He estat dues vegades a Porto, concretament, dos caps de setmana. Tothom me'n parlava molt bé; però jo hi anava sense gaires expectatives. Lisboa m'havia agradat massa i pensava que Porto estaria pel darrera. Aquest és un clar exemple de l'error de prejutjar abans de conèixer. Porto és brutal. Petita, preciosa, amb història, botigues molt maques i una oferta gastronòmica sensacional. Per mi, és quasi perfecte.
Al mapa de sota podeu veure el recorregut que vaig seguir. Els punts blaus es corresponen amb els text en negreta del post. Si feu link al mapa podeu veure el detall.
El riu Douro (Duero) divideix la ciutat en dos. A una banda hi ha la Ribeira de Gaia des d'on es pot gaudir d'unes vistes genials del mític "skyline" de Porto amb el pont Luís I. Aquest barri està farcit de bodegues per poder provar els vins de la zona que tenen reputació a nivell mundial. És una bona idea començar la ruta (a peu) a aquesta banda del riu.
Creuar el Ponte de Luís I té el seu punt perquè, poc a poc, et vas endinsant a la part de la ciutat que té més vida. Probablement, és la icona més rellevant i un dels llocs més visitats; de fet, és un dels reclams turístics més importants. Té una carretera a la part inferior i una línia de tren a la part superior. Va ser inaugurat al 1886 pel que aleshores era el rei de Portugal (Luís I). Porto té molts ponts que creuen el riu; aquest és un dels més antics. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco al 1996. Va ser dissenyat per un enginyer deixeble de Gustave Eiffel, cosa que s'aprecia bastant pel tipus de construcció amb ferro. Sempre està ple de gent, tant de gent local que van amunt i avall per feina, com de turistes o viatgers fent fotos en totes direccions. Sovint gent jove i atrevida salten des de dalt fins al riu fent piruetes per poder cobrar alguna propina als que s'aturen a gaudir de l'espectacle.
El pont es creua ràpid i de seguida s'arriba a Cais da Ribeira. És la zona històrica de la ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. És el passeig que voreja el riu i està ple de restaurants petits que li donen molta vida. Els edificis son moníssims, de colors i sense gaire alçada. És perfecte caminar-lo sense pressa. Sempre recomano veure'l tant de dia com de nit , doncs té un encant especial i diferent depenent de la hora. Aquí és on s'agafen les barques per donar la volta al riu. No us enganyaré... fer-ho és una "turistada"; però val la pena!
Just al darrera de la Cais da Ribeira, hi ha el meu barri preferit de Porto: Barredo. És on es troba l'essència de la ciutat. Té un punt decadent que m'encanta. És un laberint de carrers estrets, hi ha escales per tot arreu i balconets petitons amb roba estesa. Em va transportar a alguns anys enrere. M'hi hagués passat hores caminant, tot i que no és massa gran.
Anant en direcció nord-oest s'arriba a la Praça do Infante D. Henrique amb el Palácio da Bolsa i Igreja Monumento de Sao Francisco. La plaça no val massa la pena, però el Palau i l'església li donen majestuositat. Son dos edificis ben diferents i estan enganxats! Cap de les dues vegades que he anat a Porto he entrat al Palácio da Bolsa. La primera per manca de temps i la segona perquè hi havia una cua immensa per entrar. A la propera visita, prometo entrar només per veure la Sala Àrab d'estil neo-àrab i puc dir que per les fotos que he vist és espectacular! Actualment, s'utilitza per rebre personalitats i caps d'estat i per fer concerts de música clàssica. L'església s'ha de veure, però no és espectacular.
Just davant de l'església hi ha un carreró molt petit anomenat la Travessa de Sao Nicolau que té un edifici on tota la paret és de rajoles. Em va semblar fascinant.
Anant direcció oest, hi ha la Igreja de Sao Joao Novo. Sense tenir coneixements amplis d'història, em va agradar més aquesta església que la de Sao Francisco. Em vaig endur una agradable sorpresa. En canvi, la Muralha Fernandina, tot i ser Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, va ser una decepció total. Son fortificacions medievals. Sincerament, encara ara penso que em vaig equivocar d'edifici!
