• Menu
  • Menu

Escapada Bohol


Escapada Bohol

Accès
Vaig accedir amb avió des de Manila a l’aeroport de Tagbilaran (a la illa de Bohol) i vaig sortir amb avioneta, de 6 persones, cap a Cebú per després agafar avió petit cap a Siargao.

Bohol (Filipines)

Filipines era un dels meus somnis. Sovint m'arribaven fotos de platges paradisíaques i natura exuberant d'aquest país exòtic i això feia que estigués segura que anar-hi seria un èxit. I així va ser.

No oblidem que és un arxipèlag de 7.641 illes. No és fàcil escollir quines visitar. N'hi ha tantes que es renuncia a un volum massa alt. Totes tenen el seu encant, cadascuna regala una experiència diferent al visitant. Pel temps que hi anava, només en podia escollir tres i no sabeu el que em va costar decidir-me! Un factor que, sovint, ajuda a decidir-se és la facilitat d'accés o de desplaçament entre les illes. S'ha de tenir present que el turisme es concentra a llocs tan típics com El Nido; però hi ha molts altres destins que estan poc explotats i l'accés no és tan fàcil.

Penso que vaig escollir perfecte! Bohol, Siargao i Coron. Sí... vaig renuncia al Nido! Em vaig deixar portar pels assessors de Bontur i va ser perfecte. Bohol em va regalar natura a lo bèstia, Siargao un ambient de surf, juvenil i desenfadat i Coron uns paisatges que mai esborraré de la retina.

Al link del mapa es veu el detall dels destins que vaig visitar a Bohol.

Tot i que un dels màxims reclams turístics de la illa és el submarinisme a la zona de Panglao, jo vaig anar a gaudir de la seva flora selvàtica de l'interior i la curiosa fauna dels Tarsiers. Hi ha dos fets històrics que van marcar a la gent de la illa: el terratrèmol del 2013 i el seu passat de la època espanyola. Son dos moments que sovint surten a les explicacions de qualsevol monument històric.

Vaig arribar al Tagbilaran Airport des de Manila. Sort que no el vaig analitzar bé fins a la marxa, sinó m'hagués quedat allà a viure. Pesen les maletes amb bàscules de menjar i les targes d'embarcament es fan a mà. No estan preparats pel turisme i el que es veu genera certa inseguretat...

Una recomanació molt valuosa: intenteu passar pel BQ Mall per comprar allò que podeu necessitar o que, senzillament, us heu oblidat. És un centre comercial al centre de Tagbilaran on hi podeu trobar de tot, fins i tot pastissos de color blau cel! A la resta de la illa és difícil trobar-hi coses.

Borja Bridge és un dels dos ponts que uneixen la illa de Bohol amb la de Panglao. Com jo tenia l'hotel a Panglao (hi ha tant hotels aquí que inclús té un aeroport internacional), el vaig creuar en repetides ocasions i, sincerament, em va semblar fascinant. No és maco, ni està cuidat; però té molt encant i molta vida. Tot tipus de vehicles creuen el pont varies vegades al dia i tots plens de gent i de materials diversos. Les cases dels voltants estan enfocades de cara al riu i estan en estat decadent, però juntament amb les barques dels pescadors li donen un encant especial al lloc.

Illa de Panglao:

Tot just creuar el pont, s'arriba al municipi de Dauis. La Church of Our Lady of the Assumption (Dauis Church) és de visita obligada. Data del segle XIX i és fascinant. M'atreveixo a dir que és una de les esglésies més maques de Bohol. L'interior és molt ample i bonic. Em va encantar la cúpula en forma de piràmide octogonal. L'interior, de fet, és ben curiós: austeritat a les parets i els sostres amb pintures i decoracions molt maques. És freqüentada per peregrins, doncs diuen que l'aigua de l'interior té poders sanadors. L'església va patir molt durant el terratrèmol, però ara està en molt bon estat. S'ha reconstruït fins a 5 ocasions. L'exterior, i sense saber d'art, em va semblar que tenia una barreja d'estils. Està ubicada a un parc que hi ha davant d'un embarcador molt autèntic. Ben a prop hi ha la Dauis Watchtower, que és una torre d'observació que està tancada als visitants. L'església i la torre li donen un caire majestuós a una zona un pèl decadent. La barreja em va encantar.

