Escapada Lisboa

Lisboa és una de les ciutats que més m'agrada d'Europa. De fet, era la top 1 fins que vaig conèixer Porto. Des d'aleshores, puc dir que ambdós ciutats comparteixen podi. A la primera li tinc una estima especial i la segona em va captivar per lo maca que és i l'encant que té.

El que es veu a l'actualitat és la reconstrucció que es va fer després del terrible terratrèmol que va patir Lisboa al segle XVIII. El seu estil clàssic amb les façanes cobertes de rajoles i el terra amb llambordes em va fascinar.

La Praça do Rossio és una de les places més animades de la ciutat; de fet, és el punt de trobada tant per lisboetes com per turistes. A un extrem, hi ha la meravellosa estació de tren de Rossio d'estil manuelí i de merescudíssima visita (a mi em va impressionar) i el Teatre Nacional. Just davant d'aquest últim hi ha el Monument a Pedro IV junt amb les dues fonts ubicades de forma simètrica. Aprofitar per apropar-se la Praça da Figueira, que està al costat i a on podreu veure l'estàtua de Dom Joao amb el Castelo de San Jorge al fons.

Tornant en direcció cap a la Praça do Rossio, hi ha l'elegant Rua Augusta. És l'eix de la reforma posterior al terratrèmol, el carrer principal i el centre neuràlgic de la ciutat alhora. Cal posar-se calçat còmode i caminar sense pressa. És per vianants; no s'ha de patir pel trànsit. Contempleu els edificis. A part de mil comerços, cafeteries, restaurants i pastisseries, hi ha el Nucleo Arqueológico da Rua dos Coreeiros i el MUDE (Museu Do Design E Da Moda) que li han donat més atractiu al carrer.

Tot just agafar la Rua Augusta des de la Praça do Rossio, al primer carrer perpendicular, a mà dreta ja es veu l'Elevador de Santa Justa. Es va construir amb la finalitat de comunicar la part alta de la ciutat amb la baixa; però avui dia és un dels reclams turístics més importants de Lisboa. Penso que és un dels llocs més fotografiats. És neogòtic i està construït amb ferro. Preciós... sobretot de nit! Va obrir les seves portes al públic al 1902 i té 45 metres d'alçada que permeten gaudir de bones vistes del barri Baixa. Aprofiteu per pujar i visitar les ruïnes del Convento do Carmo, que es troba a l'elegant barri de Chiado junt amb el famós cafè A Brasileira.

Una vegada aquí, recomano endinsar-se al Bairro Alto. És un barri que fa pujada i té llambordes; no és còmode per caminar, però és tan autèntic! Carrers petits amb vida. Hi ha restaurants amb molt d'encant, com la "O Cantinho do Bem Estar"  que és de visita obligada. Zero luxes, bon producte, cinc taules i el Tiago mimant a tots els clients. No he menjat mai només el que he demanat...

Continuant per la Rua Augusta s'arriba a l'Arco de Rua Augusta que és el que marca l'accés a la Praça do Comércio. He de dir que és molt més bonic vist just de la l'altre banda. Només creuar-lo, doneu-vos la volta per contemplar-lo bé. Hi ha quatre estàtues que representen a Viriato, Vasco da Gamma, Pombal i Nuno Álvares Pereira i dos genis que simbolitzen el Duero i el Tajo.

Vaig tenir molt ull reservant un apartament que està ubicat a un carrer paral·lel a la Rua Augusta. Tot just van acabar la reforma, estava pràcticament nou i la seva elecció em va permetre recorrer la ciutat quasi tota a peu. Excel·lent elecció.

La Praça do Comércio mereixeria un post dedicat. S'ha guanyat la fama de ser una de les places més boniques del mon i jo ho corroboro. Té una arquitectura impressionant. Ha estat dissenyada i construïda en una esplanada guanyada al mar (Terreiro do Paço); de fet , la manera en s'obre a l'estuari del Tajo, la fa molt especial. Sovint es fan exposicions d'escultura a l'aire lliure. Al mig hi ha l'estàtua eqüestre de José I que va substituir a la d'Apolo que fins el terratrèmol va estar a la mateixa ubicació. És un símbol que te la finalitat de perpetuar la memòria del rei que va reconstruir la ciutat. Apropeu-vos també al Cais das Colunas: és el moll on arribaven els vaixells de les grans personalitats. Aprofiteu la visita per provar el tan famós ginjinha, aiguardent dolç que té molt èxit i que jo el trobo horrorós.

Per tenir bones vistes de Bairro Alto, Baixa, Alfama i Chiado res millor que pujar al Mirador de Santa Lucia i al Castelo de San Jorge. El primer està ubicat al barri d'Alfama que és famós per les tabernes on canten Fado en directe i on hi ha la Casa dos Bicos, residència de la fundació José Saramago i amb una curiosa façana.

És necessari allunyar-se del centre per anar fins al barri de Belém on hi ha quatre coses que tothom ha de veure i viure abans de marxar de Lisboa. Pastéis de Belém és la pastisseria més famosa de la ciutat. Dóna nom als pastissos que ja s'han escampat arreu d'Espanya. Com a curiositat dir que tenen el copyright del nom i només ells poden anomenar-los "Pastéis de Belém". Tots els pastissos que no són d'aquí, s'han de dir "Pastéis de Nata". El Monasterio de los Jerónimos va ser declarat Patrimonio de la Humanidad per la UNESCO al 1983. Constitueix un dels principals exemples de l'arquitectura d'estil manuelí a Portugal i és un homenatge a la època daurada dels descobriments.

El Padrao dos Descobrimentos és una impressionant construcció de 52 metres d’alçada ubicada a tocar del riu Tajo i just davant de l’imponent Monasterio de los Jerónimos. És un monòlit de pedra en forma de nau que s’endinsa cap al riu. L’esplanada que hi ha davant del monument és un mosaic de la rosa dels vents de 52 metres de diàmetre amb un mapamundi al seu interior on estan senyalitzats els llocs que varen ser importants pels mariners portuguesos. Però… òbviament és tan gran que no ho s'aprecia fins que es puja al mirador des d’on es te la perspectiva necessària. L’interior del monument està dividit en 7 plantes. L’ascensor puja fins la 6, la resta es fa per una escala que porta a la terrassa des d’on es gaudeix d’una de les millors vistes de Lisboa: Torre de Belem, riu Tajo, Ponte 25 de Abril, el port, Jardim da Praça do Imperio, Monasterio de los Jerónimos i, fins i tot, el Castelo de San Jorge al fons. Desconec si els 52 metres d’alçada del monument i els 52 metres de diàmetre de la rosa dels vents… son casualitat. No he estat capaç de trobar informació que ho expliqui. La Torre de Belém, que està a prop, és el símbol de la ciutat.

Un must que tothom ha de fer: agafar el tramvia 28 (el groc). I un altre, anar a la Alameda Padre Álvaro Proença (Bemfica) a veure el bust de la famosa cantant Madalena Iglésias.

Una ciutat que sempre serà especial.

Booking.com

A Lisboa m'hi podria passar mesos; però, amb tres dies ben aprofitats, es pot veure la ciutat.

Sense problemes.

Sense problemes.