Busqueu la xocolateria "Ecuador Viterbo". La olor crida a tothom a entrar-hi. Cacau autèntic en diferents formats i diferents presentacions. És un autèntic pecat no comprar en aquesta botiga. Us anirà bé per agafar forces per la propera visita.
La Catedral o Sé do Porto físicament és una barreja de fortalesa i església. D'estil romànic amb una rosassa i claustres gòtics. Vaig arribar-hi per un lateral i la vaig identificar per una creu que hi ha a la part central i alta. Té més pinta de fortalesa que d'edifici religiós (o això em va semblar a mi). A mesura que em vaig anar apropant, em va anar agradant més. A un dels laterals hi ha unes porxades amb les parets farcides de ceràmiques. És preciós. La plaça de l'entrada principal és una altre cosa. És molt gran i molt tranquil·la. Des d'aquí es pot contemplar la façana principal des de qualsevol angle i també aquí hi ha molt bones vistes a la ciutat. Un es pot passar hores observant els sostres de les cases, gent estenent roba o inclús la Torre de los Clérigos destacant de forma exagerada per la seva alçada. Per dins, imposa molt. És sòbria. No vaig tenir la oportunitat d'entrar al claustre i, pel que he llegit i vist, penso que val la pena.
Sortint de la plaça de la Catedral per les Escadas do Colégio, arribareu a dos llocs que van despertar el meu interès. Per una banda, hi ha el Miradouro da Rua das Aldas amb bones vistes a Porto i, per altre, hi ha safareigs públics dels que no trobo informació enlloc. No hi havia cap cartell informatiu i al Google Maps no els vaig trobar. De fet, semblen nous.
"Ecolà" és una botiga molt petitona que està al carrer paral·lel a la Rua das Flores. Em va fascinar. Tenen roba de llana amb un disseny molt exclusiu. Tornant a la famosa Rua das Flores, entreu a "Flowers - Creative Concept Store" que és una botiga molt creativa amb objectes diferents. Ben a prop hi ha "Lufa Lufa", un lloc perfecte per endur-te una camiseta de record de la ciutat. Son còmodes, originals i autèntiques.
Caminar per la Rua das Flores em va enamorar. Anava com en un núvol cap a l'estació de Sao Bento, i que poc m'esperava jo que el núvol encara pujaria més amunt! És una estació de tren meravellosa. Cal entrar al vestíbul principal per gaudir de la seva magnífica decoració de rajoles a les parets. Brutal!
Ja que esteu, aprofiteu per visitar la Praça Liberdade. És una de les places més mítiques de Porto. Des d'aquí, agafar la Rua dos Clérigos fins a la Torre dos Clérigos. El conjunt format per la torre, el museu i l'església es considerat Monument Nacional des de 1910. No dubteu ni un segon en pagar per pujar a la torre. Hi ha una de les millors vistes de la ciutat. Daten del segle XVIII i son d'estil barroc.
Molt a prop hi ha la "Casa Oriental". Ningú pot marxar de Porto sense entrar-hi. Es va inaugurar al 1942 a Murtosa i és una fàbrica que s'ha convertit en la bandera més gran dels sector de les conserves. Inicialment, es va dedicar a l'exportació d'anguiles; però, poc a poc, es va anar diversificant. La botiga és xulíssima.
Direcció nord i a pocs metres hi ha la "Livraria Lello". És tan impressionant que ha estat escollida en varies ocasions com la llibreria més maca del món. L'escriptora de Harry Potter va treballar a Porto com professora i visitava la llibreria per inspirar-se en la novel·la. És un dels reclams turístics més grans de la ciutat. S'ha de pagar entrada i l'accés és per torns. Les bosses s'han de deixar a les taquilles.
La següent aturada obligada és una visita doble: Igreja do Carmo i la Capela das almas de Santa Caterina. Estan una mica distanciades; però recomano visitar-les seguides i en aquest ordre. Les parets exteriors de ceràmica blava fan que siguin espectaculars!
A Perola do Bolhao és una botiga antiga (va ser fundada al 1917) de queviures que cal visitar. Té una façana art noveau de ceràmica que és fascinant. Dins venen productes locals de molta qualitat.
Tot el que he mencionat fins ara es veu relativament ràpid. Porto és petit. Es pot fer tot a peu sense problemes. Si us sobra temps, recomano caminar fins el Far de Felgueiras (en verd al mapa). El recorregut es fa per la carretera que voreja el riu Douro i dura 1 hora i 15 minuts per trajecte, des del centre de Porto i direcció oest. Es passa per un barri molt pintoresc, per un heliport des d'on es pot agafar un helicòpter per sobrevolar Porto i s'acaba el recorregut al far, on trenquen les onades i a on el riu Duero desemboca a l'Atlàntic.
Una altre opció és agafar un taxi fins "O Cantinho da Helena" (en verd al mapa) per caminar un passeig molt agradable que també voreja el riu però per l'est de la ciutat, per la zona d'Aldeia Nova.
Recomanacions pels àpats (marcats en vermell al mapa):
- Per esmorzar, a la famosa Rua das Flores hi ha Garota da Baixa. Donen un esmorzar contundent, però boníssim.
- Per dinar i/o sopar:
- "Páteo das Flores". És un restaurant petit i discret que està a un dels meus carrers preferits de la ciutat: Rua das Flores. El vaig trobar de casualitat i ja l'he marcat al mapa! Vaig provar la gamba fresca arrebossada amb Panko, servida amb maionesa d'all, llima i herbes aromàtiques, una espècie de "pepito" de vedella que estava deliciós i un postres d'infart. Recomano el lloc!
- De casualitat vaig caure a "Manteigaria - Fábrica de Pasteis de Nata". Lloc molt modern a on vaig menjar unes cassoletes (de carn amb verdures i de bolets amb ametlles) que estaven d'infart.
- "Cafe Santiago da Praça". És un lloc per menjar un plat combinat a preu econòmic. Només hi destaco el bolo de bolacha. És el meu postres preferit de Portugal. És un pastís de galetes i, he de reconèixer que el d'aquí estava deliciós.
- "Cafe Majestic". És el cafè més emblemàtic de la ciutat. Elegant, romàntic, bonic i refinat. És considerat un dels 10 cafès més macos del món. Es pot anar a esmorzar, a dinar, a sopar, a prendre un té o a fer un sandwich i algunes tapes. Aquí es pot venir a menjar el que un vulgui. Jo hi vaig anar a menjar el postres "Rabanadas" Majestic Style; una torrada amb passes, nous i pinyons i una salsa per sobre. Deliciós.
- Per picar entre hores:
- Un lloc que mereix visita és la "Casa Portuguesa do Pastel de Bacalhau". Ells fan homenatge a la terra i al mar; les dues realitats més antigues de la nació portuguesa. El bacallà ve del mar i el formatge Serra da Estrela ve de la terra. En aquest lloc tan emblemàtic on uneixen la terra i el mar es pot degustar bons bunyols!
El que no marcaré al mapa és la famosa "Santa Franceshina" per menjar-hi el que és probablement el plat més típic: la franceshina. És un sandwitch amb diferents tipus de salsitxes i una salsa que em va marejar durant la resta del cap de setmana. Ho sento, però no.
Allotjaments:
- El primer cap de setmana vaig anar a un Airbnb a Vila Nova de Gaia. Era un apartament per 4 persones completament reformat, moníssim i molt econòmic. He estat buscant per donar referències i no l'he trobat. Imagino que estarà tancat.
- El segon cap de setmana vaig anar a "The House Ribeira Hotel". Impossible trobar un allotjament més ben ubicat. L'hotel és petit i molt correcte. Un 4 estrelles molt recomanable.
Si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada, no dubteu en enviar-me un mail!
Si voleu marxar a Portugal amb la targeta SIM ja comprada, la podeu sol·licitar a Holafly i obtindreu un 5% de descompte per venir de Raconets!
Duració:Un parell de dies és suficient per veure el centre de Porto.
Si es vol fer l'excursió al far i la passejada del riu es necessita un dia més.
Nens
Sense problemes.
Animals
Sense problemes.
Deixa una resposta