• Menu
  • Menu

Hotel “Mas de Prades”

És una masia rehabilitada com hotel-restaurant en ple Parc Natural del Delta de l’Ebre. Han respectat la construcció original, però incorporant totes les comoditats d’avui dia. La masia no té luxes. És senzilla, sense pretensions estrafolàries. Això sí… està ubicada en un entorn immillorable amb vistes privilegiades als arrossars. Per dins, està...

Hotel “Mas Can Batlle”

Us imagineu un hotelet amb encant al mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa? La Cristina i l’Albert són els màxims responsables d’aquest fantàstic raconet que fuig del turisme massiu. Ells són l’enveja de molta gent. Han abandonat la trepidant vida de ciutat per tirar endavant un projecte personal-professional que els hi...

Posada “El Paraíso Azul”

Pocs llocs com aquest. Està ubicada al Parc Nacional de Morrocoy; que va ser anomenat així el 26 de maig de 1974. El parc s’estén tant per zones terrestres com aquàtiques. A terra ferma, destaca la muntanya Chichiriviche i a l’aigua, predominen els illots o “cayos” i els “manglares”. Navegar-hi no té preu. Sempre he dit que és...

Hotel “La Garriga de Castelladral”

Sempre m’ha encantat saber la història dels llocs que visito i, sobretot, conèixer qui hi ha al darrera de cadascun dels projectes. En aquest cas, he de dir que “La Garriga de Castelladral” compleix amb tots els requisits de lloc fascinant: te un passat d’èxits en producció vinícola i d’oli i, actualment, ho porta una família...

Hotel Rural “Biniarroca”

M’encanta que Menorca encara sigui capaç d’oferir aquest tipus d’allotjament, mantenint sempre l’arquitectura original de la illa i allunyant-se del turisme massiu. Sempre agrairé a la gent que ho fa possible. En aquest cas, i per sorpresa meva, l’alma matter de tot plegat és una senyora d’origen anglès. Sheelagh Ratliff va...

Posada “Kanosta”

Em va encantar l’oasi que té la Patrizia Barsanti al bellmig de Chichiriviche. Un espai aïllat de tot el que passa fóra de les seves parets. La posada és un fidel reflex de la seva forta personalitat. Ambdós van al seu aire, sense deixar-se influenciar per les tendències o la moda. Ella és italiana de sang, però veneçolana de cor. Adora Veneçuela i parla...

Hotel “Rossli”

Hotel petit i familiar ubicat al mig de la zona més antiga de Gstaad. És dels més senzills (o menys luxosos) de la zona, però la seva ubicació i la seva història el fan únic. El poble de Gstaad és petit; de fet, només son dos o tres carrers plens de botigues de luxe. En una cruïlla està l’hotel. Em va sorprendre la quantitat de botigues i la poca oferta...

Hotel “Els Caçadors”

Poc t’ho esperes. Per fóra, és el típic hotel de muntanya que està ubicat al mig del poble. Res crida l’atenció. Discret i senzill. Cap estridència. La sorpresa apareix quan creues les portes de vidre. Un disseny completament avantguardista t’envaeix. Han aconseguit l’equilibri d’estils: materials rústics amb un disseny modern. La...

Hotel “Mas Pau” – Tancat

TANCAT L’hotel està ubicat a una masia, completament restaurada, que data del segle XVI. L’exterior està impecablement cuidat. Els jardins immensos l’envolten com si volguessin protegir-la. La gran varietat d’arbres que estan repartits per tot arreu fan que les tonalitats de verds siguin múltiples. La gespa està perfectament tallada. Ni...

Hotel “La Coma”

Si de petits ens haguessin demanat que dibuixéssim un hotel de muntanya, sense dubte, hauríem dibuixat “La Coma”: casa de fusta i pedra envoltada d’una natura fantàstica. L’entrada ja és provocadora per sí mateixa. Els jardins estan força cuidats i sembla que estiguin oferint el repòs merescut al moviment intens que viu la casa. La gent que...

Posada “Casa Mori”

Al mig del nostàlgic i abandonat, alhora que viu, poble de Puerto Colombia, en un carrer en el que no hi aniries mai està la fantàstica posada “Casa Mori”. Una discreta porta de color blanc s’alça al mig d’una vorera inexistent i d’un carrer empolsinat. Cap cartell. Només hi ha un petit timbre. Pel mig de la porta, es pot entreveure una...

Hotel “Molí de la Torre”

Sóc d’aquelles persones que, com més gran em faig, més aprecio la qualitat del tracte humà. Si no em sento a gust a un lloc o no m’hi fan sentir, per molt maco que sigui, no hi torno. En canvi, n’hi ha d’altres que tenen una màgia que m’envolta i m’enganxa. I sempre (sempre) aquesta màgia és provocada per les persones que hi ha al...