He dit en moltes ocasions que Morrocoy va ser un descobriment per mi. Hi ha destins de Veneçuela, com Los Roques, que tenen fama mundial. Tothom ho coneix encara que sigui d’oïdes; però qui coneix Morrocoy? Ja ho vaig escriure a la publicació de Playa Mero: penso que els mateixos veneçolans no en parlen massa perquè no es descobreixi aquest secret que...
He manifestat en diferents ocasions la meva debilitat per la província de Terol. La conec poc, però cada dia m’agrada més. Sincerament, no havia ni sentit parlar de La Fresneda. Ni sabia que existia, ni la ubicava al mapa. Hi vaig arribar gràcies a l’hotel “El Convent“. Una vegada allà, va ser la Sandra qui, amb la seva pro-activitat, no va...
Segons el meu parer, Ercolano ha estat injustament eclipsada per Pompeia. Soc conscient que aquesta última és una de les runes més importants del món; però Ercolano mereix ser una mica més coneguda del que és actualment. La seva mida, la seva ubicació, la seva dura història i algunes imatges que no m’esborraré mai del cap, van fer que aquesta petita ciutat...
Els que em coneixeu sempre m’heu sentit dir que mai torno a un lloc que ja he visitat. Deixant a banda les ciutats europees (que n’he repetit algunes); quan parlo d’un destí llunyà i costós, per molt que m’encanti, sempre dic que no hi tornaré. Hi ha masses coses boniques al món i la llista de pendents és massa gran com per permetre’m el...
Soc fan de Besalú. Em sembla un poble fascinant. Sempre trobo una excusa per deixar-m’hi perdre i aprofito per gaudir de la magnífica cuina del “Pont Vell“. L’únic problema de que em fascini tant és que no m’aventuro a descobrir els seus voltants. M’hi sento a gust i la visc més intensament a mesura que em vaig fent més i més gran...
Sé que és lleig comparar; però també sé que, a vegades, és difícil no fer-ho. En aquest cas, és inevitable comparar Ho Chi Minh amb Hanoi. Son les dues grans ciutats de Vietnam. Una està ubicada al sud i l’altre al nord. La primera té el reclam turístic del Delta de Mekong i la segona té la impressionant Bahia de Halong ben a prop. Tots tenim les vacances...
Estava allotjada al meravellós hotel “Les Capçades” i tenia ganes de fer alguna excursió. Necessitava tenir contacte amb la terra, viure-la de ben a prop però sense complicar-me massa. Sense dubtar-ho, em van recomanar la visita al Convent de Sant Salvador i caminar fins el cim de la muntanya de Santa Bárbara. Vaig arribar al convent amb el cotxe. La...
Estic contenta de començar les publicacions de Senegal amb la Ile de Gorée. Sóc conscient que no és el que més m’ha agradat del país i també sé que és un dels punts més turístics; però aquesta petita illa em va fer sentir moltes coses. Ile de Gorée va ser el meu primer contacte amb el que ells mateixos anomenen “Àfrica negra”. Abans només havia...
Qui no ha aprofitat la visita a la meravellosa Nàpols per fer una escapada ràpida a la romàntica Capri? Jo ho he fet i, realment, val molt la pena. Però, com sempre, tenim certa tendència a fer el que fa la majoria i sovint ens costa aventurar-nos a descobrir paratges no tan famosos i que son tan o més fantàstics. Aquest és el cas de la desconeguda Procida...
No em perdono no haver conegut abans ni la història de la zona, ni el projecte de “Bages Terra de Vins“. Ho escric amb el cap baix i amb molt sentiment de culpa. Sovint m’interesso per coses que estan lluny quan les que tenim a casa son impressionants. La meva relació amb ells ha passat per tres fases: La primera, la del descobriment, va...
Ningú m’havia parlat de Horseshoe mai. De fet, ho vaig descobrir per casualitat mirant el Google Maps planificant la visita a Antelope Canyon. I menys mal, perquè no m’hagués perdonat marxar d’Arizona sense veure-ho! Antelope i Horseshoe estan molt a prop; vol dir que es pot aprofitar per visitar les dues coses a la mateixa escapada. Hi ha quatre...
Havia de reconciliar-me amb Nàpols. La primera vegada que hi vaig anar no varem encaixar gens. No vaig ser capaç de trobar-li l’encant per enlloc. Ho vaig veure brut i, fins i tot, vaig passar por. Però massa gent del meu voltant me’n parlaven meravelles i això sempre em feia creure que la reconciliació arribaria tard o d’hora. Dos dies sencers van...