La següent aturada és la Hinagdanan Cave. És una cova il·luminada de forma natural; els raigs de sol es filtren pels forats del sostre. Té un llac a l'interior i moltes estalactites i estalagmites. Sincerament, em sobren els turistes amb els flotadors i els pals de selfie dins del llac. Visita que seria perfecte sense gent.

Vaig tenir la sort de visitar Bohol a principis de Novembre, això em va permetre viure i veure els seus rituals pel dia de tots sants o el dia dels morts. Em van portar al Panglao Cemetery #3 i és una de les visites que més em va impactar. Al cementiri es diferencia clarament les dues classes socials: els de classe baixa i els de classe mitja-alta. Els primers tenen tombes individuals al terra o disposades en vertical. Porten carpes i tendes de campanya i munten la paradeta per passar uns dies pregant pels difunts. Els segons tenen casetes construïdes amb les tombes de tots els seus familiars a dins. Les casetes estan tancades amb reixes per evitar que ningú hi pugui entrar en la seva absència. Els uns no es barregen amb els altres; però tots fan el mateix: passar hores asseguts menjant i bevent fent companyia als difunts.

Ben a prop del cementeri hi ha St. Augustine Parish i la Panglao Watchtower. És ben curiosa la similitud entre aquest parell església-torre amb el parell ubicat a Dauis. Son visites que no les tenia marcades al mapa per fer i, en canvi, em va encantar quan m'hi van portar. Al costat mateix hi ha el Panglao Island Sunset View Boulevard. És un boulevard que hi ha entre manglars i palmeres a on es pot gaudir de vistes fantàstiques de les Bangka (barques típiques de Filipines).

Em vaig allotjar al "Amorita Resort" (del que faré una publicació en breu). És un hotel moníssim, molt recomanable sense ser econòmic i està ubicat a una de les platges més conegudes de la illa: Alona Beach. L'hotel té unes escales directes cap a la llarga platja. És de sorra blanca i fina. Està farcida de palmeres, de resorts i centres d'activitats aquàtiques diverses. És un lloc freqüentat pels amants del submarinisme. Hi vaig veure una posta de sol fantàstica. Bagobo Beach és una altre platja accessible des de l'hotel (amb escales de fusta). Està just a l'altre banda i és l'antítesi d'Alona. Petita, solitària i no és tan paradisíaca. Té roques a la sorra i no te ni una palmera. Tot i això, em va encantar. De fet, aquí m'hi vaig passar més estona. L'hotel hi ha disposat unes gandules que fan que el temps passi volant!

Illa de Bohol:

Una de les visites més típiques és la del Philippine Tarsier Sanctuary. Son uns animals petits amb ulls molt rodons. Caben a la palma de la mà, giren el cap 180º a cada costat, poden fer salts de fins a 5 metres, mouen les orelles a la direcció del so, un sol ull és més gran que el seu cervell i tenen uns dits llarguíssims. Son animals nocturns i no és bo molestar-los durant el dia. Es poden arribar a suïcidar quan veuen que poden ser captivats. Son solitaris i territorials (cada un d'ells necessita una hectàrea)... Son ben curiosos, oi? Estan en perill d'extinció. És cert que els tenen en un espai limitat, però el lloc és molt gran i l'àmbit és 100% natural. Hi ha cartells informatius i els guies posen molt èmfasi en que cal respectar el silenci. 

Al mig de la illa, just al centre, hi ha les famoses Colinas de Chocolate o Chocolate Hills. És una formació geològica formada per, com a mínim, 1.268 turons coberts d'herba verda que es torna marró a l'època seca. D'aquí ve el seu nom... semblen muntanyes de xocolata. Si aneu amb temps, aprofiteu la visita per veure les terrasses d'arrossars. Jo ja les havia vist a Sapa (Vietnam) i vaig preferir veure altres coses de la illa. Les Chocolate Hills estan molt preparades pel turisme. Hi ha una plaça, no massa gran, on aparquen els autocars i els cotxes dels turistes i a on hi ha un  edifici gran amb mil productes de merchandising que només comprem els que som de fora. D'aquesta plaça surt una escala que només es pot pujar a peu; és a dir, no està preparada per la gent que té mobilitat reduïda. La majoria dels turons tenen una alçada entre 20 i 50 metres. El més alt és de 150. Gràcies a això, des del mirador de dalt es pot veure tota l'extensió! És un misteri com es van formar les colines. Una de les llegendes més populars diu que dos gegants van lluitar durant dies, llençant-se pedres... (realment, ens ho inventem tot!). Els geòlegs diuen que es tracta de formacions resistents de pedra calcària marina col·locada sobre fang (aquesta teoria me la crec més). Es poden visitar tot l'any; però sempre des del mirador. Em va encantar.

