Pocs dies abans de Cap d’Any, arran d’una conversa amb una amiga mentre fèiem una ruta a peu, vam decidir passar-lo juntes a Marrakech. Va ser una decisió improvisada i molt encertada. Vam marxar el 29 de desembre i vam tornar el 2 de gener. Va ser ràpid, però ho vam veure tot i vam riure com mai! Ens vam allotjar al riad “Yacouta Riad & SPA“, petit i nou, situat al cor de la Medina, amb un equip que va ser encantador amb nosaltres. Vam recórrer Marrakech a peu des del mateix riad: Mesquita Ben Salah, Madrassa Ben Youssef, Le Jardin Secret, Jemaa el-Fnaa, Palau El Badi, Tombes Saadites, etc. Vam menjar de meravella, tant en restaurants elegants com en bars a peu de carrer. Un dels moments estel·lars va ser passar el dia a l’hotel Alkamar, al desert d’Agafay, a menys d’una hora de la Medina, un lloc espectacular. Una escapada fantàstica per començar l’any i una trobada molt especial amb una persona amb qui no havia viatjat mai. Al 2026 repetirem aventura!
A mitjans de gener vaig fer una escapada familiar a València. El motiu principal era visitar una exposició d’un familiar, però vam aprofitar per conèixer una mica la zona. Un dia el vam dedicar a recórrer el centre de la ciutat i l’altre el vam passar a l’Albufera. El centre em va sorprendre molt per com estava d’ordenat, net i amb una oferta gastronòmica excel·lent. La Catedral, el Mercat, la Llotja… tot em va semblar preciós. Però, si he de destacar alguna cosa, seria la Parròquia de Sant Nicolau i el Centre d’Art Hortensia Herrero, dues joies que no tenia al radar i que em van deixar bocabadada. El passeig en barca per l’Albufera és una injecció de tranquil·litat meravellosa, tot i que vam tenir la mala sort que feia pocs mesos havia passat el temporal DANA. Un cap de setmana familiar i tranquil en una ciutat que està pletòrica.
A finals d’abril vaig fer el viatge estrella de l’any: Sao Tomé i Príncipe, un país d’Àfrica. El Pico Cão Grande, la carretera de la costa est i l’excursió a la Ilha de Rolas són alguns dels punts més destacats de Sao Tomé. D’altra banda, l’illa de Príncipe em va agradar tant que m’he promès tornar-hi el 2026. És un d’aquells llocs que et toquen molt endins. Més enllà de la seva natura espectacular, amb selva i platges paradisíaques, vull destacar el caràcter de la seva gent. L’illa és petita, amb infraestructures mínimes i comunicacions inexistents, però té un encant que enganxa. És un d’aquells llocs que deixen empremta.
Al juny vaig fer una escapada de cap de setmana a Narbonne i Carcassonne amb unes amigues, i el millor de tot va ser compartir-ho amb elles. Narbonne és bonic, però no crec que hi torni, igual que a Carcassonne, on la massificació turística l’ha espatllat del tot. En canvi, vaig disfrutar molt del poble costaner de Gruissan, amb les seves salines i una mariscada a l’emblemàtic Leucate.
Ja sabeu que tinc una cita anual ineludible. Un parell de setmanes al meu petit paradís és el millor regal que em puc fer. Menorca m’enamora més cada any. No sé què dir que no hagi dit abans; però trobar un lloc que et faci sentir com a casa és força difícil, no creieu? Encara tinc molt per actualitzar i publicar, però res podrà reflectir el que sento quan estic allà.
A principis d’octubre, fidel a la meva trobada amb les meves cosines, vaig anar a Frankfurt. Curiosament, tothom m’havia parlat malament d’aquesta ciutat i, en canvi, em va sorprendre molt positivament. La plaça del mercat, la catedral, la òpera, el passeig vora el riu… em van encantar! Un altre punt positiu és la seva mida: és petita i es pot recórrer tota a peu. La gastronomia també em va sorprendre; és cert que la cuina local no és espectacular, però han sabut adaptar-la al món mediterrani (o almenys, així m’ho va semblar).
La primera quinzena de novembre havia de viatjar a l’Argentina. Vaig preparar el viatge amb tot detall dues vegades. La primera, el 2024, no vaig ni poder agafar l’avió, i la segona, el 2025, només vaig passar un dia a Buenos Aires. Un accident allà va obligar a dues de les quatre persones del grup a tornar. Hi tornaré el 2026. A la tercera va la vençuda. Ara ja és un repte personal: aquest viatge l’he de fer.
A finals de novembre, amb la idea de visitar els mercats de Nadal, un grupet vam viatjar a Budapest. Brutal, preciosa, fascinant… no puc dir més. La ciutat em va captivar. Té una gran història, cultura i arquitectura. Em va agradar que no oblidin el seu passat, tant el bo com el dolent. Em va sorprendre la ironia i l’humor amb què afronten certs aspectes del passat, reflectits en escultures repartides per tota la ciutat. Recomano a tothom una escapada de cap de setmana a aquesta ciutat.
Aquest 2025 he seguit recorrent El Camí, una ruta de 4.700 km per les comarques de parla catalana. A finals d’any ja hem fet 527,29 km i ens trobem a Bellpuig, a la comarca de l’Urgell, a Lleida. Vam iniciar el trajecte al port de Barcelona i hem passat pel Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Bages, Solsonès i l’Urgell. Encara ens queda molt camí per davant, però estem gaudint molt d’aquest recorregut, que ens permet conèixer millor tant el territori com a nosaltres mateixos.
D’altra banda, aquest any he iniciat una nova aventura: els 100 Cims. Hem triat 100 dels 150 cims més emblemàtics de Catalunya (els 100 més alts) i els estem pujant per ordre d’altitud. Ja en portem 5: Roques del Benet (1017 m), Punta del Curull (1022 m), Montcau (1057 m), Tagamanent (1056 m) i Sant Honorat (1068 m). Només ens en queden 95! ;-)
Un any força complet, amb molt d’Europa, natura i activitats per la meva terra, i dues estrelles: Príncipe i Agafay. M’ha faltat un viatge llarg que no vaig poder fer per força major, però ja el faré el 2026! El més important és que estem tots bé i que continuem gaudint allà on som!
Deixa una resposta