fascinat veure com han estat capaços de construir les seves cases a sobre l'aigua. Alguns viuen als mateixos vaixells que utilitzen com a casa i com a eina de treball alhora. Em va encantar fer el recorregut veient la seva vida quotidiana de tan a prop. Viuen del turisme i de la pesca. En son conscients i per això cuiden tant ambdós.

Ens van fer tornar a pujar al vaixell gran i vàrem navegar una hora més entre roques. Quan es va començar a fer de nit, vem fer una excursió amb caiacs. Vàrem passar per una espècie de cova fins arribar a una badia petita on, suposadament, hi ha uns monos cridaners. Vàrem anar massa tard. Ja no hi havia llum i no vàrem veure ni sentir res. Això sí... ens vàrem banyar de nit!

Sense haver paït tot el que hem vist, ens porten a la cuina per donar-nos una una classe de gastronomia vietnamita que rematem amb un sopar a la coberta del vaixell. Va ser una nit molt especial. Recordo molta foscor i un silenci que feia por. Quan el vinet ja havia fet de les seves i just estàvem en un moment de xerrada divertida, el capità puja per demanar-nos que no ens tanquem amb clau a les cabines perquè hi havia un petit risc de Tsunami. En cas d'emergència, necessitarien poder accedir per rescatar-nos! Com era d'esperar, em va desaparèixer la tonteria de cop i no vaig dormir ni un minut.

L'endemà vàrem començar el dia amb una classe de Tai-Chi a la coberta i amb les mateixes vistes d'infart. Just després de l'esmorzar ja vàrem marxar a visitar  la cova "Sung Sot (Surprise)". Va ser descoberta pels francesos al 1901. Originalment va ser anomenada "Grotte des Surprises". És una experiència brutal després del fort ascens (amb només 50 graons). Ocupa 10.000 m2 i consta de dues cambres. La primera cambra es coneix com la sala d'espera i té 30 metres d'alçada. És l'entrada a la segona cambra (o la cova sorpresa) plena d'estalactites, estalagmites i columnes formades durant milions d'anys. L'accés de la primera a la segona és per un pas molt estret que obliga a passar de perfil en alguns moments.

Al sortir de la cova es pot gaudir d'unes vistes brutals. Aquesta és un dels últims regals que vaig tenir abans de tornar cap al punt de sortida.

El servei del vaixell és exquisit i el menjar de primera qualitat. Recomano moltíssim el "Paradise Privilege" per fer aquesta excursió. Per mi, és, sens dubte, una de les millors que he fet i que faré mai.

Sensacional.

Duració:

Hi ha excursions de tot tipus i amb moltes empreses diferents.
Recomano passar una nit a la bahia. Jo vaig agafar l'excursió de dos dies i una nit i va ser encertadíssim.


Nens

Sense problemes.


Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 comments