Sipatan Twin Hanging Bridge son dos ponts penjants (de 40 metres de llarg) que creuen el riu Sipatan al municipi de Sevilla. Un pont és d'anada i l'altre de tornada. El pas és individual. Inicialment, es va construir amb bambú i corda. Avui dia, han canviat les cordes per cables d'acer per garantir la seguretat. És una experiència divertida que fa gaudir de moments de nervis (perquè el pont es belluga bastant) al mig de la natura. Si estigués a les meves mans, controlaria els accessos. Per mi, hi havia massa gent. Una de les coses que més em va agradar és el color verd del riu. Molt intens.

Molt a prop, però una mica més al sud, hi ha Loboc River Cruise. Aquí vaig agafar un vaixell per fer una volta al riu Loboc. Hi ha un embarcador amb moltes barques. Totes ofereixen més o menys el mateix; però entre elles hi ha diferències. Hi ha algunes que son més exclusives i altres son més de "turisteo". Recomano no deixar-vos portar per la diferència de preu. Ja que esteu aquí, valoreu la diferència entre bon menjar vs mal menjar, música a tot volum vs cantants en directe, compartir amb 50 persones vs anar sol. Vàrem llogar una barca sencera per nosaltres. El passeig pel riu és meravellós. Palmeres gegants que surten de l'aigua et fan adonar que terra endins hi ha selva. L'aigua és verd esmeralda. La tranquil·litat és brutal. Altres vaixells de fusta es creuen a poc a poc, mentre es pot veure nens que juguen als gronxadors que s'han fet ells mateixos a les palmeres per tirar-se al riu. Durant la volta, em vaig adonar que per sobre nostre, però a molta alçada, creuava una tirolina (vaig tenir clar que seria la següent visita!). El menjar al vaixell és boníssim. Lleuger, com quasi tota la gastronomia asiàtica, i molt gustós. La volta arriba fins les cataractes Busay Falls. Son petitones, però tenen gràcia. La única aturada que fa el vaixell és a una paradeta (muntada totalment pels turistes) a on hi ha gent local ballant danses tradicionals. Suposo que no cal que digui que vaig ballar, oi?

A Loboc Ecotourism Adventure Park vaig tenir una de les experiències més espectaculars de la meva vida. Pujar a una tirolina a 150 metres d'alçada per recórrer 500 metres per sobre del riu Loboc i la selva va ser, senzillament, brutal. No us enganyaré... impressiona molt. Està al costat d'on s'agafen els vaixells. Un recorregut es fa amb la tirolina i l'altre amb una espècie de telecadira. A la tirolina es va estirada cap per avall. Els primers minuts us asseguro que l'adrenalina va a tope; després em vaig relaxar una miqueta i vaig poder gaudir més de les vistes. Fins al final... que em vaig tornar a posar molt nerviosa al veure que el sistema de frenada era manual! Estava en mans d'un noi... i va anar tot perfecte. Sensacional.

Les dues últimes visites van ser a la Baclayon Church i al Blood Compact Shrine. Aquest últim commemora el tracte de pau de l'espanyol Miguel López de Legazpi amb el cap de Bohol Rajah Sikatuna i ho van fer bevent la sang de l'altre. Molt interessant, però després de la tirolina tot em semblava poc.

Una illa fascinant que s'ha recuperat del terratrèmol del 2013 i està millor que mai!

Ja sabeu que segueixo les guies de Lonely Planet. La de Filipines és força bona: Filipinas 1 (Guías de País Lonely Planet).



Booking.com

Duració:

Depen del tipus de visita que us vulgui fer.
Si es va per feina a veure les visites mencionades el post, tres dies son suficients. Si es vol gaudir de l'hotel i de les platges, jo ho allargaria al doble.


Nens

Sense problemes.


Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies