És una obligació sopar al “Point a” abans de marxar d’Atenes. Jo ho vaig fer l’últim dia i penso que va ser una elecció fantàstica! Us intentaré convèncer escrivint un post que, segurament, no reflectirà ni la meitat del que realment és; però ho intentaré. Quan vaig pujar a la terrassa (5è pis del “Herodion Hotel“), començava...
Impossible no començar parlant de Mirka i Aggelos… son d’aquelles persones que fan agradable cada mili-segon de la teva estada. Sempre estan pendents de tot. Per mi, conèixer-los va marcar un punt d’inflexió en la meva particular relació amb Folegandros. Clarament, hi ha un abans i un després. Els seus consells em van permetre conèixer...
No havia estat mai a Folegandros. M’havien dit que era molt verge i, de fet, no sabia gaire cosa més. La primera imatge que vaig percebre era la d’una illa “pelada”. Amb molta roca i quatre arbustos. Tot de color marró. Suposo que això va fer que al·lucinés en el moment d’entrar a l’hotel. La Tina em va donar la...
Ja sabeu que sóc fan de Romain Fornell (el xef més jove en obtenir l’estrella Michelin i l’únic que l’ha obtingut a França i a Espanya). Va quedar clar quan us vaig parlar del meu “enganxe” al “Café Turó“, de la meva admiració pels macarrons amb llamàntol del “Café Emma“, de les provocadores ostres en tempura...
TANCAT Joao Alcantara, Dani Alves i Tiago Bonacina han format una societat per impulsar la, tan desconeguda, cuina brasilera a Barcelona. Els hi va costar trobar el local adequat; però, una vegada localitzat, el repte era aconseguir la perfecció dels dos ambients. A hores d’ara puc dir que el repte l’han assolit amb èxit! Dos...
Restaurant ubicat al deliciós “Hotel Consolación“. Està a la zona antiga; que, tal i com vaig comentar al post de l’hotel, d’antiga només té les parets. L’accés directe a la cuina es fa servir a l’esmorzar, doncs allà és on hi ha el bufet. Al sopar s’accedeix per una porta petitona que dona a una espècie...
Tenia tanta il·lusió per anar a “Forest Days” que em vaig oblidar de buscar informació de la zona. Ni coneixia els voltants, ni sabia què s’hi podia fer/veure; però, la Montse i el John de seguida em van parlar de La Vall d’Ora. És relativament petita i el seu interès històric-cultural i natural em van convèncer ràpidament. A la...
Res del que pugui escriure en aquest post podrà explicar l’experiència de passar un parell de nits al “Forest Days”. Res. És un concepte d’allotjament molt diferent al que estem acostumats; just per això recomano viure-ho en primera persona i després em dieu si tinc raó o no. La Montse i el John van arribat al Solsonès amb una idea molt...
No puc parar de cantar “Gracias a la vida que me ha dado tanto” de Mercedes Sosa. I em direu: per què? Perquè sí, perquè li estic molt agraïda (a la vida) i perquè la Coro (sòcia i directora de l’hotel) la va posar durant la meva estada allà. Aquesta cançó sempre més m’arrancarà un somriure recordant els bonics moments viscuts a Okako...
Vull començar aquest post reconeixent que tot el que pugui explicar no farà mai justícia al que vaig viure allà. Estem molt acostumats a estereotips i molt poc acostumats a que ens sorprenguin. Aquí tot es diferent. De fet, que l’entrada de l’hotel sigui una ermita del segle XIII, ja dona una pista de que l’experiència serà única… Han...
El polivalent i inesgotable Romain Fornell del “Cafe Emma“, de “La Taverna del Mar” i del “Caelis” està al darrera d’aquest projecte. Ha estat atrevit; perquè agafar el relleu d’aquell bar mític de la zona alta, que ja era quasi una institució a la ciutat, tenia el seu risc i ha superat la prova amb nota! Una de les...
De la mà de la Jimena de “La Riera” de Sant Martí Vell vaig arribar a aquesta joia estudiadament camuflada. Utilitzo aquest adjectiu per intentar plasmar l’enorme respecte que guarda amb l’entorn. Aquest celler és un exemple perfecte d’integració amb la natura: les vinyes es distribueixen per sobre d’un antic volcà i el celler està...
