Escapada Nàpols

Necessitava reconciliar-me amb Nàpols. La primera vegada que hi vaig anar no vàrem encaixar gens. No vaig ser capaç de trobar-li l'encant per enlloc. Ho vaig veure brut i, fins i tot, vaig passar por. Però massa gent del meu voltant me'n parlaven meravelles i això sempre em feia creure que la reconciliació arribaria tard o d'hora.

Dos dies sencers van ser suficients perquè tornés fascinada.

El centre històric de Nàpols està declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i vaig decidir viure'l amb la càmera a la mà i unes bones bambes. Sense pressa.

Començo la ruta a la Via Vicaria Vecchia que és el carrer d'accés a la Forcella, una de les zones mítiques del centre i que va ser rellevant per la màfia napolitana. Molta vida, carrers estrets, gent cridant, roba estesa... tot més o menys previsible, excepte el Mural di San Gennaro (San Gennaro di Jorit Agoch). Grandiós homenatge al patró de la ciutat que, sincerament, em va sorprendre molt: els edificis del costat estan visiblement decadents, mentre que el mural està impecablement cuidat.

Giro al carrer Vico dei Zuroli per arribar a la famosíssima Via dei Tribunali. Allà mateix hi ha una plaça amb l'Obelisco di San Gennaro. És un obelisc que data de 1.636, de construcció barroca i que es va construir per agrair al sant la protecció que va donar a Nàpols durant l'erupció del Vesuvi al 1631. Just davant hi ha el Pio Monte della Misericordia a on s'amaga una de les obres mestres de Caravaggio. Li van encarregar pintar les Sette opere di Misericordia al 1606... i allà està el quadre: presidint l'altar!

Reculo Via dei Tribunali fins Via Duomo per poder gaudir de la impressionant Catedral de Nàpols (Duomo). És el principal lloc de culte de la ciutat. Diuen que antigament en aquella mateixa ubicació hi havia un temple dedicat a Apolo. No oblideu aixecar el cap i mirar el sostre! Impressionant. Val la pena fer la cua per visitar la Capilla del Tesoro, on hi ha el bust de San Gennaro, junt amb altres 51 estàtues més i càpsules amb sang del sant.

Torno a agafar Via dei Tribunali (està clar que és una artèria de la ciutat) fins arribar a la Piazza San Gaetano. A una banda, hi ha l'església de San Paolo Maggiore i, a l'altre, La Neapolis Sotterrata. És fascinant com qualsevol església a Nàpols té una bellesa indescriptible. Ho dic per San Paolo, per exemple. Des de fóra és una església normal i, un cop estàs dins, és al·lucinant. De la Nàpols subterrània, he de dir que és un destí molt recomanat i que em va decebre bastant. És interessant perquè és l'antic laberint d'aqüeductes i cisternes de Nàpols, però jo recomano molt més visitar Pompeia o Ercolano que son realment impressionants i tenen molta més història al darrera.

És el moment d'agafar forces i res millor que fer-ho a la que és considerada la millor pizzeria del mon: Sorbillo. La reconeixereu ràpid per les llargues cues que es fan a la porta. Perdreu mínim una hora, però val la pena. És una de les poques turistades que val la pena fer!

Continuo el recorregut. El meu objectiu és el Monastero Santa Chiara, però pel camí em trobo la Piazza di San Domenico Maggiore de la que destaco el magnífic obelisc que hi ha al mig. Del monestir només puc dir que és obligatori visitar-lo. Independentment del seu valor històric-cultural, el seu plat fort és el claustre. Deixa a qualsevol fora de joc. Les columnes del pati estan decorades amb majòliques i les parets amb frescs del s.XVII. És un espectacle! Desconec la veracitat de la informació, però es diu que és l'únic del món amb majòliques.

Aprofito per visitar la Piazza Gesu Nuovo amb la seva impressionant Chiesa Gesu Nuovo. La seva façana és, en realitat, la façana del Palazzo Sanseverino del segle XV. L'interior és barroc i d'una bellesa que no soc capaç de descriure. Aquesta és una de les esglésies que més em va agradar. No oblideu tornar a aixecar el cap per observar el sostre!

Reculo Via Benedetto Croce per apropar-me al Museo Capella Sansevero que és on hi ha el famós Cristo Velato. Mentalitzeu-vos que haureu de fer molta cua; però, una vegada més, ja veureu com val la pena. A la capella hi ha més meravelles a part d'aquesta com escultures de valor incalculable i frescs que deixen sense respiració, però la obra de Giuseppe Sanmartino és indescriptible.

Decideixo allunyar-me del centre històric per endinsar-me a l'autèntic Quarteri Spagnoli, que està al sud-oest i molt a prop a peu. És el barri que va sorgir al segle XVI, durant la denominació espanyola de Nàpols, per acollir a les tropes espanyoles destinades a la repressió de les possibles revoltes napolitanes. Sempre ha tingut molt mala reputació per l'alta prostitució i criminalitat. A dia d'avui, per mi, passejar-hi és una experiència fascinant. Carrers estrets, roba estesa, trattories sorolloses, locals progressistes... vaja... és la autèntica Nàpols. Molta gent diu que el mercat  de Pignasecca (mercat del carrer més antic de la ciutat) és de visita obligada. Jo no vaig enganxar-lo obert.

Al sud del Quarteri Spagnoli hi ha la Galleria Umberto. És una impressionant unió de façanes neorenacentistes amb una cúpula de vidre que deixa sense respiració i un luxós terra de marbre. S'ha de veure de dia i de nit. Continuo el recorregut cap al Castel Nuovo, que és un dels llocs més emblemàtics i més fotografiats de la ciutat, però no m'aturo. Tinc pressa per arribar a la Piazza del Plebiscito amb el seu majestuós Palazzo Reale.

Vaig aconseguir allunyar-me del bulliciós i sorollós Nàpols caminant el Lungomare. És el front marítim format per Via Partenope i Via Francesco Carrociolo (un és la continuació de l'altre). Un passeig de vianants molt tranquil. Son 2 kilòmetres i mig amb hotels i cases luxoses a una banda i el mar a l'altre. La part final de Via Partenope, just abans d'arribar a la Piazza Vitoria, hi ha molts restaurats (turístics) amb vistes. En aquest passeig és pot gaudir de vistes a tot el golf de Nàpols i es veu, fins i tot, Capri.

Vaig invertir un dia sencer en visitar Procida. És una illa molt fotogènica pels colors de les cases i per l'encant del seu port. Va ser un encert total, tot i que he de dir que al Maig ja està massificada. Vist el més rellevant de la ciutat i havent trepitjat dues de les seves illes més representatives, vaig continuar la ruta direcció la Costa Amalfitana, passant per Pompeia i Ercolano. Puc afirmar que aquesta és una de les meves escapades preferides d'Itàlia.

Vaig estar allotjada al Dimora San Felice. És un B&B molt ben ubicat, amb bones instal·lacions i ells son encantadors. Repetiria i el recomano totalment.

Molta vida i infinita riquesa cultural. Definitivament, vaig fer més que les paus amb la ciutat. De fet, ara ja puc dir que "del amor al odio hay un sólo paso", però al revés.

Si sou dels que necessiteu estar connectats inclús a l'estranger, compreu la targeta eSIM d'Itàlia a Holafly abans de marxar. Us aplicaran un 5% de descompte per venir de Raconets.

Podeu enviar-me un mail si necessiteu i/o voleu ajuda en la organització de l'escapada.

Un parell de dies em van quedar una mica justos. Tres seria ideal.

Sense problemes, tot i que pot ser una mica cansat per ells, doncs el millor és visitar-la a peu.