• Menu
  • Menu

Ruta gastronòmica per la província de Girona (1/1)

He decidit començar la temàtica de “Rutes Gastronòmiques” amb la província de Girona perquè, senzillament, és la que tinc més completa. Prioritzant Girona no pretenc, en cap cas, dir que les altres províncies o que els restaurants de la mateixa Girona que no anomeno, estan per darrera. Ni molt menys. I… no dubteu pas que aquesta llista anirà creixent. Encara em queda molt per veure i ho continuaré explicant!

De moment, cinc xinxetes per ubicar al mapa els cinc primers restaurants. Ja sabeu que m’agrada marcar els mapes… això m’ajuda molt per organitzar-me. Inicialment, faré la ruta circular començant pels que estan a l’interior i vorejant la costa fins arribar de nou a Barcelona. Els agruparé de 5 en 5, aniré fent entregues a mesura que vagi tancant els grups i aniré afegint els descobriments nous poc a poc.

Començo a Bonmatí! El ‘”Duc de l’Obac” està al centre de Bonmatí, un poble petitó (del que no n’havia ni sentit parlar) que està ubicat a només 20 minuts de Girona i al peu de les Guilleries. El millor del poble és, sense dubte, el restaurant. Justament per això penso que qui va a menjar al “Duc de l’Obac” hi va expressament i no de passada. El xef, Josep Sabrià, dissenya el menú donant-li protagonisme al producte de temporada. Ofereix una cuina elaborada gràcies al seu ampli coneixement de la cuina catalana i al fet que ha viscut el mon de la hosteleria dins de la seva pròpia casa. Hi destaco el coulant de foie amb ceps a la crema i l’arròs sec de sepionets amb allioli suau. Dues autèntiques perdicions.

La següent aturada la faig al “Font Moixina” d’Olot. Clàssic de clàssics. Lloc que vaig descobrir per l’avi, selecte gastrònom i aventurer al màxim. Està situat dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, just en el paratge de la “Font Moixina”, que a l’any 1955 va ser declarat d’interès nacional. Disculpeu que no mostri fotos dels plats. Per una banda, recomano moltíssim anar-hi en època de bolets i, per l’altre, és imprescindible provar la brandada de bacallà que té una textura única.

Font Moixina

Els que em coneixeu ja sabeu l’estima especial que tinc a l’emblemàtic “El Pont Vell” de Besalú. Ho té tot: bona gent, bona cuina i ubicació fantàstica. Menjar a una casa del S.XVIII amb vistes al pont de Besalú i al riu Fluvià és quasi un somni. La Núria i l’Anna, mare i filla, s’hi dediquen en cos i ànima. Cuina catalana dedicada a on destaco les vieires amb rostit i trinxat i conill agredolç (recepta medieval).

Pont Vell Pont Vell

Salto cap al Cap de Creus. Just al final de la carretera, al costat del far hi ha el restaurant amb el mateix nom “Cap de Creus“. Està a un edifici autèntic castigat per la tramuntana que junt amb el soroll del vent, que no s’atura mai, encara li donen més encant a l’escenari. D’aquest restaurant destaco les vistes. És per això que recomano anar-hi a l’estiu i, si podeu, feu el vermut a fóra. Les vistes son impressionants. Ara bé, el dinar és millor fer-lo a dins. El vent incomoda bastant. Tot i que els currys son l’especialitat del xef Chris Little, jo em quedo amb el peix fresc!

Entre Figueres i Girona hi ha la localitat d’Orfes. Jo no n’havia sentit ni parlar, però allà hi ha l’Albert amb la seva “Barretina“. Únic i autèntic. Local rústic amb cuina casolana. L’entrada em va fer gràcia: un rebedor i escales que acaben en una porta tancada. Piques i obre ell amb un somriure d’orella a orella. A partir d’aquí, deixeu-vos portar per ell; això sí, no marxeu sense provar el pastís de ceba amb confitura de ceba (especialitat de la casa) i el flam de bolets amb vinagreta de verdures.

La Barretina La Barretina

No oblideu que aquesta és la primera llista amb 5 restaurants. Poc a poc, aniré publicant més.
Gaudiu de la bona cuina i de la gent fantàstica que hi ha al darrera!

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *