Escapada “Parque Nacional Henri Pittier”

Hi vaig anar a parar de casualitat. El meu destí era Puerto Colombia; però, per poder arribar-hi amb cotxe, és necessari creuar aquest meravellós Parc Nacional. Estic infinitament agraïda que no s'hagi construït una carretera alternativa encara. Això m'ha permès coneixeu-ho.

La carretera que el creua és una de les més pintoresques de les muntanyes del litoral. S'ha d'anar amb compte perquè n'hi ha dues i les indicacions brillen per la seva absència.

La que vaig fer jo és la més oriental. Porta a Choroní i acaba a Puerto Colombia, és la més estreta i la que té més corbes. Puja fins a quasi 2.000 metres i resulta molt més espectacular. Son 55Km que no es fan gens llargs per la meravella del paisatge. Això sí... agafeu-vos el trajecte amb calma, sense pressa. Si estan fent obres o retirant alguna roca o arbre que ha caigut, us podeu estar hores esperant.

Muntanyes empinades i molt boscoses, que intueixes que estan sobre les platges caribenyes. Contrastos enormes... boscos i selva tropical estan pràcticament enganxats. Els sorolls de les aus s'escolten per tot arreu. Mil cants i tots diferents. Durant tot el trajecte, només ens hem creuat amb un parell d'autobusos i algun "quiosco" on venen menjar i beure. Al final és quan comencen a aparèixer els pobles autòctons: La Esmeralda, Uraca, Paraparo, El Placer, Cajima, El Mamon i La Soledad. Petitons; de fet, de molts d'ells només vaig veure el cartell... suposo que els pobles estaven ben endins del bosc. Just abans d'entrar a Puerto Colombia, hi ha Choroní. Poble colonial que em va enamorar.

El Parc va ser fundat al 1937; de fet, és el Parc Nacional més antic de Venezuela. El nom és en honor del famós botànic suïs que el va fundar. És un paradís ornitològic amb una llarga llista de 582 aus. Dins hi ha "Rancho Grande" que és una de les estacions biològiques més importants de Venezuela.

Les rutes de senderisme em van quedar pendents. Ja tinc excusa per tornar-hi! Diuen que la que va de Puerto Colombia a Chuao és una de les més boniques. Hi ha una altre de més curta que va de Mamon cap a Chuao. La gent de la zona recomana agafar guia. Les rutes no estan senyalitzades i a algun tram de les muntanyes no hi ha senders.

La millor època per anar-hi és finals de Juny, tant per la calor com per les pluges.

Més de 100Km de serralada de costa que ofereixen un fantàstic litoral de platges, varietat de flora i fauna, poblets colonials i camins per excursionistes. Genial!

Es pot fer tot lo llarg que un vulgui.

Sense problema, si no es maregen.

Sense problema.