Restaurant “La Barretina”

Me'l van recomanar una i altre vegada. De fet, no van parar fins que m'hi van portar. I va ser aleshores quan vaig entendre la insistència. És un lloc autèntic.

La porta rústica de fora poc transmet el que hi trobaràs dins. Un petit rebedor i unes escales. Res més. Per inèrcia, puges fins trobar una altre porta de fusta que està tancada i que et fa dubtar de si t'has equivocat. Mires al teu voltant. Està clar que has fet el recorregut correcte. Aquest punt clandestí té cert morbo.  Finalment, truques al timbre.

T'obre l'Albert. Petit no és; igual que tampoc ho és la rebuda que et fa. Com si et coneixes de tota la vida.

El local és casolà. No té gaires pretensions. Cap luxe, però net i polit.

Hi ha varies sales. Algunes més rústiques que d'altres, però les taules i cadires de fusta estan a tot arreu. Una de les sales és perfecte per fer-hi celebracions de grup.

A l'hora de demanar, l'Albert no dubte en seure i explicar cada un dels plats. És divertit. Et fa riure alhora que et transmet la seva passió pel restaurant. Es nota que li encanta. Ho porta d'una manera que així t'ho fa sentir.

Tipus: cuina catalana casolana. Vaig tenir la oportunitat de provar:

• l'escudella barrejada - caldo gustosíssim amb fideus, arròs, pilota i botifarres. Està clar que les sopes son la meva debilitat, però aquesta estava tremenda. 
• pastís de ceba amb confitura de ceba - l'especialitat de la casa. Un dels plats estrella. Ningú pot marxar sense provar-ho!
• flam de bolets amb vinagreta de verdures - molt fi i gustosíssim.
• ànec amb figues - plat contundent.
• espatlla de xai al forn - súper tendre. Es desfà a la boca.
• filet de porc a la crema d'anxoves - barreja molt sorprenent. Contrastos que no m'esperava trobar aquí.

S'acomiada amb un "poseu-hi coneixement". Amb el que et fa marxar amb un somriure d'orella a orella.