• Menu
  • Menu

De tapes per Barcelona

Està clar que hi ha moments per tot; però sí que és cert que sempre ve de gust menjar de tapes. El fet de compartir platets ens atrau a tots. Potser és una manera d’eliminar l’individualisme que portem dins. No ho sé, però el que és cert és que les tapes fan l’àpat diferent.

A Barcelona cada cop és més difícil escollir. Hi ha un enorme ventall de possibilitats que no m’han facilitat gens l’escriptura d’aquest post.

Si entreu al mapa, veureu la ubicació exacta de cada un dels restaurants:

Si he de començar per un, ho faré amb l’emblemàtic “Café Turó” de la zona alta. Liderat per l’inesgotable i polivalent Romain Fornell. Ofereix tapes molt creatives d’alta qualitat amb el producte tractat de forma impecable. Les que sempre repetixo son els daus de filet amb salsa d’entrecotte i el cheese cake. Dos platets imprescindibles.

Continuo la ruta endinsant-me al Mercat del Ninot. Allà hi ha la parada “Perelló” a on treballen el bacallà des de 1898. El negoci sempre ha estat familiar. Els fills han estat els que han obert la barra de degustació. S’ha de provar la pel de bacallà fregida i el ceviche. Us llepareu els dits!

Deixo Sant Gervasi i l’Eixample per descobrir les tapes de Gràcia! La “Viblioteca“, un clàssic del barri a hores d’ara, no podeu marxar sense provar el biquini trufat i el carpacció de carbassó. Dos plats que creen adicció. El primer és gustosíssim i el segon és tan elegant que fa pena menjar-lo.
Baixant cap a Ciutat Vella, s’ha d’entrar a la Boqueria per buscar la paradeta del “Quim” i, una vegada allà, demanar (sense dubtar-ho) els ous ferrats amb xipirons i el rissoto de cua de bou. Per mi, els seus plats estrella.
Molt a prop de les Rambles, al mig del call Barcelonés i al costat de la Plaça Sant Jaume, hi ha la vinateria més antiga de Barcelona. “La Vinateria del Call” és un clàssic de la ciutat per menjar tapes amb producte bo. És un lloc informal molt acollidor. Si hi aneu, demaneu els tigres, les croquetes de pernil, el plat de pernil (que el tallen al moment) i els milagritos de xocolata. Ah! I intenteu parlar dos minuts amb el Miguel! L’adoro!
Difícil deixar el Born de banda. El “Bar del Pla“, a part de l’encant del local, els seus xampis amb wasabi i la coca de sardines son una perdició. Producte boníssim tractat amb molt carinyo i ells son un amor!

A prop, tocant a la Via Layetana i a la planta baixa de l’hotel “Ohla“, hi ha “La Plassohla“. És difícil mencionar només un parell de tapes; però em quedo amb les ostres en tempura amb fulla d’ostra, llima i maonesa japonesa i l’arròs mar i muntanya amb calamar, pernil cruixent, musclos i sobrassada. Vaig gaudir!

La meva debilitat del Born és el “Llamber“.  És un local que guanya en elegància a mesura que un s’endinsa. Taverna gastronòmica on li donen màxima importància a la qualitat del producte i on volen potenciar el concepte del “tapeo”. El pastís de peix de roca, salsa tàrtara i adobats, les anxoves amb pa dolç d’espelta i formatge La Peral, el carpaccio de salmó amb cítrics, iogurt d’anet i gelat de gingebre i el cremós de xocolata blanca i iogurt, taronja i menta son els plats estrella. 

Al Poblenou hi ha un restaurant molt petitó amb entrada discreta que em té el cor robat. Ningú pot marxar sense provar l'”Alambre” (daus de vedella amb verdures i formatge), l'”Ocho patas crujiente” (pop deliciós amb puré finíssim), la “Nuestra presa con sus 25 ingredientes” (carpaccio espectacular), les bombetes de xocolata i el milfulls de crema. Si hi heu estat, ja sabeu que parlo del “Tres Porquets“. M’encanta! 

A gaudir sempre de les bones tapes en la millor companyia!

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *