• Menu
  • Menu

Escapada Midtown Manhattan


Escapada Midtown Manhattan

Accès

Recomano accedir en metro i caminar el barri.



New York (Estats Units)

New York és molt gran. Per molt que intento conèixer cada raconet d'aquesta immensa ciutat, no me'n surto.

Hi he estat 3 vegades. Les dues primeres va ser de passada i hi vaig estar molts pocs dies. Vaig veure les quatre coses típiques que t'ajuden a fer una idea. La tercera i última va ser l'objectiu del viatge i la cosa va canviar. Quasi dues setmanes donen per molt. Vaig organitzar les visites en quatre zones: Upper Manhattan (Harlem), Central Park, Midtown Manhattan, Lower Manhattan, Brooklin i Newark.

Per veure el Midtown Manhattan vaig començar la ruta al sud de Central Park prenent com a eix la 5th Avenue i vaig anar recorrent fins la 23rd Street. He intentat fer la ruta per minimitzar els temps de desplaçaments.

Sóc dona Android, gens fan d'Apple i, si soc sincera, el primer que vaig anar a veure és el Apple Fifth Avenue. No vaig ni entrar. Volia veure el famós cub de vidre amb el reflex dels gratacels del voltant. L'edifici és brutal. El cub no és massa gran, està il·luminat amb llums de colors i la poma flota al mig. Em va semblar fascinant.

Baixant per la 5th Avenue i ben a prop hi ha la Trump Tower. És la seu de les oficines de l'Organització Trump i un dels edificis de pisos més luxosos de New York. També té cafeteries i restaurants; però, per mi, el més interessant és la seva arquitectura peculiar exterior. Està ubicat al costat de la famosa joieria Tiffany i és un dels edificis més emblemàtics de Manhattan.

Al carrer paral·lel (Madison Avenue) i sis cantonades més a baix hi ha el mític Hotel Palace. Ara es diu "Lotte New York Palace". Hi vaig estar allotjada tres nits a la meva primera visita al 2005. És un hotel de luxe que llueix amb honor les 5 estrelles. És perfecte en tot, però la seva ubicació és una de les coses que més vaig valorar. En aquest hotel vaig viure un ensurt innecessari que em va deixar fora de joc. Em va semblar fascinant una escala interior que donava a unes portes majestuoses i, quan em vaig decidir a fer-li fotos amb la càmera reflex, en pocs minuts varen venir dos persones de seguretat per prohibir-m'ho. Feia només 4 anys dels atemptats de les torres bessones i, per motius de seguretat, estava prohibit fer fotos dels accessos dels establiments. Això és el que em van dir.

Sortint de l'hotel es veu la part del darrera de la Catedral de New York (Saint Patricks Cathedral). De l'exterior, només em va cridar l'atenció la barreja de l'estil neogòtic al mig dels gratacels. Res més. Com a catedral o església, des del meu punt de vista, les europees son molt més espectaculars. Ara bé, val la pena entrar. El sostre, les columnes i l'orgue son fascinants. La porta principal està a la 5th Avenue.

Al davant de la porta principal de la Catedral, hi ha el Atlas. És una estàtua del Rockefeller Center i representa l'antic Atlas grec que sosté el cel sobre les seves espatlles. No em pregunteu per què, però em va impressionar veure-la de nit. Del Rockefeller Center què us puc dir que no sapigueu ja? Quan el vaig veure per primera vegada, no va ser cap novetat. La imatge de la pista de patinatge amb l'arbre de Nadal gegant és tan freqüent a les pel·lícules que la imatge és familiar. La plaça aviat està vista. Si teniu temps, aprofiteu per pujar al Top of the Rock. Diuen que és un dels millors miradors de la ciutat. El dia que hi vaig anar jo hi havia quasi dues hores de cua i vaig decidir no esperar. A una de les cantonades del centre i amb accés des de fora, hi ha FAO Schwarz. És una de les botigues de joguets més immensa i espectacular de la ciutat. Com a curiositat dir que aquí és on es va rodar la pel·lícula "Big" de Tom Hanks. A l'altre cantonada i ja a la 6th Avenue, hi ha el famós "Radio City Music Hall". És considerat el teatre més important del país.

Ja a la 7th Avenue i una mica més al sud, hi ha Times Square. És la plaça de New York per excel·lència. Vaig tenir el mateix sentiment que al Rockefeller Center: m'era familiar. S'ha vist tant a les pel·lícules que no ve de nou. És famosa pels seus anuncis lluminosos. Diuen que l'anunci més econòmic és el de la Coca-Cola que paga 1 milió de dòlars l'any gràcies a un contracte antic. La plaça té molta vida.

