• Menu
  • Menu

Escapada Camprodon


Escapada Camprodon

Accès
S’accedeix per carretera en bon estat.
Camprodon
Girona (Espanya)

Hi havia anat de petita. Feia molt temps. Guardava un bon record tant del pont com de les galetes (jajaja) i tenia moltes ganes de tornar-hi. Em va agradar tant que hi he anat dos caps de setmana!

És un poble dinàmic, obert als esports de muntanya i amb una àmplia oferta de visites històric-culturals per la zona.

Si feu link al mapa veureu la ubicació exacta dels llocs explicats a la publicació:

La primera vegada vaig allotjar-me al hotel "Edelweiss" (reservar habitació aquí). És un raconet clàssic amb història, amb tarannà de muntanya però confortable i còmode alhora. Està molt ben ubicat; a l'entrada del poble, però a pocs minuts caminant del centre. És un lloc que em va regalar la barreja de tranquil·litat i moviment que buscava.

La primera visita que s'ha de fer a Camprodon és el Pont Nou, que data del S.XII-XIII. Tots l'heu vist alguna vegada; encara que no heu trepitjat Camprodon mai. És el pont que hi ha a la caixa de "Galetes Birba". S'ha de veure de dia i de nit. Té un caire tant diferent depenent de l'hora! És declarat Bé Cultural d'Interés Nacional. És la imatge més popular de la vila. És un pont de pedra d'un sol arc i està unit a la torre de defensa que és l'inici del centre del poble. L'entrada fortificada es coneix com a Porta de Cerdanya, ja que era el punt final del camí reial. La imatge de les cases davant del riu Ter i amb el pont majestuós al fons és fantàstica.

L'Avinguda Maristany és un dels meus raconets preferits de Camprodon. És un passeig ample amb arbres gegants i cases senyorials del S.XIX. És majestuós i elegant. Va ser creat per Francesc Carles Maristany i Garriga juntament amb l'arquitecte Bernadí Martorell. Hi ha una part central amb herba per a vianants vorejada de plàtans, faigs i castanyers, una calçada a cada banda i voreres on hi ha les entrades de les cases.  Està catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA). És preciós i bestial caminar-lo.

El Monestir de Sant Pere de Camprodon és del S.XIII. El que hi ha a l'actualitat és l'Església de Sant Pere que és tot el que roman del Monestir original. És una joia del romànic de Catalunya. Els jardins exteriors estan molt ben cuidats. Com quasi sempre que visito pobles de Catalunya, la vaig trobar tancada i no vaig poder visitar-la per dins cap dels dos dies que hi vaig anar. Una pena que és una realitat. Des d'aquí faig un reclam, per enèsima vegada, a que les esglésies estiguin obertes, com a mínim, els caps de setmana.

Recomano caminar el Carrer Sant Roc i el Carrer Isaac Albéniz sense pressa. Un és continuació de l'altre. El primer comença a la Plaça de la Vila, que juntament amb la Plaça del Doctor Robert son dos dels punts més animats del poble. Als dos carrers anomenats podreu trobar comerços als que no us podreu estar de comprar. Vaig sortir carregada a la carnisseria "Cal Xec", on tenen embotits, caixes de "Galetes Birba" i més productes delicatessen. Una mica més endavant hi ha el Carrer València que és un altre dels carrers amb més vida! Si podeu, apropeu-vos a "Calefaccions Molas" al Carrer Ignasi Cabasó, 15, just creuat el riu Ritort. És una espècie de ferreteria amb objectes per la llar xulíssims.

No he tingut oportunitat de conèixer molt a fons l'oferta gastronòmica de Camprodon. Un vespre estaven tots els restaurants plens i vaig acabar a la "Taverna El Caliu" a la Plaça de la Vila. És un lloc informal i molt animat. Té plats combinats, pizzes, llesques i tapes. Molt bona relació qualitat-preu. Un altre vespre vaig anar més organitzada i vaig reservar taula al restaurant "El Pont 9" (reservar taula aquí). És una altre història. Té carta i diferents menús: degustació, gastronòmic, etc. Bon producte i plats elaborats. És un lloc més elegant. 

El segon cap de setmana em vaig allotjar a l'"Hotelet del Bac" (reservar habitació aquí). És una casa moníssima completament reformada. Està al costat del "Club de Golf Camprodon", una mica allunyat del centre. De fet, per anar-hi es necessita cotxe. Té unes vistes meravelloses i uns esmorzars brutals. Les habitacions son amples i modernes.

Diuen que el Festival de Música Isaac Albéniz, a l'estiu, val la pena. Jo no hi he estat, però hi aniré. Tampoc he fet la mítica visita a la antiga fàbrica de "Galetes Birba" i no m'ho perdono!

A només 15 minuts en cotxe, hi ha l'Ermita del Remei. Sortint de Camprodon direcció Sant Joan de les Abadesses, hi ha el trencall cap a l'ermita. El lloc té un encant especial. El camí per accedir ja és preciós; però quan s'arriba, es viu una pau inusual. La talla autèntica de la verge va ser cremada al 1936. La imatge actual és una reproducció realitzada feta a partir d'una fotografia. Aquesta ermita es va construir per poder lloar a una verge que es va trobar a l'indret i es va nombrar "Del Remei" per les seves propietats curatives. Em va encantar el lloc.

Per fer aquest recorregut es necessita un cotxe, sobretot per anar a l'Ermita del Remei i a l'"Hotelet del Bac". Últimament, hi ha ofertes molt bones en lloguer de cotxes a Europcar.



Booking.com

Duració:

En un cap de setmana es veu tot.


Nens

Sense problemes.


Animals

Sense problemes.


Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información. ACEPTAR

Aviso de cookies