Baixant una mica més però en direcció est, hi ha la coneguda Grand Central Terminal. Jo no vaig conèixer aquesta estació fins la meva tercera visita a la ciutat i em penedeixo. És elegant.

A prop hi ha l'icònic Chrysler Building. És probablement un dels edificis més emblemàtics de Manhattan i m'atreveixo a dir: un dels més macos. Les fotos des de l'exterior no llueixen perquè està molt enganxat a altres gratacels. Només es pot entrar al hall.

Continuant direcció sud hi ha el famós Empire State Building. L'edifici no val massa la pena; però és obligatori pujar al mirador que hi ha al pis 86. Hi ha gent que diu que és millor pujar de nit. Jo vaig pujar de dia i, tot i coincidir amb un dia de boira, la visita va valdre realment la pena. El mirador és quatre vents; és a dir, dona tota la volta. Això permet tenir vistes en direcció als quatre punts cardinals.

Una mica més allunyat i direcció oest, hi ha la 34 Penn Station. És una estació de tren que no té res. No és maca, ni té cap encant; però s'ha de veure. A Europa estem acostumats a veure a les pantalles la via del tren del nostre destí. Normalment, la mirem i anem amb calma cap a l'andana. A la 34 Penn Station no. Hi ha un hall ple de pantalles. La gent espera en massa mirant les pantalles. Quan està entrant el tren és quan es mostra a quina andana anirà i això provoca corredisses perquè la gent té el temps just per arribar al tren. Em va semblar una manera curiosa de complicar-se la vida...

Un lloc informal però correcte per sopar és el Tir Na Nog. Està al costat de Penn Station. És un lloc amb molta vida. A la part de dalt hi ha una mica més de tranquil·litat. El servei és ràpid i la cuina és correcte.

La següent aturada és una de les meves preferides de la ciutat. Son dos llocs relativament nous que vaig descobrir a les meves dues últimes visites: el Vessel i The High Line. El Vessel va obrir-se al públic al 2019. És un edifici molt curiós; de fet, no és ni edifici. És una estructura que es va construir com part del desenvolupament de la Hudson Yard. Hi ha qui diu que és una representació d'un panell d'abelles i hi ha qui diu que es un shawarma. Va ser dissenyat per un anglès i les peces es van fabricar a Itàlia. Es pot pujar per tenir una perspectiva diferent de New York. The High Line va ser un altre descobriment. Una idea original que em va enamorar. És un parc lineal elevat construït a una antigua línia de tren que està en desús. Son 2 kilòmetres i pico per caminar. Un oasi de tranquil·litat al mig de la trepidant ciutat. Ubicat al barri de Chelsea; va des del Chelsea Market (parlaré d'ell al post del Lower Manhattan) fins el Vessel.

Pels que sou aficionats al futbol, i més concretament fans del Barça, a l'Smithfield Hall NYC hi ha la penya blaugrana de NY on es poden veure tots els partits. Jo vaig tenir "la sort" de viure en primera persona la mítica remuntada del Liverpool al Barça a la Champions del 2019. Partit horrorós.

Un lloc ideal per dinar és La Pecora Bianca NoMad. És un lloc informal, sense masses pretensions i amb una bona relació qualitat-preu. L'espai és diàfan, amb mobles blancs i molta finestra. Vaig menjar un plat únic Truffle Tagliatelle que estava boníssim.

Al costat mateix, hi ha la llibreria Rizzoli. Em va fer una il·lusió enorme veure-la. No la buscava i me la vaig trobar de sobte. És un d'aquells llocs que em va arrancar un somriure, doncs és on es va rodar la pel·lícula "Enamorarse" de Meryl Streep i Robert de Niro. I aquesta pel·lícula és una de les meves preferides.

Continuant per la Broadway Street en direcció al Madison Square Park, s'arriba al famós Flatiron. És un dels edificis més fotografiats de Manhattan. Es tracta d'un gratacel situat en un edifici triangular. Aquest nom popular se l'ha guanyat per la similitud amb una planxa de la roba. El nom oficial és Fuller, que és el cognom de l'arquitecte que el va construir als voltants del 1900.

És perfecte acabar el recorregut del Midtown Manhattan en aquest edifici.

Si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada, no dubteu en enviar-me un mail!

Si voleu marxar a US amb la targeta SIM ja comprada, la podeu sol·licitar a Holafly i obtindreu un 5% de descompte per venir de Raconets!

Duració:

Per veure bé el Midtown Manhattan recomano passar-hi tres dies.


Nens

Sense problemes.


Animals

Sense problemes.


Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *